Arxiu del dimarts , 29/05/2012

Com fer un ocell amb un dinosaure

dimarts , 29/05/2012

bird.jpg Quan diem que els dinosaures es van extingir hi ha qui pot alçar el dit i afirmar que no és del tot cert ja que en el fons, els ocells són dinosaures. I tot depèn de com de detallista vulguis ser. Estrictament no es van extingir tots els dinosaures i alguns supervivents van ser els que van donar lloc a les aus.

Això d’entrada sembla estrany. Aparellar un pollastre i un tiranosaure és, com a mínim, sorprenent. Però en realitat n’estem força segurs. Les dades evolutives, les anàlisis de les proteïnes que s’han pogut recuperar, el descobriment de dinosaures amb plomes… tot apunta que les aus són el que queda avui en dia dels dinosaures. O, més exactament, d’algun tipus de dinosaures.

Però no deixa de ser difícil imaginar tos els canvis evolutius que han hagut d’anar passant per convertir un dinosaure en un ocell. Sembla molt complicat… o potser és molt senzill. Al menys, un treball que acaben de publicar indica que no era tan complicat. Només cal mirar en el lloc i, sobretot, en el moment oportú.

En esmentar el dinosaures, sempre pensem en besties grans, molt grans. Per això tenim tendència a oblidar que n’hi havia de ben petits, i també tenim tendència a imaginar-los encara més grans del que realment eren. Els velociraptors de “Park Juràsic” eren reconstruccions molt espectaculars, però molt poc acurades. En realitat eren molt més petits i tenien plomes. Però en tot cas, si mirem l’estructura general de l’esquelet ens adonem que un dinosaures és força semblant a un ocell.

El problema el podríem tenir en el cap. Uns tenien boques amb dents, i els altres tenen uns becs molt diferents. Com evolucionar d’una estructura a l’altre? Els qui no els agrada la teoria de l’evolució ja es freguen les mans recordant que es impossible sense un gran dissenyador.

Però el que han fet ha sigut comparar no animals adults sinó animals durant el desenvolupament embrionari. I el que trobes és que un crani d’ocell és molt, molt, semblant al d’un embrió de dinosaure. De manera que el que probablement tenim entre mans és un mecanisme que els biòlegs coneixen bé. Animals que canvien molt, no per petits canvis sinó perquè el seu desenvolupament embrionari es modifica simplement adquirint l’edat adulta abans d’hora.

El mecanisme s’anomena “pedomorfosi” i les dues característiques típiques són que els adults presentin estructures del cos característiques de les formes infantils, i el fet d’arribar a la maduresa sexual quan encara no tocaria. Un cas típic són algunes salamandres que en la seva forma adulta encara mantenen las brànquies que tenien quan eren capgrossos.

Doncs un ocell seria un dinosaure que va arribar a l’edat adulta i a la maduresa sexual quan, en teoria encara li faltava un bon grapat de passos en el desenvolupament. Però com que ja eren adults, no els calia seguir creixent, i com que la boca no estava formada amb les dents de cocodril típiques, podien sorgir altres estructures més útils segons la dieta, com els becs.

Tot això no va passar en un pas un bon dia eh! Que parlem d’evolució. És a dir, milions d’anys i un grapat de petits canvis. Però quan es mira el que passa mentre l’embrió s’està formant, podem entendre més fàcilment com poden sorgir diferents formes de vida, només induint petits canvis en l’organisme que està generant-se dins l’ou.