Arxiu del dimecres, 26/09/2012

Equilibris i canvis

dimecres, 26/09/2012

domino.jpg

…no ens toca a nosaltres decidir quin temps viure, només podem triar què fer amb el temps que se’ns ha donat”  (Gàndalf)

Vivim un període indiscutiblement interessant. Per descomptat la crisi fa que per moltes persones siguin temps difícils. Fins i tot molt difícils. Però potser siguem l’únic racó del món on enmig de la crisi hi ha molta gent que viu aquest període amb il·lusió. Contradictori, poc racional i una mica esquizofrènic? Potser si. Però els humans som molt menys racionals del que ens agrada creure.

En tot cas, una de les coses més interessants que han passat van ser les reaccions de molts medis de comunicació, partits polítics i persones a la manifestació de la diada i a tot el que està passant des d’aleshores. Tot plegat recorda (ja sabeu que no puc evitar-ho) un parell de situacions típiques de la biologia.

El primer va ser amb l’esclat independentista de l’onze de setembre. Molts mitjans de comunicació, partits polítics i persones individuals no entenien el que havia passat ni el perquè. De seguida li han adjudicat a la crisi el motiu com si la vida fos tan simple com els contes. Per descomptat la crisi hi ha intervingut, però només ha estat la darrera gota. La majoria de sistemes biològics tenen mecanismes per mantenir-se en determinat nivell de manera estable i compensar els canvis que hi puguin haver. És el que s’anomena homeòstasi. Si baixa la temperatura corporal augmentem el metabolisme i la tornem als 37 graus. Si una població d’herbívors augmenta massa, farà que la de carnívors també augmenti, de manera que es menjaran més preses i la població tornarà als nivells habituals.

Però tots els mecanismes de compensació tenen límits i quan arribes als límits és molt delicat perquè una petita, petitíssima empenta en determinat sentit pot fer que l’equilibri es trenqui definitivament i tot es modifiqui fins arribar al caos o a un nou equilibri completament diferent de l’inicial. El cos pot regular la temperatura, però si arriba als 42 graus i augmenta només mig grau més, hi haurà moltes proteïnes que es desnaturalitzaran, cosa que farà que deixin de funcionar, de manera que les cèl·lules perdran la capacitat de mantenir el metabolisme, alguns òrgans fallaran i l’organisme morirà. Aquell mig grau no té res d’especial, però era el que estava una fracció més enllà de la capacitat de compensació del sistema.

Ara, quan miro enrere, sospito que la sentència de l’estatut va ser l’equivalent al mig grau que va forçar la capacitat de compensació d’una part de la societat. Allò va posar en marxa un moviment que va portar a fer una consulta popular en un poblet del Maresme, cosa que va portar a fer-ho a tot el país, cosa que va generar l’ambient per la gran manifestació.

I una vegada va tenir lloc la manifestació el que va passar va ser l’equivalent a un canvi ambiental en l’ecosistema polític. La teoria de l’evolució és més complicada del que sembla, però algun concepte és aclaparadorament senzill. Si l’ambient es modifica, no pots seguir fent el mateix que feies fins aleshores si vols sobreviure. Les espècies vives que s’adaptin més ràpidament podran colonitzar més espai i més recursos, mentre que els que s’entestin a actuar com si tot seguis igual ho tenen més fumut. Naturalment, la dificultat rau en esbrinar si el canvi és transitori o definitiu.

Realment, aplicar l’exemple de l’adaptació al medi a la resposta dels partits polítics enfront d’una situació social que s’ha modificat notablement en poc temps és d’allò més divertit. Més enllà de les afinitats personals de cadascú sembla evident que hi ha partits que han trobat la manera d’adaptar-se amb una insospitada agilitat. Altres s’han trobat que l’ambient s’ha tornat ideal per les seves característiques i finalment alguns sembla que ho ignoren tot de la selecció natural i estan esforçant-se a trobar la manera d’extingir-se. Però la cosa és dinàmica i serà interessant veure com evoluciona dia a dia.

En realitat hi ha molts més exemples que serien aplicables, i com que ara entrem en campanya electoral en trobarem de tota mena. Veurem casos de mimetisme per semblar més ferotges del que són, veurem l’equivalent a les parades nupcials dels paons, veurem l’equivalent a goril·les picant-se el pit, xisclant i udolant per amenaçar amb la seva força…

I potser finalment també hi haurà fenòmens d’especiació com els que tenen lloc quan una comunitat d’organismes modifica l’ambient on vivia i comença un camí evolutiu independent.