Podem entendre la ment?

brain_.jpg L’altre dia vaig tenir el plaer d’assistir a un debat sobre “la naturalesa de la ment conscient”. Va ser una d’aquelles coses extraordinàriament estimulants i, alhora, desesperadament depriments. Estimulants perquè dedicar una bona estona a reflexionar sobre que és la consciència, la ment, com s’origina, i com l’hem d’entendre, és endinsar-se en els límits del nostre coneixement. La frontera de la ciència, just el lloc més interessant per explorar.

Però depriment perquè, com va afirmar l’Ignacio Morgado, el ponent de l’acte “de moment no tenim ni idea de com apareix la ment. I el que és pitjor, ni tan sols tenim cap hipòtesi”.

L’origen de la ment, de les idees, de la consciencia, o com va dir molt gràficament “com passar de la carn a les idees” és un problema desconcertant. Tots tenim una vida interior. Quan pensem en nosaltres el que imaginem és el nostre cos, la nostra cara, el nostre físic. Però en realitat som el nostre cervell. O, més estrictament, som el resultat de l’activitat del nostre cervell. El nostre cos, la cara, els ulls, els sentits, només són les eines que fa servir el cervell per captar informació del món que l’envolta.

Tenim clar que la ment s’origina al cervell. L’activitat mental depèn d’un correcte funcionament de les estructures del cervell, i quan aquest es lesiona el que apareix són problemes mentals. Però com passa això? Com emergeix una idea, una consciència només a partir de milions de neurones enviant-se senyals?

És divertit llegir les diferents teories que s’han anat bastint per explicar-ho. Potser és que tinc el dia en mode “escèptic” però poques vegades he tingut la sensació de llegir tantes paraules que en realitat volen dir tan poc. Hi ha teories dualistes, materialistes, funcionalistes, monistes, reductistes, i més i més. Però les llegeixes i, al menys en les versions senzilles que he trobat, no tenen gaire sentit. Molt bla bla bla sense gaire sentit, un immens desconcert i una gran incapacitat d’explicar el fenomen que rau a l’arrel de nosaltres mateixos.

Per això hi ha qui dubta que puguem arribar a entendre la ment. La pregunta “pot el cervell entendre com funciona el cervell?” és tot un clàssic i hi ha força gent que opina que no. L’exemple que van posar va ser el fet que un ximpanzé no pot fer arrels quadrades. El seu cervell no és prou complex per entendre el concepte, de manera que mai podrà endinsar-se en el món de les matemàtiques abstractes. Potser de la mateixa manera, el nostre cervell no és prou complex per captar com funciona la ment.

La pregunta, en realitat no te resposta de moment. Però si hagués de jugar-m’hi diners, apostaria a que si que podem entendre el cervell. Ara és evident que no, però vull creure que simplement ens falten peces per resoldre el puzle. De la mateixa manera que Newton no tenia cap possibilitat d’entendre com funciona l’interior d’una estrella ja que no es coneixia l’estructura de la matèria, els principis de la teoria de la relativitat i l’energia nuclear. El problema no era que la ment de Newton fos incapaç d’entendre-ho. Però a la ciència del seu temps encara li faltava molt per aprendre.

Doncs potser ens passa el mateix. Sabem moltes coses sobre la vida, les cèl·lules i el cervell, però probablement encara ens falta moltíssim per aprendre. Mecanismes que ara estan completament ignorats, capacitats de les cèl·lules o dels sistemes cel·lulars que ara ignorem, qui sap si principis físics que ens passen per alt. Potser un dia algú s’empescarà una idea nova que farà que mirem la ment des d’un punt de vista diferent i sobtadament tot semblarà fàcil. Caldrà tenir paciència, i mentrestant, la resposta científica més correcta al problema del cervell i la ment és: “no en tenim ni idea (per ara)”.

El que deia al principi: depriment, però absolutament apassionant.

5 comentaris

  • Iliona

    24/05/2012 23:18

    Donaria el què fos per saber de què, de quines exòtiques partícules, poden estar formats els pensaments i les idees…

    Estar clar que moltes idees són només fum, com les de l’Espe… Però de què està formada aquesta fum? Si tot són funcions electroquímiques… deixen de ser-ho les idees? Els records? Les imatges? Poden ser altra cosa que algún tipus exòtic de partícules?

    Això encara m’intriga més que el funcionament del cervell i la saeva evolució!

  • lluís valera

    24/05/2012 17:34

    La consciència pensen alguns científics que pot tenir una naturalesa algoritmica i altres diuen que podría ser deguda a activitats de tipus quántic.Francis Crick (el físic que es va passar a la biologia i que va estar implicat en tot l’assumpte de la descoberta de la mol.lècula del ADN,) va deixar escrit que estava convençut de que la consciència estava originada per unes poques neurones que encara no haviem trobat.Qui sap, potser entre la robótica, la Inteligencia Artificial o la Vida Artificial anirem traien l’entrallat sobre qué origine la consciència.

  • Montserrat

    23/05/2012 12:18

    doncs jo malgrat com a científica hauria d’apostar perquè un dia podrem entendre la ment………. la meva ment pensa que es molt millor que no l’acabem d’entendre del tot mai!!! és una contradicció? bé no és l’única que tinc!

  • Daniel Closa

    23/05/2012 8:43

    No es que sigui molt complex. El cervell és el quilo i mig de matèria més complex amb el que hem topat fins ara en tot l’Univers.

  • Carquinyol

    23/05/2012 8:32

    El cervell és un òrgan molt complex: tant serveix per a crear un artiste com un geni de l’astrofisica. I les coses multifuncionals i adaptatives sempre són les més complicades d’entendre.