Arxiu del dimecres, 12/09/2012

Provinents d’una altra dimensió

dimecres, 12/09/2012

mani 11s.jpg  De vegades es pot intuir l’existència de mons paral·lels només fent una ullada al que ens envolta. Indrets on les regles de la lògica deixen de tenir validesa i on les coses no son el que semblen. De veritat, jo intento ser raonable, lògic, el màxim d’imparcial possible, però…

Per exemple, per motius de feina, en ocasions vaig a congressos. Si hi ha un congrés organitzat per la Societat Europea d’Inflamació, que es titula “Congrés Europeu d’Inflamació” i on els temes de totes les ponències tracten sobre la inflamació… difícilment afirmaré que es un congrés multidisciplinari on hi ha convidades totes les branques de la ciència. I per descomptat mai em passaria pel cap dir coses com que “els que afirmen que serà un congrés sobre inflamació s’equivoquen”.

Però hi ha qui sembla que no hi veuria cap incongruència i enfront d’una manifestació organitzada per una entitat independentista, amb un lema independentista i plena de consignes i símbols independentistes, no veu cap inconsistència en dir que “Els que interpreten que serà una gran manifestació independentista s’equivoquen”.

I si al congrés d’inflamació és parla d’inflamació, de malalties inflamatòries, de tractaments per la inflamació i de les cèl·lules implicades en la inflamació, em sobtarà moltíssim que algú digui que el que s’ha parlat al congrés són els futurs tractaments per la caiguda del cabell. Però mira per on, també hi ha qui allà on tothom escoltava “independència” sembla que interpreta coses diferents, com ara “pacte fiscal”.

El desconcert també m’embarga quan miro gràfiques. En temes científics acostumem a posar les dades en forma de gràfic perquè són més fàcils d’interpretar amb una ullada. Però en general va bé mirar les xifres que generen aquells gràfics, que de vegades hi ha sorpreses. I sorprès m’he quedat en veure un gràfic en el que els partidaris de la independència i els que s’hi oposen estan pràcticament a la par. En canvi, el detall de les xifres diu una altra cosa; A la prat del NO hi havien ajuntat els que diuen no i els que diuen “no se/no contesto”. Curiosa decisió. Pensava que la estadística era una cosa una mica més seriosa (de fet, ho és, i cal dir que l’endemà han ofert els detalls).

I, es clar, hi ha els que diuen que quina ximpleria fer el congrés perquè a ningú li interessa la inflamació o que la inflamació és un embolic i que ara no toca. Una afirmació que poden fer sense necessitat d’aportar cap dada i ignorant olímpicament el gran nombre d’assistents al congrés. Son una mica com els negacionistes del canvi climàtic o els creacionistes, però més exagerats encara.

Tot plegat em fa pensar que si, que entre nosaltres hi ha éssers provinents d’una altra dimensió que fan servir regles lògiques diferents de les nostres. Ha de ser això perquè les altres opcions és que viuen tan lluny de la realitat que semblen ximples, o que pensen que els ximples som nosaltres. I les dues coses serien lamentables.