Arxiu del dilluns, 11/06/2012

Descartant experiments

dilluns, 11/06/2012

laboratory_flasks_1.jpg En pocs dies han aparegut dues notícies que a primer cop d’ull semblarien dolentes i haurien d’entristir la comunitat científica. Bàsicament el que ha passat és que definitivament s’han descartat dues teories que es van anunciar amb un gran seguiment mediàtic. Doncs un any després ja podem dir que ni els neutrins viatgen més de pressa que la llum, ni tampoc hem trobat bacteris que creixen fent servir arsènic enlloc de fòsfor al seu DNA.

En els dos cassos s’ha pogut verificar que les dades presentades eren errònies. En conseqüència, les conclusions espectaculars que se’n derivaven, doncs no apliquen. No podrem viatjar en el temps i la teoria de la relativitat segueix tan sòlida com sempre. I encara no coneixem cap forma de vida que no faci servir DNA del normal com material genètic.

La causa de l’error en el cas dels neutrins estava en un problema en el cablejat del sistema informàtic que processava les dades des del detector fins al sistema de càlcul. I en el cas dels microbis que creixien en arsènic, sembla que les mostres no eren prou netes com semblava i mantenien prou fòsfor com per seguir creixent.

L’interessant és que en els dos cassos tenim una bona mostra de la manera de funcionar de la ciència. Quan es van anunciar els descobriments, els periodistes es van entusiasmar, però la comunitat científica es va mantenir amb un grau d’escepticisme que semblava fins i tot presumptuós. Fins i tot hi havia qui acusava als científics de negar-se a acceptar dades que anaven en contra de les teories que tan ens agraden.

Però per donar una cosa per bona, no n’hi ha prou que et surti una vegada. Ha de ser reproduïble. Altres investigadors han de poder repetir el teu experiment i han d’obtenir el mateix resultat. I això s’ha de fer moltes vegades. Només aleshores es comença a donar per correcte i podem començar a barallar-nos per com interpretar les dades. De veritat: Aquesta és la part més divertida de la ciència. Molt més que fer els experiments.

Al final resulta que moltes vegades topem amb resultats espectaculars que tiren per terra grans teories. La majoria de les vegades, tu mateix trobes el error. Altres vegades, quan ho intentes publicar, els que repassen el treball et fan veure on t’has equivocat. I si ho arribes a publicar, és molt probable que en repetir-ho altres grups et facin baixar del pedestal perquè no els surt el mateix que a tu, de manera que hi ha un error en algun lloc del teu laboratori.

Però justament això és el que fa que les teories acceptades siguin tan sòlides. S’han de poder verificar i es verifiquen moltes vegades. Hem mesurat la velocitat dels neutrins milions de vegades i mai han contradit la teoria de la relativitat. El que un dia semblin no comprovar-se com esperem mereix atenció, per descomptat, però una única dada no fa que ignorem els milions de dades anteriors sense passar abans per molts ulls escrutadors.

I el mateix amb una nova forma de DNA. Seria genial descobrir-la, però no ha de quedar el menor dubte sobre la qualitat de l’experiment. Per tant el repetim amb tota la precisió possible tantes vegades com calgui abans de donar-ho per cert.

En realitat, aquesta manera de fer és el fet més característic de la ciència. Per això, no es donen per bones coses que no passen aquests escrutinis. Els defensors de la memòria de l’aigua per justificar la homeopatia s’enfaden molt quan no és dóna per bona la seva idea, però és que l’aigua sembla tenir memòria només als seus experiments. Els que diuen que les esteles dels avions són perilloses fumigacions de productes químics no poden mostrar cap mesura feta en condicions reproduïbles per confirmar el que diuen. Els qui afirmen tenir poders parapsicològics només els tenen quan no hi ha ningú mirant que no facin trampa.

I, òbviament, notareu que en la manera de fer de la ciència, coses com “…a mi em funciona”, com “…és un coneixement mil·lenari”, com “…milions de persones no poden estar equivocades” o com “…si no em creus és que estàs defensant foscos interessos”, doncs son arguments que no tenen gaire validesa per si sols.