Arxiu del divendres, 21/09/2012

Tumors i transgènics; nou capítol

divendres, 21/09/2012

corn.jpg Potser recordareu que fa uns mesos la NASA va anunciar que havien descobert uns bacteris que feien servir arsènic en lloc de fòsfor per fabricar el seu ADN. Això era una petita bomba ja que obria molt el ventall d’indrets on es podia cercar vida, especialment extraterrestre. I potser també recordareu la barreja d’entusiasme, però també d’escepticisme de la major part de la comunitat científica. És un vell costum. Quan una cosa sembla ser espectacular, millor esperem a que altres grups repeteixin l’estudi per veure si es confirma. En el cas de l’estudi de l’arsènic, els altres grups van demostrar que hi havia errors metodològics i que no, que no s’havia identificat cap organisme que tingués un ADN amb arsènic.

Aquesta prevenció és encara més important si els que fan l’estudi hi tenen interessos en el tema. Hi ha molts treballs que diuen que els aliments transgènics són totalment segurs i fiables, però habitualment estan fets pels mateixos laboratoris que els fabriquen, de manera que és normal mantenir un sa escepticisme sobre les afirmacions, almenys fins que altres laboratoris independents no ho confirmin.

Això, però, pot resultar més difícil del que sembla ja que es un tema molt polaritzat entre els pro- i els anti-. Naturalment, els grups que es defineixen com anti-transgènics fan treballs on sempre surten malalties, mortalitats, intoxicacions i tota mena de mals associats als transgènics. I habitualment, tant en els treballs pro- com en els dels anti-, una mirada més atenta fa sorgir dubtes sobre el disseny, la interpretació i la manera de fer dels treballs, de manera que al final no saps que pensar.

Ara acaba de sortir un treball en el que es relaciona el consum d’un blat de moro transgènic de Monsanto amb l’aparició de tumors en rates. Les imatges són espectaculars ja que es veuen animals amb tumors de mida descomunal. I els titulars dels medis de comunicació són, òbviament, poc donats als matisos. Sembla una demostració clara que això dels transgènics és molt dolent.

Però de nou, la majoria de la comunitat científica guarda un cert silenci expectant i desconfiat. És el mateix reflex que en el cas dels bacteris amb arsènic. Vols dir que l’experiment està ben fet? Més que res perquè qui l’ha fet sempre ha mantingut una clara posició anti-transgènic. Les imatges que ha posat semblen més per aconseguir una bona cobertura mediàtica que res. I el finançament també ha sortit d’una organització que s’oposa als transgènics. A Europa aquest blat de moro no es comercialitza, però als Estats Units ja fa anys que si, i per ara no sembla que s’hagin detectat problemes en la població ni als animals que el mengen. Si és assenyat mantenir un puntet d’escepticisme quan Monsanto mostra els seus treballs on diu que els seus productes són genials, també és igual d’assenyat mantenir el mateix escepticisme quan són els de l’altre bàndol els que mostren el treball que diu que són molt dolents.

El treball caldrà mirar-lo amb calma i esperar a que algú els repeteixi. De moment ja han apuntat dubtes sobre la metodologia, però tots són discutibles. Per exemple, el blat de moro NK603 és resistent a un plaguicida, el Roundup, de manera que es pot posar aquest Roundup al camp, que mata totes les herbes excepte el blat de moro transgènic. Doncs bé, a l’estudi, a  més de donar el blat de moro transgènic afegit al pinso, també posaven Rondup, (el plaguicida) a l’aigua de beure. Alimentar-se així durant dos anys potser no tingui gaire aplicació a la dieta dels humans. D’altra banda, els animals control, els que no els van fer res, van mostrar una mortalitat del 30 %. Sembla molt, però es que eren grups de 10 rates, de manera que se’n van morir tres. Us asseguro que amb només deu animals les estadístiques són extremadament difícils d’interpretar.

De vegades es critica que els estudis es fan durant temps massa curts. Per això és interessant aquest treball que ha durat dos anys. Cal recordar que les rates no viuen gaire més, de manera que podem dir que són animals alimentat pràcticament tota la vida amb transgènics. Finalment, detall que cal no tenir present és que aquest tipus particular de rates ja acostumen a fer tumors quan envelleixen, per tant, cal anar amb compte amb els resultats.

Total, que més enllà de les imatges desagradables de rates amb tumors, de les acusacions de partidisme que es pugin creuar i dels titulars llampants als medis, caldrà esperar a que algú més neutral repeteixi un estudi de llarga durada similar per veure fins a quin punt el treball és de fiar.