Arxiu del dijous, 20/09/2012

Homeopatia i homosexualitat

dijous, 20/09/2012

homofobs.jpg Moltes vegades es poden escoltar coses amb les que no hi estàs d’acord. El desacord pot variar entre el dubte raonable quan et diuen alguna cosa que et sembla poc probable o que enfocaries d’una altra manera, fins a les bestieses més absolutes que et fan mossegar la llengua per no dir un disbarat. Però el millor és quan s’ajunten dues d’aquestes coses. Aleshores el grau de disbarat augmenta exponencialment i l’únic que pots fer és preguntar-te si realment s’adonen del que diuen.

Si heu passat per aquí ja sabreu que el tema de la homeopatia no és sant de la meva devoció. No discuteixo amb els que diuen que els funciona perquè l’efecte placebo és molt real i efectiu i acostumo a veure-ho com a tal. Discuteixo més amb els que parlen de memòries de l’aigua, d’energies holístiques i de dilucions a l’infinit. La percepció d’una persona és subjectiva, però el nombre d’àtoms d’una dissolució el podem calcular amb precisió i ja no es una cosa opinable sinó calculable.

Per descomptat, sempre puc estar equivocat i podria existir un mecanisme natural que faci que administrar quantitats infinitesimals d’un producte, o millor encara, el record d’un producte, tingui efectes fisiològics. Si algun dia apareixen proves m’ho replantejaré encantat, però un “doncs a mi em funciona” no és cap demostració.

I per altra banda, hi ha el tema de la homosexualitat. Per algun motiu cultural hi ha qui opina que és una cosa contra-natura, que està molt malament, que es inacceptable i que cal combatre-la decididament. Històricament algunes religions hi ha tingut un paper important en crear aquest estat d’opinió de manera que la cosa s’ha embolicat encara més. La homofòbia es pot presentar de manera radical i visceral, però també pot treure el nas d’una manera més subtil quan argumenten que en realitat la homosexualitat és una malaltia que cal tractar. Si rasques una mica de seguida trobes que no hi ha arguments sòlids per afirmar que és una malaltia, però això és un detall menor pels homòfobs.

Però el més al·lucinant és quan s’ajunten les dos coses i topes amb una associació de metges catòlics alemanys que afirmen que la homosexualitat és una malaltia que es pot curar amb homeopatia! Tot i que no deu ser barat, perquè el tractament dura més d’un any i cal anar fent tandes de fins a set medicaments homeopàtics diferents.

És clar. El primer que penses és, com ho fan per preparar un producte homeopàtic per la homosexualitat? Agafen un homosexual i el dilueixen molt i molt en aigua mentre van agitant la banyera? Una mica bestia, no? Segons el principi de la homeopatia, cal administrar allò que et posa malalt perquè et curis. Potser el que administren super-mega-hiper-ultra-diluit és un producte que causa homosexualitat? Jo no en conec cap, però ves a saber. Tot hi que si hi ha hormones que determinen el comportament sexual, potser va per aquí la cosa.

I ara que hi penso, els homes responem a les feromones femenines experimentant atracció sexual cap a les dones (al menys els homes heterosexuals). Però segons els raonaments d’aquests paios si algun dia unes poques molècules de feromones femenines cauen al pantà de Sau, quan prengui aigua de l’aixeta, que hauria de tenir memòria d’aquelles feromones, el que es “curarà” serà… la heterosexualitat!

Noies, no us banyeu mai al pantà de Sau, si us plau!!

En tot cas, aquesta mena d’actituds no ens diuen gran cosa sobre la homosexualitat ni sobre la homeopatia. En canvi ens diuen molt sobre com funciona la ment dels integristes. En aquest cas integristes catòlics homòfobs però és aplicable a la resta d’integrismes. Qualsevol bestiesa es considera correcte sempre que encaixi amb les idees preconcebudes que tenen. En realitat, un indicador del grau de fanatisme d’aquesta colla és que la federació de metges catòlics se n’ha desmarcat, i el mateix ha passat amb organitzacions d’homeòpates.