Arxiu del dijous, 14/06/2012

Vedells i mosques amb potes de més

dijous, 14/06/2012

vedell homeotic.jpg Si visquéssim a l’època romana, o grega, o ibera, o medieval, segurament es consideraria un senyal de mal averany. És la mena de coses que donaven feina als sacerdots, els oracles i els endevins. I es que realment és un fet poc habitual que neixi un vedell amb sis potes. Encara més, les dues potes extra li pengen del coll gairebé com si fossin un parell d’orelles gegants. Una imatge realment sorprenent.

Però el que ens diu aquesta vedella mutant (perquè no deixa de ser això) és que tots els éssers vius de la Terra estem molt més emparentats del que pensem. Una mutació en la que sorgeixen potes al cap és molt ben coneguda pels genetistes en un altre animal: la mosca del vinagre. L’entranyable Drosophila melanogaster.

Fa molts anys, els investigadors es van adonar que irradiant larves de mosques podien obtenir tota mena de mutacions que els permetien estudiar com era el material genètic. Entre les mutacions que veien n’hi havia de tota mena, però unes de molt espectaculars eren les que modificaven l’organigrama general del cos. Hi havia mosques amb quatre ales enlloc de dues, mosques amb antenes enlloc d’ulls i també mosques amb potes al cap enlloc d’antenes. Aquesta última mutació, evidentment es va anomenar antennapedia.

Gràcies a aquestes mutacions es van descobrir un tipus de gens molt particulars. Son els gens encarregats d’organitzar l’estructura general de l’organisme. Nosaltres, (i les mosques també) comencem sent una única cèl·lula. Un òvul fecundat que s’anirà dividint primer en dos, després en quatre i així anar fent. Però en un moment donat, un grup de cèl·lules començarà a transformar-se en un cap, altres en unes costelles, altres en uns pulmons etc. Doncs aquests gens, anomenats gens homeòtics, són els que s’encarreguen de regular-ho.

En les mosques és molt interessant veure com s’activen. Una mosca és un artròpode, és a dir que té el cos fet per segments més o menys repetitius. Inicialment el que fa el cos és definir diferents seccions pràcticament iguals. Com si fossin llesques de pa. Després cada secció agafarà una funció segons els gens homeòtics que s’hi activin. En una secció sortiran ales, en una altra sortiran potes, en una altra apareixeran ulls i en una altra sortiran antenes.

De manera que fer sortir potes enlloc d’antenes en una mosca indica que el gen homeòtic encarregat de desviar el desenvolupament cap a “antena” no ha funcionat correctament i en canvi s’ha posat en marxa del de “pota”. Bé, potser és una mica més complicat, però la idea és senzilla.

Quan els van descobrir, semblava interessant, però limitat als artròpodes. La sorpresa va ser quan van mirar el genoma dels mamífers i van trobar uns gens extremadament similars. Nosaltres també tenim gens homeòtics com les mosques. I no és tan estrany No som artròpodes, però el nostre cos també està segmentat. Mireu la forma de la columna vertebral, mireu les costelles i estareu veient els segments. No és el mateix, però la idea és similar que en els artròpodes. I d’organitzar-ho també se n’encarreguen els gens homeòtics que, sospito, són els que han tingut problemes en aquest vedell.

En mosques, una única mutació pot fer que apareguin antenes enlloc d’ulls o coses així. En canvi en mamífers cal que se sumin un parell o més de mutacions. Per això és un fenomen molt més estrany. Però al final és el mateix. Un mecanisme comú que ens recorda que la vida a la Terra comparteix molt més del que sembla. Un mateix DNA, un mateix codi genètic, una mateixa maquinària molecular i uns patrons amb sistemes de regulació similars per donar lloc als organismes. Per descomptat, amb diferències acumulades al llarg de l’evolució, però amb mecanismes que ens recorden l’origen comú que compartim.

Per això, el vedell amb sis potes tan similar a les mosques antennapedia simplement ens recorda que tots els éssers vius del planeta som parents.