Tumors i transgènics; nou capítol

corn.jpg Potser recordareu que fa uns mesos la NASA va anunciar que havien descobert uns bacteris que feien servir arsènic en lloc de fòsfor per fabricar el seu ADN. Això era una petita bomba ja que obria molt el ventall d’indrets on es podia cercar vida, especialment extraterrestre. I potser també recordareu la barreja d’entusiasme, però també d’escepticisme de la major part de la comunitat científica. És un vell costum. Quan una cosa sembla ser espectacular, millor esperem a que altres grups repeteixin l’estudi per veure si es confirma. En el cas de l’estudi de l’arsènic, els altres grups van demostrar que hi havia errors metodològics i que no, que no s’havia identificat cap organisme que tingués un ADN amb arsènic.

Aquesta prevenció és encara més important si els que fan l’estudi hi tenen interessos en el tema. Hi ha molts treballs que diuen que els aliments transgènics són totalment segurs i fiables, però habitualment estan fets pels mateixos laboratoris que els fabriquen, de manera que és normal mantenir un sa escepticisme sobre les afirmacions, almenys fins que altres laboratoris independents no ho confirmin.

Això, però, pot resultar més difícil del que sembla ja que es un tema molt polaritzat entre els pro- i els anti-. Naturalment, els grups que es defineixen com anti-transgènics fan treballs on sempre surten malalties, mortalitats, intoxicacions i tota mena de mals associats als transgènics. I habitualment, tant en els treballs pro- com en els dels anti-, una mirada més atenta fa sorgir dubtes sobre el disseny, la interpretació i la manera de fer dels treballs, de manera que al final no saps que pensar.

Ara acaba de sortir un treball en el que es relaciona el consum d’un blat de moro transgènic de Monsanto amb l’aparició de tumors en rates. Les imatges són espectaculars ja que es veuen animals amb tumors de mida descomunal. I els titulars dels medis de comunicació són, òbviament, poc donats als matisos. Sembla una demostració clara que això dels transgènics és molt dolent.

Però de nou, la majoria de la comunitat científica guarda un cert silenci expectant i desconfiat. És el mateix reflex que en el cas dels bacteris amb arsènic. Vols dir que l’experiment està ben fet? Més que res perquè qui l’ha fet sempre ha mantingut una clara posició anti-transgènic. Les imatges que ha posat semblen més per aconseguir una bona cobertura mediàtica que res. I el finançament també ha sortit d’una organització que s’oposa als transgènics. A Europa aquest blat de moro no es comercialitza, però als Estats Units ja fa anys que si, i per ara no sembla que s’hagin detectat problemes en la població ni als animals que el mengen. Si és assenyat mantenir un puntet d’escepticisme quan Monsanto mostra els seus treballs on diu que els seus productes són genials, també és igual d’assenyat mantenir el mateix escepticisme quan són els de l’altre bàndol els que mostren el treball que diu que són molt dolents.

El treball caldrà mirar-lo amb calma i esperar a que algú els repeteixi. De moment ja han apuntat dubtes sobre la metodologia, però tots són discutibles. Per exemple, el blat de moro NK603 és resistent a un plaguicida, el Roundup, de manera que es pot posar aquest Roundup al camp, que mata totes les herbes excepte el blat de moro transgènic. Doncs bé, a l’estudi, a  més de donar el blat de moro transgènic afegit al pinso, també posaven Rondup, (el plaguicida) a l’aigua de beure. Alimentar-se així durant dos anys potser no tingui gaire aplicació a la dieta dels humans. D’altra banda, els animals control, els que no els van fer res, van mostrar una mortalitat del 30 %. Sembla molt, però es que eren grups de 10 rates, de manera que se’n van morir tres. Us asseguro que amb només deu animals les estadístiques són extremadament difícils d’interpretar.

De vegades es critica que els estudis es fan durant temps massa curts. Per això és interessant aquest treball que ha durat dos anys. Cal recordar que les rates no viuen gaire més, de manera que podem dir que són animals alimentat pràcticament tota la vida amb transgènics. Finalment, detall que cal no tenir present és que aquest tipus particular de rates ja acostumen a fer tumors quan envelleixen, per tant, cal anar amb compte amb els resultats.

Total, que més enllà de les imatges desagradables de rates amb tumors, de les acusacions de partidisme que es pugin creuar i dels titulars llampants als medis, caldrà esperar a que algú més neutral repeteixi un estudi de llarga durada similar per veure fins a quin punt el treball és de fiar.

12 comentaris

  • Anviul

    09/10/2012 10:44

  • Guiu Xuclà

    25/09/2012 21:31

    El que no acabo d’entendre és perquè es publiquen aquests estudis. No hi ha referees escollits a l’atzar que s’encarregen de donar el vist-i-plau a aquests estudis abans que surtin a la llum?

  • Esther

    21/09/2012 19:12

    Colla, jo crec que hem de ser crítics amb aquest treball que sembla que té limitacions (nombre d’individus, tractament estadístic de les dades, no se sap que mengen els animals, el tipus de rates). Tot i així, fa pensar!
    Estic d’acord amb en tramuntaire i en Daniel, en que en el tema dels transgènics hi ha un biaix important i es barregen altres temes. Entraríem en discussions sobre les pràctiques de les empreses, abús de patents, lobbies, temes de diversitat, pesticides, agricultura ecològica, de proximitat, alimentació de la població mundial, consum de carn … uf! doncs, d’acord, reflexionem tots plegats sobre quin ha de ser el futur de l’agricultura

  • Daniel Closa

    21/09/2012 17:17

    Vicent. Ostres. el disseny és comú per als blogs de la secció de ciència de l’ARA (i de tot el diari) de manera que jo no el puc modificar. De totes maneres ja ho comentaré amb els encarregats de la secció de ciència.

  • Vicent Bosch i Paús (l’Alcora-l’Alcalatén)

    21/09/2012 16:38

    T’agrairia que en lloc de fer servir les lletres grises, usares el color negre. Jo les veuria millor, com les dels comentaris que es veuen perfectament.

  • daniel closa

    21/09/2012 10:51

    Carquinyol. En tot cas serien caps de rata :-D

    Sinera. El supósit es que el blat de moro estarà tractat amb dosis molt altes d’aquest plaguicida i en quedaran restes al menjar.

    tramuntaire. Tens tota la raó en que el debat ha de ser més sociológic que científic. La idea que mitja dotzena de corporacions controlin l’alimentació del planeta em sembla innaceptable. El problema es quan es fan servir arguments científics per defensar unes postures o altres. I normalment es fa de manera tendenciosa. Son dos debats diferents. Una cosa pot ser segura i fins i tot saludable (o no), pero no fer-nos cap falta i ser socialment perversa.

    Julia.Es que el tema es candent :-D

  • Júlia

    21/09/2012 10:11

    Just en parlàvem fent el cafè a la facultat!

  • tramuntaire

    21/09/2012 10:04

    Com a bioquímic, la meva opinió sobre els transgènics ha anat canviant i al principi m’era molt difícil defensar, davant de gent que amb prou feines sabia què era l’ADN, que la biotecnologia utilitzada correctament podia ser tan beneficiosa per la humanitat com altres tecnologies, p.ex, el control de l’energia nuclear.

    Ara defenso un altre model agrícola on trobo que els OMG no fan cap falta. Ni els plaguicides i els vegetals que els resisteixen fan cap falta, ni les empreses que els comercialitzen amb pràctiques dubtoses fan cap falta, ni “l’arròs d’or” i similars fan cap falta. La malnutrició al món, com la pobresa o la destrucció dels ecosistemes, no s’eradica amb tecnologia.

    Enlloc de fer guerres d’articles científics, reflexionem tots plegats sobre quin ha de ser el futur de l’agricultura.

  • Sinera

    21/09/2012 8:49

    El que no entenc és perquè afegien Roundup a l’aigua de beure. Potser els tumors haurien estat encara més desagradables afegint-t’hi algun producte directament cancerigen. Tot plegat em sona molt absurd!

  • Carquinyol

    21/09/2012 8:39

    Et veig rebent caps de cavall en caixes !!!! ;)

  • Daniel Closa

    21/09/2012 8:34

    Si ho financen al 50% els anti- i 50 % els pro- ja el faig jo l’estudi! :-D

  • Carquinyol

    21/09/2012 8:09

    Tan de bo només esperant poguéssim saber els veritables resultats, però en el món que vivim sovint la veritat result massa cara per alguns dels dos bàndols. Com bé dius s’ha de ser escèptic tan a uns com a uns altres. El problema és: al final qui ens queda?