Etanol, metanol, tomaquets i l’Empar

alcohols copia.jpg Ahir, llegint la columna de l’Empar Moliner de l’ARA vaig tenir uns moments de desconcert. Una de les coses que em fa gràcia és la ironia que gasta en els seus escrits. Reconec que vaig trigar força temps a trobar-li el que, però ara ja és de les primeres coses que busco al diari i no puc deixar de somriure mentre la llegeixo. Però ahir no entenia el sentit del que deia fins que em vaig adonar del que passava. Sospito que es tracta d’un error habitual en els que no son del ram de la bioquímica i va confondre l’etanol amb el metanol.

Tot plegat va sorgir arrel del programa de TV3 sobre l’aspartam que va tenir una certa revolada. Ras i curt ens va plantar al cos la inquietud sobre la seguretat d’aquest edulcorant àmpliament present a molts aliments. L’aspartam consisteix en dos aminoàcids (la fenilalanina i l’àcid aspàrtic) units per un grup metanol. I aquest metanol és el que pot donar problemes.

El tema de l’aspartam és sucós i el deixo per un altre dia, però avui em fixaré en el metanol. L’Empar feia broma dient que consumeix molts plats deliciosos i que contenen tomàquet. Però com que el tomàquet subministra sis vegades més etanol que un refresc edulcorat amb aspartam doncs malament rai.

Ah! Però és que una cosa és el metanol i una de semblant, però molt diferent, és l’etanol. Tots dos són alcohols (i per això el nom acaba en “-ol”) i les fórmules químiques no són massa diferents. Al menys per algú que no sigui químic. L’etanol és CH3CH2OH i el metanol és CH3OH. O dit d’una altra manera, l’un és un alcohol de dos carbonis i l’altre només en té un. I per entendre’ns, el metanol (el dolent) és l’alcohol de cremar, mentre que l’etanol (que no diré que sigui bo, però és menys dolent) és l’alcohol de les begudes.

Dins l’organisme aquests dos productes tenen comportaments completament diferents. I una cosa curiosa és que la majoria dels problemes no els generen ells mateixos sinó els productes en que es transformen. L’etanol, el de les begudes, es transforma en acetaldehid, que és el que causa les borratxeres i les ressaques. També danya el fetge i a la llarga pot causar una bona cirrosi hepàtica o una pancreatitis alcohòlica.

En realitat cal distingir dues situacions. La intoxicació aguda és quan prens una bona quantitat d’etanol de cop. La típica borratxera de botellon, on el que fas és saturar la capacitat del sistema nerviós per resistir l’etanol. No és per prendre-ho a broma ja que hi ha qui ha mort per un coma etílic. Però també hi ha la intoxicació crònica, quan les persones addictes a la beguda van consumint diàriament prou etanol per anar danyant les cèl·lules del fetge o les neurones, però no prou com per caure en el coma. Els danys es van acumulant i al final tens la neurosi, la cirrosi al fetge o el pàncrees desintegrat.

Per tant, al tanto amb l’etanol.

Però molt pitjor és el metanol. Aquest es converteix en formaldehid, que reacciona amb molta més facilitat amb tota mena de compostos del les nostres cèl·lules. Un dels problemes més inicials és el dany ràpid i irreversible al nervi òptic, de manera que la ceguesa és un dels primers efectes. Però n’hi ha molts més que van des del simple mareig fins a l’aturada respiratòria o la crisi epilèptica. En intoxicació aguda, un parell de cullerades poden matar un nen. Molt de compte amb el metanol!

Una curiositat és que en cas d’intoxicació per metanol, una de les coses que es fa és donar molt etanol a la víctima. Les cèl·lules estaran enfeinades metabolitzant l’etanol i deixen el metanol per més endavant. Així es guanya temps per anar a l’hospital.

Però en el cas dels tomàquets, no hem de patir. En realitat jo no he trobat que continguin alcohol, però si n’hi hagués algun seria l’etanol generat durant la fermentació. En cap cas metanol.

Per tant, benvolguda Empar, no pateixis pels tomàquets.

(Actualitzo i rectifico: Doncs si que hi ha metanol als tomàquets. Als comentaris, i també via twitter, m’han indicat referències d’articles que mesuren els nivells de metanol i etanol en fruits madurs. A nivells irrellevants des del punt de vista sanitari és clar. Però que consti que jo estava equivocat i si que n’hi ha )

8 comentaris

  • Daniel Closa

    14/06/2012 8:54

    Ui. Al laboratori tenim aromes de tota mena. L’etanol és dels menys preocupants. I sort dels comitès de seguretat.

  • Nama

    14/06/2012 4:26

    A mi l’Empar em va costar moooolt al principi! Ara una mica millor…
    Al laboratori, consumeixo més etanol que no pas metanol… però els dos són molt típics, i segur que n’he respirat una barbaritat… però més val no pensar en tots els productes que he respirat al lab… Són massa!

  • Daniel Closa

    12/06/2012 19:03

    Correcte. Ja ho he vist (i per twitter també m’ho han indicat). Curiós que hi ha mes metanol que no pas etanol (0.01 mg/g en tomàquet madur). Jo tenia en ment que si en feien era volàtil i es perdia. Efectivament ho és, però sempre en queda una mica, és clar.

  • Francesc Calafell

    12/06/2012 18:33

    0.18 mg de metanol per g de tomàquet madur, segons http://www.jbc.org/content/273/8/4293.full

  • Daniel Closa

    12/06/2012 10:30

    Carquinyol. la Memory Water Guide cada vegada és més extensa i detallada.

    Ricard. Moltes vegades no som prou conscients de quants productes químics perillosos tenim a casa. Sobretot si hi ha nens. Cal tenir-ho tot ben inaccesible per les criatures.

    Sinera. Probablement sigui metanol, però, mentre no t’ho beguis no hi ha problema.

  • Sinera

    12/06/2012 10:16

    En RicardM diu que s’usa per encendre barbacoes. Doncs molt em temo que quan algunes nits cremo “oli de cremar” al jardí amb un recipient especial que produeix una flama força maca que es reflecteix al les fulles dels arbres, donant un ambient molt acollidor, potser conté METANOL.

    És aquell oli que s’usa per les torxes. Intentaré esbrinar-ho, que no voldria pas tornar-me cec!

  • RicardM

    12/06/2012 9:28

    El metanol es fa servir encara com “alcohol de cremar” per encendre barbacoes, fer “fondues” i com netejavidres, però és molt perillós per al nens per el seu gust dolç que el fa atractiu. L’isopropanol (que també es dolç però molt menys tòxic) és un bon substitutiu.

  • Carquinyol

    12/06/2012 7:59

    Home noi, tot dependrà de si l’aigua amb que has regat els tomàquets ha estat amb contacte abans amb el mentanol…

    … ah no, que en la Memory Water Guide diuen que en aquest cas l’aigua es fa oblidadisa !!

    :P