Arxiu del dimecres, 30/05/2012

Acabem amb l’excusa de Sòcrates!

dimecres, 30/05/2012

asimov.jpgPrimer que res acabem amb Sòcrates, perquè ja n’estic fart d’aquest invent que no saber res és un signe de saviesa

Aquesta frase la va deixar anar l’Isaac Asimov i la veritat és que en ocasions la subscric totalment. Evidentment el que volia dir no era cap atac a Sòcrates, al que va representar ni al seus coneixement. Simplement és que la frase atribuïda a Sòcrates, “només se que no se res” s’ha convertit en una excel·lent excusa per justificar la ignorància i, a sobre, fer-ne bandera amb orgull.

Si no vaig mal fixat, la idea de Sòcrates era just la contrària. Posar en dubte tot el que dónes per cert per, a partir d’aquell punt, buscar la veritat. Això lligaria amb una altra frase també atribuïda a Sòcrates: “Sé que no em creuràs, però la forma més alta d’excel·lència de l’home és posar en dubte a un mateix i als altres“.

Però el que veiem a la vida real, el que s’imposa, el que està ben vist, és exactament el contrari. Un ha de tenir les idees clares en absolutament tot i sobretot mai posar-les en qüestió. S’han de defensar sense miraments, cridant com més millor i en el fons és irrellevant tenir raó. Només compta que te la donin i ,si pot ser, per esclafament del que no opina com tu. De fet, no cal ni saber-ne res del tema que sigui.

No és per casualitat que els programes més vistos a la televisió siguin els que són. Ni tampoc és casualitat l’èxit d’algunes tertúlies que són un espectacle realment sucós, però un insult a la intel·ligència.

El problema és que de vegades et sents incòmode intentant defensar que la opinió d’algú pot tenir més valor que la d’algú altre simplement pel fet de saber-ne més d’algun tema en concret. Una de les millors jugades del poder va ser aconseguir que el personal consideri una bona opció ser ignorant. De seguida t’acusen de promoure l’elitisme si penses el contrari. Però si al final el fet de tenir coneixements no s’ha de valorar, quin sentit té esforçar-s’hi? No costa gaire entendre els avantatges que comporta per als dirigents el fet de promoure un cert grau d’ignorància en la societat.

I és fascinant llegir els comentaris que es deixen en els diaris. Persones que, pel que diuen es nota que no saben ni un borrall del tema, opinen, criden, insulten i menyspreen sense cap mena de problema a altres que en principi si que en saben. Naturalment hi ha els trolls que busquen merder, però no parlo d’aquests sinó dels que realment creuen que la opinió d’un entès té el mateix valor que la d’algú que no en sap. És a dir, que el coneixement és irrellevant. I tot i que normalment tinc en ment els coneixements en el camp de la ciència, passa el mateix en tots els camps, les humanitats, la cuina, els esports, l’art, l’economia…

És empipador perquè no deixa de ser indicatiu del culte a la ignorància que impregna la societat. Això també es nota en una altra frase d’Asimov: “ Hi ha un culte a la ignorància en els Estats Units, i hi ha hagut sempre. L’anti-intel·lectualisme ha estat un fil conductor que serpenteja a través de la nostra vida política i cultural, alimentat per la falsa noció que la democràcia significa que “la meva ignorància és tan bona com el teu coneixement.”

Quina feinada tenen els mestres! I com d’important arriba a ser. No només per formar persones cultes, sinó per aconseguir que siguin conscients d’allò que ignoren i, sobretot, que no facin de la ignorància un motiu d’orgull sinó un estímul per seguir aprenent.