Esperanza Aguirre i l’estratègia del calamar

799px-Bathyteuthisabyssicola.jpgEls ultratges a la bandera o a l’himne són delicte al Codi Penal. No s’han de consentir i, per tant, la meva opinió és que el partit s’ha de suspendre i fer-se a porta tancada en un altre lloc“. Aquesta era la opinió deixada anar per Esperanza Aguirre referint-se a la previsible (i ara més que segura) xiulada durant l’himne d’Espanya en la final de la copa del rei. Òbviament tothom, fins i tot membres del seu partit, va saltar per recordar-li obvietats, com ara el dret a la llibertat d’expressió, el disbarat jurídic que representa jutjar els fets abans que tinguin lloc, o com apel·lava a la llibertat d’expressió quan qui era xiulat era el president del govern anterior.

Durant un dia, Esperanza Aguirre ha estat a les portades i en boca de tots els medis de comunicació, però jo no he pogut deixar de pensar en els calamars. Una llauna, perquè ara, cada vegada que la vegi recordaré la biologia dels cefalòpodes, que és molt interessant, però potser no tant.

Els cefalòpodes, dels que els més coneguts són els pops, les sépies i els calamars, són uns invertebrats extraordinaris. Tenen la capacitat de canviar de color, disposen del millor ull que ha generat la evolució i presenten una admirable flexibilitat en els seus tentacles. Però una de les coses que els ha fet més famosos és l’estratègia que fan servir quan tenen un problema. Deixar anar una cortina de fum per distreure als oponents i guanyar temps per fugir, amagar-se o el que calgui.

En realitat no és una cortina de fum sinó de tinta, però l’efecte és el mateix. Per això disposen d’una bossa on emmagatzemen un líquid fet sobretot d’una substància mucosa i de melanina. En realitat hi ha diferents tipus de melanines, però totes formen part de la mateixa família de proteïnes. Els humans la fem servir per enfosquir la pell i el cabell, però els pops i els calamars la fan servir per fabricar tinta. Les sèpies fan servir un altre tipus de melanina de color més marronós. Literalment, de color “sèpia” (que d’aquí li ve el nom).

Quan el calamar se sent amenaçat expulsa un bon grapat de tinta d’una manera peculiar. Primer l’allibera a la part final del tub digestiu, i tot seguit l’expulsa amb força per l’anus. Podríem dir que és una bona cagada, però quedaria lleig. A més, al qui la deixa anar li és ben igual. La tinta, en contacte amb l’aigua s’escampa de seguida i tapa completament la visió del que interessava al depredador. Per acabar-ho d’adobar, moltes especies també deixen anar un enzim, anomenat tirosinasa, que, a més de participar en la síntesi de la melanina, actua com irritant i desconcerta encara més l’enemic del calamar.

S’ha de reconèixer que és una bona estratègia per guanyar avantatge, per tant, és comprensible que sigui imitada. I, en el fons és l’estratègia que sembla que ha fet servir l’Esperanza Aguirre.

Amb el merder de Bankia o el deute ocult de la comunitat de Madrid n’hi ha per agafar una bona emprenyada. I una societat emprenyada és el pitjor enemic de l’espècie política, per tant, ha aplicat l’estratègia del calamar. Ha deixat anar un bon doll de tinta que ho enfosqueixi tot. Calia que, com la tirosinasa, resulti particularment irritant, i per això res millor que carregar contra els “sospitosos habituals” bascos i catalans. I perquè la cortina fos ben gran el millor és fer-ho combinant símbols nacionals i futbol, uns dels temes que encenen més passions (i que en conseqüència, inhibeixen completament l’ús de les neurones).

Ara ja tenim tot el personal entretingut parlant de partits, de xiulades, d’himnes, d’honor, de manifestacions, de llibertat d’opinió i de símbols. És a dir, entretinguts amb la cortina de tinta deixada anar amb molta habilitat per crear desconcert i distreure el focus d’atenció. Ja no es parla del dèficit ocultat per la comunitat de la qual ella era Presidenta, o del banc que tocarà pagar entre tots i que sembla que és ple d’interessos (o interessats) del seu partit.

Francament ha estat tota una lliçó de com una estratègia de supervivència que ha evolucionat especialment en els cefalòpodes pot ser aplicada a la vida política. La pregunta que queda és: Quan va decidir deixar anar la ximpleria de suspendre el partit, estava actuant com un calamar, un pop o una sèpia?

13 comentaris

  • Joan

    27/05/2012 3:02

    Trobo que la gent no parla prou de la natura aristocràtica (“avestocràtica” com deien sempre al TBO d’aquesta persona, que deu haver tingut molta influència sobre el context social i polític del seu desenvolupament. Diuen que és dues vegades una “grande” d’Espanya. Què deu pensar dels camperols i de la gent comú? I que això encara existeixi al país!

  • Daniel Pérez

    25/05/2012 1:09

    T’ha quedat brodat! Només li falta el llacet a aquesta entrada del blog ;)

  • Iliona

    24/05/2012 23:02

    A mi em dol tota aquella gent que dóna importància a aquesta madam. És tot tan obvi i estúpid… Però després que has dit que la tinta “és una bona cagada” mai més tornaré a menjar calamars en la seva tinta! Sembla com menjar la m… de l’Espe! Quin fàstic!

  • lluís valera

    24/05/2012 17:21

    L’Espe, en realitat podria tractar-se d’un nou especimen dins el grup dels cefalòpodes.El que passa és que no se l’ha estudiat prou bé, però recents estudis venen observant que segons és el seu estat d’anim, també canvia de color, a banda, per suposat de deixar anar tinta xinesa com a maniobra de distracció.

  • Daniel Closa

    24/05/2012 15:56

    Carquinyol. Judicialment? responsabilitats?….
    :-D

    ninona. Aquesta és la gràcia de l’estratègia: Facis el que facis, al calamar ja li està bé.

    Roger. Uix, però es que a més, de calamars en trobes a tots els indrets. Van en grans bancs i medren a tots els mars.

    tramuntaire. Cert. Tots som pops

    Jordi. Home, una certa atracció per la irritació si que es nota en el personal. Devem ser addictes a les irritacions, perque ofendren’s i indignar-nos ens agrada més que un caramel a un tonto.

    Borja M. Je je, buen intento.

  • Borja M

    24/05/2012 14:59

    Esto ha sido solo un escollo en el camino para acabar con el problema catalán. Tarde o temprano el eje económico pasara al centro y vosotros podreis tener vuestras selecciones, eso si, ya nadie se acordará del catalan , como los aragoneses. Jajajaja.

  • Jordi

    24/05/2012 11:53

    La diferència és que mentre la resta de les sèpies del voltant fugen, aquí part de la població d’Homo sapiens s’agreguen al voltant de la tinta esperant que tiri més i que irriti molt més i que els irritats (amenaça inventada) acabin de genolls.

  • tramuntaire

    24/05/2012 10:53

    Molt ben lligat!

    Diuen que ja estan posant barrots al Vicente Calderón perquè els delinqüents no s’escapin. Jo trobo que això ho haurien de fer a les llotges de tots els estadis.

    Els polítics, com diu la sardana, tots són pops.

  • Roger Verdaguer

    24/05/2012 10:22

    El que és sorprenent és que polítics i mitjans de comunicació als quals no els interessa la cortina de fum, diguin i facin evident que és una cortina de fum i tot i així, caiguin en el parany essent tant fàcil dedicar-hi el temps estrictament necessari i tornant a centrar l’atenció on fa falta, en el calamar i com caçar-lo. Si és que…

  • ninona

    24/05/2012 8:28

    és talment així. fa tan de fàstic!
    al final no saps si has de muntar un bon merder (que millor que no perquè seria fer-li el joc) o passar del què diu (que també fot que puguin dir segons què i quedar impunes).

  • Carquinyol

    24/05/2012 8:21

    En el cas de bon merder hom li hauria de demanar judicialment les responsabilitats pertinents (de fet, ara mateix ja li podríem demanar…) El que passa que en aquest Estat de fireta amb justícia de fireta això és una utopia, ja que sinó ho fos recordant el cas Bankia, la mentida sobre el dèficit, el cas poc clar de l’estació de l’AVE de Ciudad Real o el que ha fet amb TeleMadrid no s’entén que hom amb dos dits de front pugui votar s la “Condesa de Murillo y Grande de España”

  • Daniel Closa

    24/05/2012 8:00

    Però recorda que, des del punt de vista del calamar (vull dir de la … bé es igual), encara seria millor si h ha un bon merder. Aleshores si que ningú parlaria res de com han mentit per ocultar el dèficit que tenien o de quants milions ens costarà Bankia. De fet, un bon merder,és el millor que li podria passar.

  • Carquinyol

    24/05/2012 7:56

    Jo aposto a que actuava com a calamar. Recorda que ‘el bocata de calamares’ és un dels més populars als Madriles !

    Jo només desitjo que aquell dia no passi res de res, perquè això que ha fet “l’Esperanza Esperanza no sabe bailar chachachá” és afegir benzina a un escenari potencialment explosiu, manifestació de la Falange (gent dialogant com tots sabem) inclosa.

    Si arriba a fer una cosa similar en Mas, a part de que en Duran el deixa sense berenar, ja estaríem tots per aquí cara a la paret i vigilats per la cabra de la Legión.