Arxiu del dijous, 7/06/2012

Física quàntica per semblar seriosos

dijous, 7/06/2012

Avui llegeixo una piulada dels mestres de “pa ciencia la nostra”. Deien: “La contra d’ahir. Començar a llegir-la i pensar: a vere quan dirà física quàntica… física quàntica… aha!.. you win”.

M’ha fet gràcia (molta gràcia) perquè és un pensament que tinc moltes vegades. Quan algú parla de temes estranys, esotérics, místics, de coses que no entenem en general, mai diuen: això no ho entenem. Al contrari. Es fan passar per entesos i deixen anar una explicació relacionada amb la física quàntica. És una estratégia simple: com que ningú sap exactament el que és la física quàntica, sembla que fer-hi referència et fa ser molt intel·ligent, molt profund o, si més no, evita que es noti que dius ximpleries.

Doncs que quedi clar d’una vegada. La física quàntica és aquella branca de la ciència que s’aplica a la física i només a temes quàntics (per entendren’s: de la mida de partícules subatòmiques). I en cas de dubte, el millor és preguntar-ho a un físic (dels de veritat). Però si algú et parla de física quàntica mentre fa referència a coses com l’esperit, la ment, la biologia, l’economia o la lliga professional de futbol, hi ha motius molt fonamentats per pensar que no te ni remota idea del que està dient. Per molt seriós i profund que sembli. És més, probablement fa referència a la física quàntica expressament per enmascarar la seva ignorància.

Ara bé. No se us passi pel cap fer-li notar que el que diu son ximpleries. De seguida us acusarà de tenir una ment tancada. De ser un típic científic que no accepta idees noves. O, si està molt enfadat, d’estar a sou de les farmacèutiques (que, pel que sembla, són l’encarnació del mal a la Terra).

En realitat vivim una època en que el coneixement científic està poc valorat. Queda molt millor vendre coses relacionades amb el karma (sigui el que sigui) l’energia vital (de nou, sigui el que sigui), les noves visions de la humanitat holística (ho repeteixo?) i moltes altres construccions semàntiques que queden molt bé, però que si ho penses durant cinc segons t’adones que no volen dir gairebé res.

En aquest aspecte, la física quàntica hi encaixa perfectament perquè és rara de nassos (perquè si; efectivament és estranya). En general, ningú hi enten gaire i sembla que pots dir qualsevol cosa fent-hi referència, que a veure que és el guapo que et diu que no. Tampoc hi ha tants físics disposats a perdre el temps discutint aquestes coses. Per això frases com “ara sabem que som materia però també energia” queden de conya. Però cal no oblidar que la frase no fa refència a coses estranyes sinò a coses molt concretes que els físics poden mesurar i quantificar amb precisió. Aplicar aquella frase fent referència a la ment humana (per dir alguna cosa) en realitat és tant ximple com parlar d’economia i dir “ara sabem que els diners són cara però també creu”.

Cal dir que, al final, aquestes referències pseudocientífiqes tampoc va malament. En el fons és una bona guia per descobrir quan algú es un cantamanyanes que parla per parlar. Si fa referència a la física quàntica… no cal donar-hi gaires voltes. Noranta nou de cada cent vegades serà un fantasma que us vol entabanar (no descarto que alguna vegada, només alguna, encertin). I si fa referència a una “energia” misteriosa que només ell pot detectar…, també.