Arxiu del divendres, 1/06/2012

Maleït aire condicionat !

divendres, 1/06/2012

Forges.jpg La guerra ja ha començat. I com cada any serà a sang i fetge, despietada, cruenta. Es perdran amistats, es trencaran parelles, la majoria en sortirem amb ferides més o menys visibles. Però és que ens hi juguem molt, ens hi juguem la salut, i no podem mirar a un altre costat. Ha arribat la calor i amb ella s’han mobilitzat els fanàtics dels aires condicionats.

Ara, quan arribes a la feina, quan puges a l’autobús o quan entres a les grans superfícies comercials, notes una esgarrifança que et sacseja. Alguns sonats han posat el termòstat a  15 graus i sembla que combinin la insensibilitat a la temperatura amb una mena d’autisme que fa que no reaccionin als suggeriments de tornar a temperatures que no recordin el Nadal. Es mantenen immutables mentre ho demanes educadament. Segueixen com si res quan comences a renegar en veu baixa. I no es donen per al·ludits quan et cagues en la mare que va parir al responsable del fred polar que has d’aguantar a principis d’estiu.

Nomes donen senyals de vida quan apagues l’aire o quan puges el termòstat a una temperatura assenyada. Sense dir res, amb nocturnitat i premeditació, el tornen a baixar al més petit descuit. I si els enxampes i els fas notar que aquell fred és una bestiesa, es limiten a dir: “és que jo tinc calor”.

Recony! Doncs jo tinc fred. I és malaltís haver de passar fred a l’estiu. Perquè som a l’estiu i, per si ho han oblidat, a l’estiu fa calor. Podem minimitzar la calor i fer-la suportable. Però estic fins al capdamunt de passar fred als mesos d’estiu!!

Més enllà de la incomoditat que representa per la majoria de personal, aquest coi de mania de posar l’aire tan fred té uns efectes directes sobre la nostra salut. El cos disposa de mecanismes per mantenir la temperatura corporal, però tenen uns límits i requereixen un temps.

A l’hivern, quan fa fred, el cos intenta temperar l’aire que entra al respirar. Per això l’aire passa per les foses nassals, plenes de vasos sanguinis que cedeixen calor i humitat a l’aire que anirà dins els pulmons. D’aquesta manera les cèl·lules de la gola i dels pulmons poden funcionar correctament sense estar exposades a temperatures per sota de la fisiològica.

A l’estiu, quan fa calor, el cos redueix aquest mecanisme. No cal escalfar un aire que ja està calent. Per tant els flux de sang per les foses nasals es redueix. Però si venint de fora entres en un local on un poca-solta ha posat l’aire condicionat a nivells glacials, el cos necessitarà una estona per redistribuir el flux sanguini cap a la zona del nas i la gola, de manera que durant uns minuts les cèl·lules del sistema respiratori estaran funcionant en males condicions ja que la temperatura de l’aire que els arriba serà massa baixa.

I això no afecta només a les cèl·lules epitelials de la tràquea i els bronquis. També estaran a mig gas les cèl·lules el sistema immunitari. Una bona notícia pels bacteris i virus que respirem a cada alenada. Com que un carallot té calor i també té un concepte de temperatura de confort completament aberrant, nosaltres quedarem localment immunodeprimits durant uns moments i refredat al canto!

A sobre, pocs minuts després sortirem de l’autobús o de la botiga i tornarem a ficar dins el cos aire calent. De nou caldrà retirar el flux de sang encarregat d’escalfar l’aire, perquè l’aire ja estarà calent… fins que tornem a entrar a un altre local. I a sobre, tant canvi en el flux sanguini per la zona dels sinus nasals acaba generant mal de cap a moltes persones.

Naturalment acabarem refredats i anormalment cansats ja que el cos estarà fent adaptacions cada dos per tres. Una llauna sobretot perquè n’hi hauria prou de situar els termòstats a nivells assenyats. Una mica més frescos que a l’exterior, però sense exagerar.

Aquests aires condicionats glacials no es podrien considerar un delicte contra la salut pública?