El virus de Yosemite

Sin_Nombre_hanta_virus.jpg Han saltat les alarmes per un brot infecciós detectat al parc natural de Yosemite, als Estats Units. De moment, hi ha sis casos confirmats i dos pacients ja han mort. Però com que el focus de la infecció s’ha vist que eren unes cabanes del parc molt utilitzades, es pensa que hi ha unes deu mil persones que han estat exposades al patogen. I el responsable de tot plegat és un tipus de virus del que potser en sentirem a parlar uns dies: els hantavirus.

Aquest nom “hantavirus” el tenen perquè la primera vegada que es van descobrir va ser durant un brot infecciós a Corea del Sud, a prop del riu Hantaan. La cosa és una mica embolicada, perquè de tant en tant identifiquen algun altre virus de la família i li posen el nom de la zona on va causar el brot infecciós. Per això el primer hantavirus és el Virus Hantaan (que no Hanta), però hi ha altres hantavirus, com el Virus Andes, el Virus Laguna Negra, el Virus Seul, el Virus Playa de Oro o el Virus Puumala. Tots son Hantavirus, però no existeix cap “Virus Hanta”, igual que amb els rinovirus no hi ha cap “virus rino”, ni amb els retrovirus no hi ha cap “virus retro”.

També n’hi ha un que té una història curiosa amb el nom. Inicialment li van dir Virus Four Corners, per la regió d’aquest nom, al territori dels indis navajo, als Estats units. Però els habitants de la zona van protestar i al final es va quedar amb el nom de “Virus Sin Nombre”. Una denominació que en anglès encara fa més gràcia “The Sin Nombre Virus”. I tal com va la cosa, potser aviat parlarem del Virus Yosemite.

Aquests virus infecten petits rosegadors sense, aparentment, causar-li’ls cap malaltia. Però partícules de virus poden quedar a la femta, l’orina o fins i tot saliva dels ratolins. Al final s’escampen com partícules microscòpiques que els humans toquem o respirem sense ni assabentar-nos. El problema és que a nosaltres si que ens causen una malaltia. I una de greu. O millor dit dues.

Els hantavirus asiàtics i europeus sembla que tenen preferència per atacar els ronyons i provoquen l’anomenada “Febre hemorràgica amb síndrome renal” o HFRS, en canvi, els hantavirus americans afecten preferentment als pulmons i causen la “Síndrome pulmonar per hantavirus” o HPS. Els afectats de Yosemite han mort per aquesta fallida pulmonar. Els primers dies apareix febre, dolor muscular, mal de cap i de panxa, però és passades unes poques setmanes quan la cosa afecta als pulmons que, bàsicament s’omplen de líquid i deixen de funcionar. La mortalitat es del voltant del 40 % i no tenim cap tractament ni vacuna ni fàrmac ni res. En realitat es considera un virus prou perillós com per haver d’estudiar-lo en instal·lacions de seguretat biològica de nivell 4 i fins i tot s’ha especulat amb el seu us com arma biològica.

Ara bé. Si es pot identificar al pacient en les primeres etapes de la malaltia i se l’ingressa en una unitat de cures intensives, les perspectives milloren força. Bàsicament es tracta de donar suport als òrgans que van presentant el problemes fins que el propi organisme s’allibera del virus. Per això les autoritats estan fent crides a les persones que van anar a Yosemite i per aquelles cabanes en concret. Si notessin els símptomes caldria que es posessin en contacte amb el metge immediatament. Probablement a la immensa majoria no els passarà res, però els que han passat per allà han d’estar alerta.

La gran sort és que no es transmet entre persones. Només a partir dels ratolins infectats. Al menys en teoria, perquè algun cas si que s’ha donat, però és que amb els virus mai pots donar res per segur.

I cada vegada que passa un brot d’aquests et preguntes… quants virus nous i desconeguts deuen estar allà fora, esperant a causar una nova síndrome en algun indret del planeta? Segur que uns quants.

6 comentaris

  • Joan

    16/10/2012 16:51

    Un cas africà per complementar: la història d’una holandesa que el 2008 va morir infectada pel virus Marburg després d’un viatge a Uganda: http://www.popsci.com/science/article/2012-08/out-wild

  • Lluís Urpí

    13/09/2012 8:40

    El meu company de feina ha arribat abans d’ahir de Yosemite precisament d’aquella zona. Ahir va anar a dos centres mèdics per fer-se proves i detectar-ho precoçment ,Drassanes SS i Pl Lesseps, aquest últim de la mútua i en cap dels dos llocs l’han atés. El primer li van dir que si es trobava malament que anés a urgències i el segon li van fer análisis de sang però dient-li prèviament que no serviria de res.

  • Sinera

    07/09/2012 19:31

    El primer que m’ha vingut al cap ha estat el patiment que deu provocar morir asfixiat però lentament. Vull dir que deu ser molt més dolorós que morir ofegat al mar.

    En tot cas, esperem que mai s’usi com una arma.

    També m’imagino que no tots els que hagin estat infectats desenvoluparan la malaltia. El cos deu tenir alguns recursos per defensar-se a l’inici de l’infecció, espero.

    En tot cas, si hagués de morir així, tant de bo algun metge sigui prou humà per adormir-me molt abans del fatal desenllaç. Dec ser una mica covard!

    Gràcies per l’explicació, Daniel.

  • Joan

    07/09/2012 16:37

    Molt interessant i ben explicat, com sempre. M’ha recordat una peli que he vist aquest estiu, Contagion. L’heu vista? Reflecteix molt bé aquesta sensació que descrius a l’últim paràgraf.

  • Txell Genescà

    07/09/2012 9:32

    Dani com sempre fantàstic en les teves explicacions. Jo vaig familiartizar-me amb els hantavirus quan vaig arribar a Califòrnia. En general, la gent que fa treball de camp els coneix. Cada cop que fèiem alguna feina perillosa (netejar un graner per ex., on aixeques pols i pot haver excrements de rossegadors) ens posàvem un mocador tapant la boca…en fi, que sé perfectament de què parles! el que m’ha espantat més és que els meus cunyats i altres amics treballen a Yosemite! no sé si són cabanes dels forestals o per turistes…ara ho miro.
    Merci per mantenir-nos tan ben informats!

  • Carquinyol

    07/09/2012 7:56

    És com una película de terror: “la humanitat vivia tranquila inconscient de la greu amenaça que materialitzada en el microscopic cos d’un virus l’assetjava…”

    Hauríem de ser una mica més conscients de la nostra fragilitat i mirar de posar-hi remei mentre tenim temps…