Tenim l’oportunitat

486px-Late_Afternoon_Shadows_at_Endeavour_Crater_on_Mars.jpg El Curiosity s’ha convertit en l’estrella de l’exploració de Mart. Aquest nou rover segurament ens oferirà noves descobertes, noves informacions i noves imatges del planeta veí. (Podeu seguir-ne les aventures al dia al fantàstic blog Camí de Mart). Ara ja ens sembla gairebé habitual, però si ho pensem un moment ens adonarem que això de tenir en un altre planeta un robotet teledirigit que podem controlar des d’aquí, és una passada!

Amb els rovers s’ha vist un notable augment en la mida dels ginys i la complexitat dels experiments que poden fer. Si es comparen el Soujorner, de uns seixanta centímetres, els bessons Spirit i Opportunity d’un metre i mig, i el Curiosity de tres metres, es veu clarament la progressió.

Però l’espectacularitat de l’arribada i el potencial del Curiosity no ha de fer perdre de vista una detall que també és destacable: l’Opportunity encara segueix funcionant allà dalt. Com sempre que parlem d’aquest rover toca recordar i actualitzar una dada: Estava previst per durar 90 Sols, (els dies marcians, de 24 hores i mitja, s’anomenen “sols”), però ja en porta funcionant 3056. Traduït a dies terrestres això vol dir que una missió que havia de durar tres mesos ja porta més de vuit anys funcionant. És evident que allò de la “obsolescència programada” no ho van aplicar els de la NASA.

El Curiosity s’ajustarà més al previst. Funciona amb una pila atòmica que genera electricitat gràcies al plutoni que porta. La durada prevista de la missió és de dos anys, tot i que es podria allargar. Però la pila no durarà més de catorze anys, de manera que la data final està garantida. En canvi, l’Opportunity funciona amb panells solars. Això té l’inconvenient que quan no hi ha prou llum, de nit o durant l’hivern, no pot funcionar i ha d’entrar en hibernació. Però d’altra banda, mentre no s’espatllin peces mecàniques (una cosa que passarà abans o després) pot seguir funcionant.

Curiosament, un dels principals problemes que té és la pols marciana que es va dipositant sobre els panells i fa que el seu rendiment baixi. Simplement allà no hi ha ningú per fer una bufadeta que enretiraria la pols. I per fer-nos idea de com d’important pot ser l’efecte, podem comparar l’estat de les plaques gracies a fotos que es va fer ell mateix una l’any 2007 i l’altra a finals del 2011.

I que fa actualment l’Opportunity? Doncs segueix al voltant del cràter Endeavour analitzant les diferents capes de roques que va trobant. La gràcia d’un cràter és que és com un forat fet a la superfície del planeta i queden exposats diferents estrats que mostren la història geològica del planeta.  La gran virtut de tenir un laboratori mòbil és que pot anar movent-se per els diferents estrats i anar mirant el que havia passat a Mart en temps passats.

Aquest nou crater és immens. El robot ha fet uns trenta quilòmetres estudiant pel camí diferents cràters. Un de molt bonic i espectacular era el cràter Victoria, però és petitíssim comparat amb el cràter Endeavour. Amb aquest té feina per anar explorant durant molt i molt temps. Veurem quant de temps resisteix operatiu.

5 comentaris

  • Daniel Closa

    20/09/2012 7:51

    Carquinyol. Uix. Tal com està muntat tot, el comerç s’ensorraria. I l’Ussia? Doncs suposo que ho troba tot molt lleig :-D

    Clidice. Suposo que quan dissenyin els propers rovers hi afegiran el ventall Jelouquiti. I a sobre anirà esponsoritzat per abaratir costos!

    Sinera. Home, amb les piles de plutoni el que fa més por es que no hi hagi un accident al moment del llançament. Per quan algú arribi a Mart, segurament ja s’haurà desintegrat tot el plutoni.

  • Sinera

    19/09/2012 20:25

    Clídice. Molt bo això de la teva “ànima destosteronitzada”!

  • Sinera

    19/09/2012 20:21

    Gràcies, Daniel, per l’adreça del Camí de Mart. L’anirem seguint… En un dels seus “blogs amics” http://mars.jpl.nasa.gov/explore/curiosity/#190/1092 he pogut fins i tot conduir el Curiosity pel cràter. Genial! Hi ha moltíssima informació. M’hi passaré bones estones…

    Molt interessant això de la pila atòmica. No l’he trobat online… quina llàstima! A veure si no queden massa residus per quan hi poguem arribar…

  • Clidice

    19/09/2012 9:06

    ai, la meva ànima destosteronitzada s’ha angoixat una mica en veure tanta pols! I no hi ha cap mà marciana i caritativa que li passi un drap? També podrien haver dissenyat les plaques amb uns neteja-parabrises de la Jelouquiti!

  • Carquinyol

    19/09/2012 8:30

    No estaria gens malament que alguns aparells tecnològics quotidians tinguessin aquesta esperança de vida… ara bé, suposo que el seu cost seria aleshores prohibitiu !

    En tot cas, que hi pensa de tot això Alfonso Ussía ? :P