Profecies i agències de qualificació

cristal ball.jpg No se vosaltres, però jo n’estic fins al capdamunt de les noticies econòmiques. Ja se que és important, molt important. I que segons com vagin les coses, viurem d’una manera o altra en un futur. Però massa sovint tinc la sensació de rebre informació incomplerta, errònia, esbiaixada o tendenciosa. I això és el més desesperant.

El problema és que no hi entenc un borrall d’economia. Durant la pandèmia de la grip A jo estava en una situació una mica millor que la majoria. Com a biòleg, més o menys entenia els riscos i també podia entendre les solucions que es proposaven. Em semblarien encertades o no, però les entenia. I alhora m’adonava de com, sovint, les noticies que apareixien als diaris contribuïen a crear més confusió. Doncs ara sospito que passa el mateix, però com que no soc economista no tinc elements per valorar-ho.

Que la cosa està fumuda, sembla evident. I tots estem descobrint una realitat que els economistes coneixen perfectament: la majoria de diners que hi ha al món són, únicament, números en un paper. Tenen una certa similitud amb les partícules virtuals que estudien els físics. En certa manera no existeixen, però tenen efectes mesurables.

Però la sensació més intensa que tinc en llegir notícies és el tema de les profecies autorealitzades. Cada vegada que els amics de les agències Moody’s, Standard & Poor’s o Fitch decideix rebaixar les seves previsions en base a unes complexes estimacions juraria que el que en realitat veiem és el fenomen de les profecies autorealitzades en acció.

Això de les profecies és molt senzill. Totes són una fantasmada ja que no tenim cap manera de predir el futur. I en economia tampoc. Tot i que ara sembla que tothom veia a venir el tsunami on estem ficats, fa cinc anys ningú deia res. Però hi ha un tipus de profecia que si que mostra una gran tendència a encertar-la. Son les autorealitzades.

La idea és senzilla. És quan el mateix fet de anunciar la profecia desencadena un seguit de fets que faran que es complexi la predicció. Per exemple, imaginem que un endeví anuncia als soldats d’un exèrcit que perdran la propera batalla i que moriran tots de manera espantosa. Els soldats en sentir-ho, si s’ho creuen, aniran a la batalla acollonits, plorant, amb la moral per terra. I en aquestes condicions, quasi segur que perdran la batalla. Si no haguessin fet cap profecia potser haurien lluitat amb més moral i, potser, haurien guanyat, però el fet d’haver-ho dit condiciona les coses i fa que la predicció s’acompleixi.

O si a un estudiant li diuen “no podràs aprovar aquest examen de cap manera” i s’ho creu i deixa d’estudiar (perquè total, no cal perdre el temps) doncs aleshores efectivament suspendrà. Sense la profecia, potser hauria estudiat i potser hauria aprovat. Però la predicció indueix en si mateixa un comportament que porta inevitablement al compliment del predit. I en medicina, l’efecte placebo no deixa de ser un cas particular. Algú et diu: això et curarà. Aleshores el teu cervell modifica les expectatives, generes noves hormones, actives el sistema immunitari i, “bingo”, et cures!

Doncs amb les previsions de les agències de valoració tinc la sensació que passa el mateix. Diuen. Ui! Aquest país està molt malament i en el futur anirà pitjor; Li baixem la puntuació. Això fa que els inversors s’espantin, treguin els diners i, aleshores, el país efectivament comença a estar pitjor. Un gran càlcul de l’agència? Potser no; potser només una simple profecia autorealitzada.

A més, totes valoren sempre de la mateixa manera. No deuen ser ximples. Quan la primera diu que les coses aniran malament a tal país, les altres agències ja saben que aquesta primera previsió facilitarà que efectivament vagin malament, de manera que toca baixar les seves puntuacions… assegurant, quasi amb certesa, que tot vagi a pitjor.

I, és clar. Quan diferents autoritats intenten enviar missatges d’optimisme, el que sembla que vulguin fer és generar les seves pròpies profecies positives amb l’esperança que això les converteixi en autorealitzades. Si els inversors creuen que la cosa anirà bé, tornaran els calers a fluir cap aquí i la cosa efectivament millorarà. És clar que per aconseguir-ho, cal tenir un mínim de credibilitat. Un valor molt escàs avui en dia.

(Ara podria dir: és física quàntica! El simple fet de mesurar una cosa fa que aquesta inevitablement es modifiqui. Però va! no ho diré)

12 comentaris

  • Lirio

    13/10/2012 7:37

    El problema es que los comrnuidoses olvidamos fe1cilmente todos esos abusos y los perdonamos. Si fue9ramos me1s exigentes y salie9ramos de nuestra zona de confort para penalizarlos es posible que vie9ramos avances en esos campos; mientras permanezcamos pasivos y digamos uff que follf3n ahora, casi casi que quedo donde estoy seguire1n sin evolucionar

  • Albert Ràfols

    24/07/2012 15:56

    Realment “fa cinc anys ningú no deia res”? Sempre em sorprèn aquesta afirmació categòrica i, segons el meu parer, falsa.

  • Xavier Portell

    16/06/2012 14:02

    Però aleshores queden preguntes importants per respondre:
    1) Per què interessa enfonsar? Qui hi està al darrera?
    2) Per què els polítics no ataquen l’arrel del problema?
    3) Per què ningú no dóna un cop de puny a la taula i deixa de seguir el joc a aquests macro-moviments?

    Jo també estic cansat de llegir notícies, malauradament. És tot el que aconsegueixen: abaixar la moral.

  • Joan Codina

    16/06/2012 11:05

    Jo a hores d’ara em segueixo preguntant què coi és el premi Nobel d’economia. De fet altres disciplines que el tenen (Fisiologia, Física i Química) han fet uns progressos terribles, inimaginables. Amb això m’estan dient que els economistes no arriben al nivell dels altres científics?? O es que simplement no és una ciència?

    Ja que estem amb la quàntica… jo proposo d’utilitzar operadors de destrucció amb la classe política i econòmica. (http://es.wikipedia.org/wiki/Operador_de_destrucci%C3%B3n)

    PS: Jo crec que allà valoren més els guanys personals i des del meu punt de vista de científics no en tenen res.

    PPS: A verue si haurem de començar a fer números al costat d’un forat negre per materialitzar els diners virtuals…

  • Sinera

    15/06/2012 17:33

    Jo sóc de lletres i si entenc alguna cosa d’economia deu ser per tants de mems que ens fan empassar cada dia sobre el tema.

    Estic molt d’acord en que les profecies -per alguns!- sí que s’autocompleixen. Per d’altres… doncs ja ho veiem. Les patim i sembla que ens agradi.

    Però sovint penso que algú ha de moure els fils de tot plegat. Que les branques mediàtiques no ens permeten veure el bosc. Que ningú va a una guerra no planificada… I això sembla una gran guerra de poder i de diner.

    Igual tú, Daniel, amb la física quàntica que no vols esmentar, podries fer algunes extrapol·lacions estadístiques a partir de l’inici de la crisi. Si almenys algú ens pogués dir quan i com s’acabarà tot plegat! Encara que fos amb la física quàntica!

    I, a més, sembla que fem l’impossible per ajudar a que s’autocompleixin les profecies d’aquestes agències.

  • tramuntaire

    15/06/2012 17:22

    Joan FB, no tinc tan clar que els ianquis facin les coses millor que nosaltres, simplement que a nivell econòmic saben adaptar-se al capitalisme salvatge (de fet l’han creat ells) i són educats en la competitivitat i no en la cooperació. Aquí tenim una altra cultura i espero que a nivell d’universitats, eurocasinos i moltes altres coses no vulguem copiar el seu model.

    D’altra banda, també n’estic fart de titulars cada mitja hora de si la prima de risc puja o baixa, o supera tal llindar. Aquesta economia no es seriosa. Els diners són per invertir-los en projectes en els que s’hi creu, no per moure’ls aquí i allà com si la borsa fos un hipòdrom.

  • carmerosanas

    15/06/2012 16:12

    Jo no entenc un borrall d’economia, però com que sé que en psicologia funcionen molt i molt les profecies que s’autorealitzen, ja fa dies que penso exactament això que tu dius. Totalment d’acord… si callessin els profetes aniríem una miqueta menys malament.

  • Jordi

    15/06/2012 15:18

    Aquestes agències només estan interessades en les inversions pròpies i dels seus client. Si fent això obtenen guanys ja els està bé. Tot plegat es converteix en una tècnica.

  • Clidice

    15/06/2012 12:30

    Jo sí que em moc en aquest sistema, que no vol dir que en sàpiga. Però el que és clar és que abans els calés els tenien uns quants i feien i desfeien. Ara els tenen uns quants, fan i desfan i ens n’assabentem. És l’única diferència. Abans, quan anaven maldades, fèiem fora jueus, fèiem guerres, cremàvem bruixes i estàvem entretinguts. Ara, amb la roja no n’hi ha prou i hi ha la cosa aquesta de la premsa i la Xarxa que els fot el negoci per terra. Ah! i dels Nostradamus … uix, perdó, economistes, res, millor res. Que molts parlàvem de crisi fa deu anys (sobretot els que estàvem vinculats a la cosa financera i immobiliària) i ells callaven com putes.

  • Roger Verdaguer

    15/06/2012 11:40

    Doncs jo com que sóc una mica heterodox crec que sí que és física quàntica XD Mireu, quan es va abolir l’estàndard e l’or es va passar de matèria a energia…

    Bromes a banda, jo no sóc economista tampoc, però l’explicació de l’economia del documental zeitgeist em va convèncer força i em fa la sensació que explica una gran part del que passa a nivell macroeconòmic. La qüestió és si els que tenen la clau de la màquina de fer diners són ineptes o molt llestos i molt malparits. Sigui el que sigui penso que no ens beneficia gens el sistema. Ah!, i si ens ho mirem des d’un enfoc ecològic, s’han generat unes inèrcies de competència intraespecífica pel poder i de parasitisme que ens porten al col·lapse, amb l’agreujant que el sistema es mou per una “energia” que és fictícia, com dius tu Dani. I si parim una especiació simpàtrica prou potent per millorar i garantir un futur per a l’espècie que no sigui una merda?

    Salut :)

  • Joan FB

    15/06/2012 10:53

    Les previsions de les agències que anomenes tenen un gran prestigi entre els grans inversors (fons de inversió d’orient mitjà, xinesos, fons de pensions noruecs, gestors de patrimonis russos, etc…), així que algun mèrit deuen tenir, potser no tant com a profetes si no com a analistes. Tot i efectivament les seves prediccions ajuden a reforçar allò que prediuen, és un efecte secundari.

    Però la pregunta que em faig és… perquè les tres agències de qualificació més importants del món són nord-americanes i cap d’europea?

    Perquè les 10 empreses tecnològiques més importants del món són totes nord-americanes? (Microsoft, Google, Yahoo, Facebook, Appel, IBM, Cisco, Amazon, hp i alguna me’n deixo)

    La meva conclusió és simple: fan les coses millor que nosaltres.

    P.D.: I si parlem de la decadències de les universitats europees a les darreres dècades la cosa seria dramàtica…

  • Carquinyol

    15/06/2012 7:59

    Jo estic com tu, i a sobre les poques coses que vaig mig entenen en demostren que tot el sistema muntat és, diguem-m’ho finament, una merda. I en particular això de les agències una arma econòmica i de frau de primera magnitud.

    En fi, sort que has relacionat aquest tema amb la física quàntica ho m’hauries aixafat el dia…