Artritis i artrosi

788px-Joint copia.jpg El vocabulari que fan servir els metges acostuma a ser d’allò més incomprensible. En realitat, el vocabulari de cada gremi de cada professió és difícil d’entendre per la resta de personal i per això quan sents parlar, per exemple, un informàtic acostumes a posar cara de no entendre res de res. Però amb els metges i les malalties, abans o després hi hem de tractar, i aleshores toca bregar amb paraules estranyes. Ells simplement les fan servir per especificar malalties, símptomes o fàrmacs de manera concreta. Però de vegades apareixen paraules que volen dir coses diferents, però que s’assemblen i ja tenim la confusió a punt.

A mi em va passar molt de temps amb dues malalties molt freqüents que en realitat no tenia clar si eren la mateixa o, en cas contrari, quina era la diferència: L’artritis i l’artrosi.

En realitat quan descobreixes com es fan servir els prefixes i els sufixes, resulta més senzill. Si la malaltia comença amb “artro” deu ser perquè fa referència a les articulacions, els punts d’unió entre els ossos. I després només cal recordar que en general les malalties que acaben en “…itis” són malalties inflamatòries (com la apendicitis) mentre que les que acaben en “…osi” són malalties degeneratives.

Per tant, l’artritis és una inflamació de les articulacions, mentre que l’artrosi és una malaltia causada pel desgast i la degeneració del cartílag de les articulacions.

Que tenen en comú? Doncs que en els dos cassos fan mal les juntures.

En l’artrosi, el cartílag que hi ha als extrems dels ossos es va desgastant. L’os és una estructura rígida que si anés fregant amb un altre os cada vegada que movem una articulació es desgastaria de seguida. Per evitar-ho hi ha el cartílag, que fa com de coixí, més tou, i permet que el moviment sigui molt més fluid. Però si aquest cartílag es fa malbé, apareixen els problemes. Especialment el dolor al fer servir les articulacions. I les més freqüentment afectades són les de l’esquena, la zona lumbar, les mans o els peus.

L’artrosi pot aparèixer per molts motius, però l’edat és el més destacat. I en el cas de les dones, a partir dels cinquanta encara més. Mica a mica anem perdent la capacitat d’anar refent el cartílag i el desgast es fa fent més i més important. I per tractar-la, a més dels analgèsics, es dóna una cosa anomenada sulfat de condroïtina que és la molècula a partir de la qual es fabrica el cartílag. Si el cos en fa poc, al menys que no sigui per falta de materials de construcció.

L’artritis en canvi, és una inflamació de l’articulació. I això pot passar per molts motius, de manera que hi ha diferents tipus d’artritis. La més coneguda potser sigui l’artritis reumatoide, una malaltia autoimmune que causa inflamació de les articulacions. Però la “gota” que patien els reis d’èpoques passades també és un tipus d’artritis causada per l’acumulació de cristalls d’àcid úric a les articulacions. També pot ser per una infecció o per una malaltia del sistema nerviós. El que passa és que si la cosa dura molt temps acaba per desgastar també el cartílag i es parla d’osteoartitis per fer referencia a l’artrosi (de manera que tot acaba per ser ben embolicat)

En aquest cas el que cal donar són antiinflamatoris. Però la veritat és que el seu efecte és més aviat moderat. Un dels motius és que costa molt que els medicaments que prenem arribin a l’interior de les articulacions.

La obesitat curiosament també és un factor de risc per aquestes malalties. Les persones amb molt pes corporal fan treballar més les articulacions inferiors, sobretot les dels genolls, que poden danyar-se i desgastar-se amb més facilitat.

I ara que ja ha acabat la sèrie House, podem recordar que una de les coses que causen artritis és el lupus. (Però ja se sap… mai és lupus!)

3 comentaris

  • Daniel Closa

    25/05/2012 9:11

    Francesca. Ui! I tant que la ciència npo ho sap tot. I en el cas de la medicina és dels que es nota més. Moles vegades algú presenta simptomes que semblen una malaltia, però que podrien ser moltes altres. El problema és que rarament les malalties es presenten en la forma típica que apareix als llibres. per això l’ull clínic dels metges és tan important encara. I en el cas de l’artitis, com que pot sr deguda a motles coses, no es facil esbrinar la causa.

    Carquinyol. Et confeso que jo soc dels queminro de fer cara d’entendre el que em diuen, però en realitat la major part del llenguatge informàtic em sona a xinés. i ni tant sols puc recòrrer a les arrels llatines perque tot son acrónims d’anglicismes que a sobre fan referència a altres coses que tampco se que són. Brrrr.

  • Carquinyol

    25/05/2012 8:05

    Ho sigui, que per entendre el que diuen els metges hem de fer allò que fèiem a classes de llatí: fixar-nos en l’arrel de la paraula i en llur de clonació !

    Per cert… “amb els metges i les malalties, abans o després hi hem de tractar”… ja, com si amb els informàtics bo acabes tractant mai!! Ja m’agradaria xerrar a mi amb els TICs d’allà on estàs… :P

  • Francesca

    25/05/2012 7:56

    M’ha agradat especialment aquesta entrada, per la part que em toca. Als 26 anys em van diagnosticar artritis reumatoide. Pesava 58 kgr. en una alçada de 1’68. Després de medicar-me 2 anys sembla que va remetre, cosa increïble tenint en compte que és degenerativa. Van ser dos o tres anys de continus vessaments del líquit sinovial dels genolls amb els anticossos antinuclears altíssims. Des de llavors, i ara en tinc 38, res més, excepte cert dolor de tant en tant i ara sí que tinc sobrepes…aquesta batalleta la cont perquè vegis també que la ciència no ho sap tot. Reumatòlegs posteriors m’han indicat que no podia ser artritis reumatoide però ningú m’ha sabut mai donar una explicació d’aquell període tan dolorós i rígid :)