Analfabets del segle XXI

curiosity.jpg Aquest Agost ha anat farcit de notícies relacionades amb la ciència, i una de les més interessants va ser l’arribada amb èxit del róber Curiosity a Mart. Els set minuts de l’aterratge van funcionar correctament i l’únic desperfecte va ser a una de les parts de l’estació meteorològica perquè, al aterrar, un roca va saltar per culpa dels gasos d’escapament dels coets i va impactar amb el mesurador de vent. Com que n’hi ha dos a la nau, només es perdran algunes de les dades, però la majoria es podran recollir.

Però això del Curiosity va donar peu a un dels exemples que ens permeten entendre perquè països com Espanya tenen un nivell científic sorprenentment baix i perquè la ciència és considera de les primeres coses que es poden eliminar quan van maldades. L’escriptor Alfonso Ussia va escriure una columna en la que donava la seva opinió sobre l’arribada del Curiosity, i no puc estar-me de transcriure alguna frase. Segons ell, “Marte es más feo aún que la zona de Arroyoculebro o los descampados que se abren al norte de Arganda del Rey. ¿Para qué sirve Marte?, me pregunto. Para nada, me respondo. Si me equivoco, la causa no es otra que mi desproporcionada incultura planetaria. Neil Armstrong acaba de cumplir 82 años, y todavía nadie se ha aventurado a explicar los beneficios que la humanidad ha recibido de la luna.”

L’article és un exemple ideal de l’analfabetisme tecnològic del segle XXI. Va haver-hi un temps en que analfabet era algú que no sabia llegir ni escriure. I en un sentit una mica més ampli, algú que no tenia coneixements de lletres. Però avui en dia, en un món dominat per la tecnologia i pels avenços científics, ha sorgit un nou tipus d’analfabet. Aquell que, malgrat tenir un brillant domini del verb i una ploma admirablement esmolada, no sap llegir la importància dels avenços científics, que no entén l’abast de les noves tecnologies i, cosa que és més greu, que li importa un rave de manera que presumeix amb un cert orgull de la seva incultura científica.

Si el senyor Ussia pensa que Mart és lleig, doncs dedueixo que tenim gustos diferents o que no s’ha pres la molèstia de veure imatges tan espectaculars com les que ens han enviat els diferent robots que tenim per allà. I pensar que anar a Mart o a la Lluna, no serveix per res indica, efectivament, la olímpica ignorància, la profunda incultura, que vol aparentar (honestament, dubto que sigui tan curtet i sospito que és una mica per provocar).

D’altra banda no és cert que ningú ha explicat els beneficis de l’anada a la Lluna. Altra cosa és que no s’hagi pres la molèstia d’informar-se’n. L’anada a la Lluna (i l’anada a Mart) van tenir avantatges directes en forma de coneixement científic. Vàrem poder entendre millor l’origen de la Terra, la formació del sistema solar i tot això. Com sovint passa amb la ciència, ja veurem quina utilitat tindrà tot plegat, encara que s’ha de ser molt pobre d’esperit per opinar que el coneixement en si mateix no és un valor. Però l’important, l’útil, el que si que podem aplicar ja al dia a dia són les aplicacions que s’han desenvolupat per aconseguir anar a la Lluna. Coses com la paella antiadherent, les mantes tèrmiques, sistemes de localització per GPS, sistemes de compressió de dades, detectors de fum, filtres d’aire i d’aigua, sistemes de reciclatge, mètodes de conservació d’aliments,… La NASA disposa de prop de 1800 patents de tecnologies desenvolupades en l’exploració de l’espai que tenen utilitat en la vida diària de les persones o les empreses.

La humanitat n’ha tret molts beneficis de l’exploració de l’espai. Segur que es podrien haver aconseguit d’altres maneres, però ha resultat ser l’aventura espacial la que ha fet de catalitzador d’aquestes tecnologies. Per cert, també és una font de riquesa per als països que s’ho prenen seriosament. Cada vegada que algú compra un GPS, els americans cobren un percentatge. Un país no progressa gaire només a base de Sol i turistes. Disposar de patents també és una manera d’enriquir-se. Pensar que la tecnologia i coses com el viatge a Mart són inútils és una immensa mostra d’ignorància. Encara més greu; promoure actituds burletes enfront d’això és contribuir fermament a convertir la societat en més i més analfabeta.

I finalment em pregunto… aquesta gent, quan opinen sobre altres temes dels que jo no hi entenc, també ho deuen fer amb tant poc coneixement sobre el que parlen?

13 comentaris

  • Xavier

    06/09/2012 0:19

    Sense paraules! . . . . per fí algú té el valor de dir les coses com són!!
    Gràcies pels teus articles, els utilitzo en les meves classes amb nois de batxillerat. Crec que és el meu petit gra de sorra per fer un món millor.

  • quimnuss

    05/09/2012 11:46

    @Sinera Si, per mi el saber tècniques i tecnologies per l’autonomia i la resiliència són més importants que el saber que estem formats per àtoms, és una opinió personal raonada. I ambdues recerques es poden respondre mútuament. Simplement què s’investiga primer ara depèn de les elits de poder i no de l’interès general, això qüestiono.

    @Dan Coincideixo amb en Sinera que quantificar la investigació amb criteris econòmics és caure en l’homo economicus. Un exemple: l’electricitat va ser inútil fins algunes dècades després! Em comentava un company físic que les descobertes físiques tarden dècades a ésser aplicades, i un altre company de medicina, que ara es prioritza les línies de recerca que treuen productes comercials. La investigació s’ha de fer per curiositat, per aproximar-nos al coneixement del món que ens envolta.

    Jo el que qüestiono és quines preguntes responem primer. En un món finit, una recerca si que pot estar renyida amb una altra (només cal veure com s’esbatussen els departaments per accedir al “diner”, però passaria el mateix tractant amb els recursos directament).

    I perdoneu, perquè en efecte me n’he anat del tema. La ignorància científica/matemàtica és un problema (per exemple veure ‘Innumeracy’ de John Allen Paulos) i aquest vídeo: http://www.youtube.com/watch?v=PGNxgm3tdG0

  • Sinera

    04/09/2012 22:45

    Es fa difícil i potser no cal, Daniel, medir l’aportació de l’investigació, espacial o de qualsevol altre camp del coneixement, en termes d’eficacia o de rendibilitat present, com li dius a un comentarista.

    Els esforços i diners esmerçats per o/i en tants científics en el passat només els podem percebre ara, o fins i tot en el futur i, encara que tal volta no van ser rendibles en el seu moment o fins i tot no ho siguin en l’actualitat… Hem de considerar inútil l’esforç del Sr. Higgs per no haver estat “rendible” als 60s? Ni potser encara en aquests moments?

    Saps millor que jo que moltes coses , i especialment l’investigació, no són mesurables en termes d’eficacia i rendibilidad. I sovint tampoc en produir més benestar social.

    Però són necessàries per seguir avançant en el coneixement de tot plegat… Encara que no ho siguin per tants Ussies com hi ha al món. No importa… indiferència absoluta.

  • Miquel

    04/09/2012 19:40

    Aquesta incultura cientifica i la falta d’ educcació ambiental ( ensenyar xq es important conservar el medi ambient) en aquest pais comença a ser molt preocupant. Tant de bo hi hagués mes organitazacions com el GOB.

  • ninona

    04/09/2012 13:11

    “Un país no progressa gaire només a base de Sol i turistes. ”

    Potser si ens apliquessim aquesta visió sobre el progrés, les coses anirien diferents.

  • Daniel Closa

    04/09/2012 12:30

    Quimmus. En realitat l’escrit no pretenia ser una anàlisi de la cursa espacial sinò de l’actitud d’algunes persones enfront els avenços científics. La cursa espacial era l’exemple que Ussia m’ha servit en safata. Podem discutir si l’exploració de l’espai és un métode més o menys efectiu per aportar avenços a la societat (és diferent de avenços socials, però crec que entenc el que volies dir). però la discussió s’ha de basar en el coneixement del que la cursa espacial ha aportat. No es pot dir simplement que no ha aportat res (com fa Ussia) i simplement ignorar tot els coneixements bàsics i aplicats que ha generat. Aquesta actitud és la que (si) em fa una mica de ràbia i es la que volia posar en el punt de mira.
    El mateix passa amb els efectes económics resultat de l’aplicació de la ciència. Segurament tens raó en que la cursa espacial es una manera ineficient d’aconseguir-los, però no prentens (com sembla que fa Ussia) que són inexistents. De nou, podem discutir l’eficacia o la rendibilitat, però amb un mínim coneixement de causa. Com molt bé dius, hi ha motius alfabets per ésser crític amb el programa espacial. Però han de ser alfabets, i a partir del coneixement, discutim tot el que calgui.

  • Sinera

    04/09/2012 12:10

    A Qimnuss.

    Una cosa no està renyida amb l’altre. Potser pretens que l’autonomia i la resiliència són més importants que saber que estem formats per àtoms? La recerca en el món de les partícules seria encara més absurda per a tu?

    Consideres ineficaç la carrera espacial per aconseguir avenços socials… Sí, noi! Potser fins i tot la carrera espacial es la culpable de l’enorme retrocés social que està sofrint la humanitat!

    Què ha aportat el Higgs a la millora de la societat? Res, oi? Doncs això: no valia la pena!

  • quimnuss

    04/09/2012 11:13

    Doncs permeteu-me ser la nota discrepant. La crítica que has fet m’ha semblat massa buida, potser endut per la ràbia i impotència? Al meu parer, fins que he arribat al ‘D’altra banda’, no hi he trobat arguments, sinó descalificatius sense justificar.

    No conec el bonhome i sincerament no m’interessa, però no caiguis en el seu joc buit!

    D’altra banda, discrepo amb tu, dan, sobre l’anàlisi que fas de la cursa espacial. Considero la cursa espacial una manera ineficaç d’aconseguir avenços socials, que en són un efecte coŀlateral. I també en sustentar una societat a base de patents ara que des del món científic s’està pressionant en sentit contrari, el de la lliure circulació del coneixement, conscient que aquesta opció té repercussions sobre la lògica del sistema econòmic que no podem ignorar.

    Al meu parer, preferiria una cursa social per l’autonomia i la resiliència més que no pas una cursa espacial. Crec que hi ha motius alfabets per ésser crític amb el programa espacial.

  • Sinera

    04/09/2012 9:42

    El que sí és segur, Daniel, és que la indiferència provoca ignorància i al contrari. I si les dues van de la mà, millor sortir corrent.

    En el cas de l’Ussia, no és tant l’ignorància planetària com indiferència un nivell planetari. O estupidesa.

  • jordi

    04/09/2012 9:23

    Hola,
    Aquests comentaris del l’Ussia són lamentables… però penso que alguns “periodistes” que han treballat aquest estiu no han ajudat gaire. He sentit comentaris graciosios, mofes, etc… i, el més sorprenent, molt comentaris dient que és la primera vegada que s’ha arribat a Mart! Una mostra d’incultura i incompetència…

  • Daniel Closa

    04/09/2012 8:51

    Carquinyol. Home! Com que soc de ciències, intento no opinar gaire sobre el valor del que fan els de lletres sense informar-me molt (tan de bo ells fessin el mateix) i ara mateix em fa mandra aprofundir en l a seva obra. :-D

    Sinera. La veritat és que quan llegia el seu article em venia al cap un vell acudit:
    – Que és pitjor: la ignorància o la indiferència?
    – Ni ho se, ni m’importa

  • Sinera

    04/09/2012 8:39

    Daniel. Quan l’Ussia diu:

    “Si me equivoco, la causa no es otra que mi desproporcionada incultura planetaria” només ve a demostrar la seva manca de curiositat i sensibilitat. És una ment tancada. Igual li escauria això: “Dios hizo feo a Marte para exaltar mejor la belleza del mundo que nos dió” o “Y a mi que me importa si existe el Higgs o no?” (m’ho invento, però… vés a saber!).

    I no cal que serveixi per res. Només el fet d’assolir aquest objectiu i poder observar Mart ja és més que suficient. Potser també es pregunta de què serveixen les bombes nuclears si no es fan servir mai per res!

    I n’hi ha tants d’aquests! Penso en qui l’altre dia afirmava: “No pondré el bienestar de los ciudadanos por delante del bien general de España”.

    Estúpids filtres ideològics repartits pel cervell…

  • Carquinyol

    04/09/2012 8:08

    Evidentment no es poden compara els petits beneficis que ha obtingut la humanitat de l’exploració de l’espai amb els enormes beneficis obtinguts gràcies a les obres de l’Ussia !! ;)

    Res company, suma +1 al #queinventenotros.