Arxiu del divendres, 15/06/2012

Profecies i agències de qualificació

divendres, 15/06/2012

cristal ball.jpg No se vosaltres, però jo n’estic fins al capdamunt de les noticies econòmiques. Ja se que és important, molt important. I que segons com vagin les coses, viurem d’una manera o altra en un futur. Però massa sovint tinc la sensació de rebre informació incomplerta, errònia, esbiaixada o tendenciosa. I això és el més desesperant.

El problema és que no hi entenc un borrall d’economia. Durant la pandèmia de la grip A jo estava en una situació una mica millor que la majoria. Com a biòleg, més o menys entenia els riscos i també podia entendre les solucions que es proposaven. Em semblarien encertades o no, però les entenia. I alhora m’adonava de com, sovint, les noticies que apareixien als diaris contribuïen a crear més confusió. Doncs ara sospito que passa el mateix, però com que no soc economista no tinc elements per valorar-ho.

Que la cosa està fumuda, sembla evident. I tots estem descobrint una realitat que els economistes coneixen perfectament: la majoria de diners que hi ha al món són, únicament, números en un paper. Tenen una certa similitud amb les partícules virtuals que estudien els físics. En certa manera no existeixen, però tenen efectes mesurables.

Però la sensació més intensa que tinc en llegir notícies és el tema de les profecies autorealitzades. Cada vegada que els amics de les agències Moody’s, Standard & Poor’s o Fitch decideix rebaixar les seves previsions en base a unes complexes estimacions juraria que el que en realitat veiem és el fenomen de les profecies autorealitzades en acció.

Això de les profecies és molt senzill. Totes són una fantasmada ja que no tenim cap manera de predir el futur. I en economia tampoc. Tot i que ara sembla que tothom veia a venir el tsunami on estem ficats, fa cinc anys ningú deia res. Però hi ha un tipus de profecia que si que mostra una gran tendència a encertar-la. Son les autorealitzades.

La idea és senzilla. És quan el mateix fet de anunciar la profecia desencadena un seguit de fets que faran que es complexi la predicció. Per exemple, imaginem que un endeví anuncia als soldats d’un exèrcit que perdran la propera batalla i que moriran tots de manera espantosa. Els soldats en sentir-ho, si s’ho creuen, aniran a la batalla acollonits, plorant, amb la moral per terra. I en aquestes condicions, quasi segur que perdran la batalla. Si no haguessin fet cap profecia potser haurien lluitat amb més moral i, potser, haurien guanyat, però el fet d’haver-ho dit condiciona les coses i fa que la predicció s’acompleixi.

O si a un estudiant li diuen “no podràs aprovar aquest examen de cap manera” i s’ho creu i deixa d’estudiar (perquè total, no cal perdre el temps) doncs aleshores efectivament suspendrà. Sense la profecia, potser hauria estudiat i potser hauria aprovat. Però la predicció indueix en si mateixa un comportament que porta inevitablement al compliment del predit. I en medicina, l’efecte placebo no deixa de ser un cas particular. Algú et diu: això et curarà. Aleshores el teu cervell modifica les expectatives, generes noves hormones, actives el sistema immunitari i, “bingo”, et cures!

Doncs amb les previsions de les agències de valoració tinc la sensació que passa el mateix. Diuen. Ui! Aquest país està molt malament i en el futur anirà pitjor; Li baixem la puntuació. Això fa que els inversors s’espantin, treguin els diners i, aleshores, el país efectivament comença a estar pitjor. Un gran càlcul de l’agència? Potser no; potser només una simple profecia autorealitzada.

A més, totes valoren sempre de la mateixa manera. No deuen ser ximples. Quan la primera diu que les coses aniran malament a tal país, les altres agències ja saben que aquesta primera previsió facilitarà que efectivament vagin malament, de manera que toca baixar les seves puntuacions… assegurant, quasi amb certesa, que tot vagi a pitjor.

I, és clar. Quan diferents autoritats intenten enviar missatges d’optimisme, el que sembla que vulguin fer és generar les seves pròpies profecies positives amb l’esperança que això les converteixi en autorealitzades. Si els inversors creuen que la cosa anirà bé, tornaran els calers a fluir cap aquí i la cosa efectivament millorarà. És clar que per aconseguir-ho, cal tenir un mínim de credibilitat. Un valor molt escàs avui en dia.

(Ara podria dir: és física quàntica! El simple fet de mesurar una cosa fa que aquesta inevitablement es modifiqui. Però va! no ho diré)