Arxiu del dilluns, 4/06/2012

La topada de les galàxies

dilluns, 4/06/2012

milky way - andromeda.jpg Per un moment em va desconcertar el veure que a tots els diaris apareixia la noticia de la col·lisió que tindrà lloc d’aquí a quatre mil milions d’anys entre la nostra galàxia, la Via Làctia, i la galàxia d’Andròmeda. Era estrany, perquè això és una cosa que sabem des de fa temps. Andròmeda s’apropa a la Via Làctia a una velocitat de cent deu quilòmetres per segon, o al revés si ho mireu des del punt de vista d’uns hipotètics (però probables) habitants d’algun planeta en alguna de les estrelles d’Andròmeda.

En realitat el que han esbrinat ara és com anirà la topada. Pensar en dues galàxies xocant sembla que ha de ser una cosa apocalíptica, amb estrelles col·lisionant, caos i destrucció a nivell còsmic per tot arreu. El somni d’un productor de Hollywood amb pressupost per fer una pel·lícula de grans catàstrofes.

Estava clar que les dues galàxies tenien rumb de col·lisió, però els detalls de la topada eren molt menys clars. Per sort, ara disposem del telescopi espacial Hubble (quanta feina ha fet aquesta eina!) que ha pogut determinar la posició i el moviment de 15.000 estrelles d’Andròmeda. Amb aquestes dades ja es podia analitzar amb molt més detall com esperem que sigui la trobada. I, de fet, la notícia era la publicació d’aquesta anàlisi (i no el fet que les galàxies xoquin que, insisteixo, era sabut des de fa temps)

Per començar, els apocalíptics quedaran decebuts. Fins i tot dins la galàxia, les distàncies entre estrelles són tan grans que no hi haurà col·lisions directes. Serà, més aviat, com dos eixams d’abelles que es fusionin. El que si que passarà és que les estrelles es desviaran dels seus camins girant al voltant del nucli galàctic. De fet hi haurà una mena de ballet còsmic on la força de gravetat deformarà les dues galàxies, que giraran una al voltant de l’altre fins que s’uneixin en una nova gran galàxia, el doble de gran. De fet, imatges de galàxies xocant en tenim unes quantes (de nou, gràcies al Hubble)

Les imatges generades per ordinador de com es veurà el cel des de la Terra resulten força inspiratives. A la primera veiem el cel actual i després com es veurà d’aquí a 2000, 3700, 3900, 4000, 5000 i 7000 milions d’anys. Sospito que aquestes dues imatges finals ja són més especulatives perquè costa saber com es desviarà el Sol de la seva trajectòria. Pot acostar-se més al nucli galàctic i tindrem cels molt més il·luminats amb estels durant la nit, o pot allunyar-se i quedar a la perifèria galàctica. En tot cas, estic força segur que d’aquí a 4.000 milions d’anys ja no hi haurà humans sobre el planeta, però els éssers vius que l’habitin tindran un espectacle formidable durant les nits. No notaran gaire el moviment ja que el procés s’allargarà durant dos mil milions d’anys més. Ja se sap que a l’espai les distàncies i els períodes de temps són molt grans.

Però al menys, els humans disposem del coneixement per fer-nos una idea de com anirà tot. I mira, aquestes coses sempre fan gràcia. El que em pregunto és, com anomenarem la nova galàxia resultant? “Via Andròmeda”? “Androlàctea”? “Lactòmeda”? (aquest ja l’he vist per algun lloc). No es que hi hagi pressa per triar nom, però ens hi podem entretenir una estona.