Arxiu del dimarts , 25/09/2012

Els premis IgNobel 2012

dimarts , 25/09/2012

IgNobel.jpg Fa uns dies es van concedir a Boston els premis IgNobel 2012. Com sempre, va resultat força divertit i, de nou com sempre, és convenient recordar que no són únicament uns premis a estudis ximplets sinó una manera de veure la part divertida de la ciència. Recordeu el lema dels premis “primer riure; després pensar”. Hi ha qui s’oblida de la segona part.

De premis n’hi ha per totes les categories, però alguns destaquen entre la resta. Un dels més comentats és el premi IgNobel d’anatomia sobre la capacitat dels ximpanzés per reconèixer als seus congèneres mirant-li’s el cul. Els humans necessitem veure la cara per molt que diguem. En realitat l’estudi intenta esbrinar com ho fem per identificar el sexe de les persones quan mirem la cara. Ho fem automàticament i ens sembla evident, però si et pregunten realment com ho fas, la resposta seria una cosa tan poc precisa com “…és que es veu!”. En els ximpanzés volien saber si mirant la cara d’un ximpanzé desconegut podien saber si era mascle o femella. Amb els coneguts no tenien problemes, però si no coneixien el ximpanzé, no ho tenien tant clar. Tot plegat ens recorda que una cosa tant senzilla com saber si algú és mascle o femella, pot ser més complicat del que ens pensem.

També fa molta gràcia, però a mi em sembla extraordinàriament interessant el premi IgNobel de neurociències a uns investigadors que fent servir tecnologia d’allò més puntera van mesurar activitat cerebral en salmons de l’Atlàntic que eren morts! Com sempre, sembla una ximpleria, però l’estudi pretenia demostrar que si no es va amb molt de compte amb els controls i el calibrat dels aparells, és fàcil obtenir resultats falsos positius. Segur que hi ha treballs que aparentment han mesurat activitat cerebral en determinades àrees del cervell i que en realitat només són producte d’un defecte de calibrat. En aquest sentit el treball, a més de fer riure, és brillant i clarificador.

Un que si que sembla ridícul sense més és el de literatura. Reconec que he necessitat el traductor de Google per entendre exactament el que deia, però mirant el títol de l’informe crec que és acurat. El premi l’han concedit a l’Oficina de Comptabilitat General Govern dels EUA, per l’emissió d’un informe al voltant dels informes sobre els informes que recomana la preparació d’un informe sobre l’informe sobre els informes sobre els informes. Burocràcia a l’enèsima potencia! (que per desgràcia és kafkianament real).

Un de desconcertant és el premi IgNobel de física, per calcular la correlació de forces que donen forma i moviment als cabells quan es recullen en una cua de cavall. Aquest costa una mica d’aclarir perquè si a internet busques el problema de la cua de cavall, el que trobes són webs de bellesa femenina explicant com deixar la cua de cavall ben bonica segons el gorro, el vestit o el tipus de cabell que tinguis. Però en realitat es tracta d’establir si la forma que agafa la cua de cavall es pot deduir a partir de les propietats individuals dels cabells. Una ximpleria? No. De fet el cas de la cua de cavall és un exemple divertit, però es pot aplicar a les propietats de cables fets per altres cables més petits. Això inclou cables de fibra òptica, cables que subjecten estructures com els ponts, cables de la xarxa elèctrica o els que pugen i baixen els ascensors.

N’hi ha més, és clar. El premi de física de fluids per descriure el que passa quan una persona camina amb una tassa de cafè, el de química per aclarir perquè els habitants de determinades cases sueques se’ls tornaven verds els cabells, el de la pau a una companyia que ha trobat la manera de fabricar diamants a partir de munició russa, o el de psicologia per descobrir que si et mires la torre Eiffel inclinat cap a la dreta et sembla més gran que si la mires inclinat cap a l’esquerra.

Tots fan riure, però no us quedeu només amb el riure i recordeu que tots tenen alguna cosa interessant per pensar-hi i per aprendre.