Pugons, fotosíntesi i classificacions

afid.jpg Establir classificacions és una eina fantàstica per posar una mica d’ordre quan has de treballar amb un gran nombre d’elements. Els naturalistes, que havien d’estudiar la fabulosa diversitat de formes que adopta la vida de seguida van buscar sistemes de classificació que permetessin ordenar els organismes en grups més o menys emparentats. Ara ja disposem de classificacions molt eficients, però el problema a la vida real és que la natura no té en compte els nostres interessos i sempre apareixen excepcions que ens recorden que on nosaltres volem dibuixar línies i fronteres ben establertes, només hi ha gradients i zones grises.

Una de les classificacions més evidents és la que diferencia animals de plantes. Tots tenim clar el que és un animal i el que és un vegetal. Al menys en el món dels organismes grans, perquè quan ens endinsem en el món microscòpic, les diferències esdevenen menys evidents. Però sempre ens quedava una mena de regla per marcar la diferència. Les plantes fan fotosíntesi, és a dir que poden aprofiten la llum del sol per obtenir energia amb la que fabricar el seu aliment a partir del CO2 de l’aire i de l’aigua. Els animals no podem fer fotosíntesi. La nostra energia l’obtenim menjant vegetals (o animals que hagin menjat els vegetals).

Semblava una frontera ben establerta, nítida,  però el cas és que ja hem trobat un insecte que sembla ser l’excepció.

Hi ha uns pugons, uns àfids, que sembla que poden aprofitar la llum del sol per obtenir un aport extra d’energia. Estrictament no seria una fotosíntesi com l’entenem en les plantes perquè no poden sintetitzar matèria orgànica, però si que poden obtenir energia. I això, fins ara era inabastable per als animals. Aquests pugons (Acyrthosiphon pisum) poden presentar diferent color segons les condicions ambientals en que creixin. Si tenen molt menjar i van sobrats de tot, mostren un color taronja, però si els fem créixer en fred surten pugons verds. I si els falta de tot, tindrem pugons blancs. Aquests últims sembla que el que pretenen és optimitzar al màxim el metabolisme i deixen de fabricar pigments.

La gràcia és que el color depèn d’uns pigments anomenats carotens. Nosaltres en tenim de carotens, però no els podem fabricar, els hem d’ingerir. El més conegut és el beta-carotè, altrament anomenat vitamina A. Fa d’antioxidant i també ens permet veure-hi ja que participa en la detecció de la llum a les cèl·lules de la retina però poca cosa més. En canvi, en les plantes es fa servir per la fotosíntesi. El pigment principal és la clorofil·la, però els carotens també capten energia de la llum i després la cedeixen a la clorofil·la per enllestir la feina.

La funció fotosintètica dels carotens només es coneixia en plantes, però s’ha vist que la quantitat d’energia que generen els pugons depèn de si estan posats a la llum o si els movem a un costat ombrívol. Els carotens dels pugons poden captar l’energia dels fotons i poden establir reaccions d’oxidació/reducció, que son la base per al metabolisme. I finalment, aquests pugons, a diferencia de quasi tots els animals, tenen la capacitat de fabricar-se els carotens. De manera que, aparentment, aquella característica exclusiva dels vegetals d’aprofitar la llum per obtenir energia… doncs no és tan exclusiva. Al menys sembla que hi ha una excepció.

Una explicació pot ser que, en ser tan petits, els pugons tenen poca capacitat per emmagatzemar energia. Nosaltres tenim dipòsits de greix, però un animal tant petit ha de buscar altres estratègies i aprofitar la llum del sol per obtenir una mica més d’energia n’és una de molt bona. És possible que la cosa vagi per aquí, i també resulta fascinant el sistema evolutiu que ha fet que gens implicats en vies metabòliques dels vegetals acabin en el genoma d’un pugó. Repetint la cantarella habitual dels científics: Cal estudiar molt més el tema.

Però el que m’ha interessat més dels pugons és que aquests petits insectes ens recorden, una vegada més, que les classificacions que fem els humans mai les hem de considerar definitives, inamovibles i perfectament definides. Que només són aproximacions, més o menys útils, a la realitat.

Un raonament que, per descomptat, no aplica només als temes científics.

7 comentaris

  • Sinera

    06/09/2012 8:38

    Sóc del parer, benvolgut Daniel, que si arriba, que arribarà, la possibilitat de transferir-nos gens “horizontalment” tampoc ho sabrem fer bé. Farem molts nyaps.

    Això no obstant implicaria canvis bestials en el ser humà (i en tot el món animal) en poques generacions. Equivaldria a poseir el poder de l’evolució artificial.

    Espero que tardi en arribar, per bé que ho veig inevitable.

  • Daniel Closa

    06/09/2012 7:47

    Sinera. Si que hi ha animals que havien adoptat l’estratègia de fer una simbiosi amb organismes fotosintètics per treure’n partit. Aquests pugons simplement han triat per la via directa, però la idea és la mateixa.
    I pel que fa a poder triar gens per modificar-nos. Em tem que arribarà. Però no se si serem prou savis per fer-ne un bon ús. Hi ha una novel·la de ciència ficció en que als soldats els canvien la pell i els en posen una de verda i fotosintètica per lluitar millor durant més temps i amb menys menjar!
    Màxim exponent de l’evolució els humans? De fet sempre s’ha de recordar que som igual d’evolucionats que tots els organismes que actualment viuen a la terra. Després de tot, tots provenim dels mateixos orígens!

  • Sinera

    05/09/2012 18:55

    Si realment l’homo sapiens fóssim el màxim exponent de l’evolució com tanta gent pensa superbament de segur que implementaríem els més exquisits gens de tot el que és viu.

    I no és així. A l’espècie humana ens diferencia poca cosa més que poder pensar una mica més que les garces del meu jardí (una passada!) o que els bonobos. El món està ben ple d’Ussies als que els filtres ideológics no els permeten destriar la realitat de les que consideren les seves prioritats vitals absurdes. Els polítics en són un bon exemple.

    La classificació de tot el que és viu hauria de de fer-se dins d’una casella A1 molt ampla i no pas de baix a dalt i amb l’homo al capdemunt…

    T’imagines, Daniel, que tinguéssim el privilegi de poder triar uns quants gens (comprar-los!!!) per conformar el nostre ser exclusiu? De la flora els manllevaríem el poder de la fotosíntesi; dels mussols, la visió nocturna… i potser podríem fer-nos amb els gens dels il.luminats i retornar-los a les divinitats.

    Quantes tonteries porto escrites avui!

  • Sinera

    05/09/2012 17:05

    He recordat haver llegit quelcom al respecte. I sí. Es tracta de la babosa Elysia chlorotica que sembla que també incorpora (o manlleva, o jo que sé…) cianobacteris d’algunes algues que menja al seu aparell digestiu, el que li permet sobreviure diversos mesos sense menjar res de res.

    Seria fantàstic que menjant “verd” poguéssim viure tot fent fotosíntesi durant la migdiada a la platja!

    Hi deu haver taules classificatòries més precises que altres, en alguns camps. Sempre he trobat una maravella la taula periòdica dels elements… però també deu tenir problemes. No ho sé.

    I, en plan de conya, Daniel, podries endegar una investigació o un aplicatiu per esbrinar el QI dels animals i classificar-los segons el seu grau d’intel·ligència. Igual els sàpiens en sortiríem malparats!

  • daniel closa

    05/09/2012 16:42

    Carquinyol. De vegades sembla que fins i tot els pugons tenen més nivell intel·lectual que alguns dirigents.

    Núria. Aquesta és la gràcia de la ciència! :-D

  • Núria

    05/09/2012 13:04

    Quantes coses ens queden per descobrir… :)
    Molt interessant!!

  • Carquinyol

    05/09/2012 8:41

    Un petit pugó sap la importància de l’enregistrament solar i l’aprofita i tot un Govierno d’un cert estat sembla decidit a carregar-se-la. Així ens va…