La utilitat del sexe.

gender_symbols.jpg Una de les grans perversions que comparteixen la majoria de religions és el masclisme visceral que presenten. Probablement el motiu es trobi en fet que les societats que van donar lloc a les religions fa uns quants segles ja eren profundament masclistes. Només calia justificar aquell estat de les coses per una presumpta “voluntat divina” i l’invent es podria mantenir per sempre. Si traiem tota la part metafòrica ens adonem que un resum molt breu del Gènesis és que l’home està fet a imatge de Déu i la dona esta feta per entretenir l’home. Segur que podrien haver-hi altres interpretacions del relat bíblic, però aquesta és la que ha prevalgut. I les altres religions no són gaire diferents.

Però encara que consideri que l’home i la dona han de merèixer el mateix respecte, és evident que hi ha diferències entre els dos sexes. I una bona pregunta és per quin motiu han d’existir aquestes diferencies? El sexe pot ser molt divertit, però des del punt de vista biològic es pot veure com un malbaratament de recursos. Ben mirat, de tota la població que es reprodueixi sexualment, només les femelles tindran descendents. Els mascles actuen poc més que com a fabricants d’esperma amb potes. A sobre, cal dedicar temps i energia per aconseguir que un mascle i una femella es trobin i s’aparellin. També ha calgut desenvolupar adaptacions físiques i sobretot de comportament perquè tot això funcioni.

Però el cas és que la majoria d’espècies del planeta tenen alguna forma de sexualitat, de manera que algun avantatge ha de donar.

I el cas és que no costa gaire esbrinar quina es la virtut del sexe. Fa que els descendents presentin la característica clau per la evolució: variabilitat. Hi ha organismes, com els bacteris i altres d’unicel·lulars que es reprodueixen simplement dividint-se per la meitat. Això els permet expandir la població molt ràpidament. Molt més que els organismes que han de perdre temps buscant una parella, aparellant-se i generant un descendent per cada dos progenitors. Un sistema és fàcil, l’altre és complicat.

Però en un cas tota la població serà idèntica ja que si només et divideixes per la meitat, les dos meitats tindran els mateixos gens. En canvi, els que han perdut temps amb el sexe, tindran una generació de fills que seran tots diferents entre ells i també diferents dels pares. No massa diferents ja que es tractarà d’una barreja de gens paterns i materns, però el resultat final serà únic, exclusiu i nou. I això vol dir que per cada problema ambiental, de recursos, de competició, hi haurà milers de solucions diferents, algunes de les quals seran molt millors que les altres i presumiblement acabaran imposant-se en les següents generacions.

Sense la coctelera de gens que es el sexe la evolució pot anar fent, però molt lentament. En canvi, amb el sexe les opcions per adaptar-se a un nou indret, a un canvi en el clima o a un nou competidor creixen exponencialment. Tan útil és que fins i tot els bacteris se les han empescat per tenir una versió simplificada del sexe i poden intercanviar-se gens amb uns sistemes que es poden considerar un preludi del que acabarà per ser el sexe.

En realitat encara no sabem del cert com va evolucionar el sexe. Tenim hipòtesis i quan mirem els organismes de la Terra veiem diferents tipus de sexualitat, des d’algunes molt primitives fins a les més complexes amb una increïble especialització entre mascles i femelles. Hi ha qui pensa que els homes i les dones son molt diferents, però hi ha alguns insectes en els que els mascles no tenen ni sistema digestiu, dins el ventre de les mares copulen amb les seves germanes abans de néixer, després neixen i poques hores després moren sense haver fet res mentre les femelles, prenyades abans de néixer, fan la seva vida sense necessitar cap mascle per res més. Això és ser diferents, i no el que presentem els humans.

7 comentaris

  • Sinera

    15/09/2012 11:40

    I quin deuria ser el sexe a partir del qual es va produir la diferenciació? Hi ha qui diu que era més semblant al femení mentre altres creuen que la base del clítoris era l’antic membre masculí.

    Seria bo esbrinar com va evolucionar tot plegat.

    M’ha encantat allò de “la dona es va fer per entretenir l’home”… Les poques que encara tenen creences religioses et pegeran, Daniel.

  • Esther

    15/09/2012 8:48

    Dos sexes només? No!. Hi ha especies de microalgues que tenen sistemes d’aparellament molt complexes, poden ser de signes diferents: a,b, c…
    Hi ha especies que són homotàliques (a amb a, b am b). Hi ha que són heterotàliques (a amb b) i hi ha que presenten un cert gradient d’aparallement (a preferiex b i menys c). Tot un món complex i divertit quan has de fer creuaments al laboratori per esbrinar el signe de la teva soca. Doncs hi ha soques de microalgues que si no fan reproducció sexual es moren en cultiu…necessiten trobar la seva parella! :)

  • Roger Verdaguer

    14/09/2012 17:41

    Bé, pot ser molt divertit i pot no ser massa extrem el dimorfisme, però quants maldecaps que porta! (a les dues bandes, és clar) ;)

  • Joan Codina

    14/09/2012 17:33

    Jo crec que la culminació de la reproducció és la que planteja Asimov a “fins i tot els déus”. No vull esguerrar el final del llibre però crec que és genial.

  • tramuntaire

    14/09/2012 12:28

    Però per què només hi ha dos sexes? O per què no hi ha més animals que són hermafrodites, com moltes plantes, i així un individu pot aparellar-se amb qualsevol altre? Això duplicaria les possibilitats de trobar parella i reproduir-se.

  • Clidice

    14/09/2012 11:15

    La partenogènesi és una temptació … avorrida! I de les religions i el seu masclisme … bé, val més deixar-ho córrer que encara prendríem mal.

  • Carquinyol

    14/09/2012 8:32

    Que pràctic això d’utilitzar el nom de Déu per a justificar allò que interessa!! El més trist és que encara avui en dia hi ha individus que opten per aquesta tàctica

    Sort del sexe i el seu mecanisme. M’imagino certes persones fent rèpliques seves i m’agafa un juju !!