Arxiu del dimecres, 3/10/2012

Algun problema amb el meu planeta?

dimecres, 3/10/2012

panspermia.jpg Un titular que apareix amb una certa freqüència és el que afirma que la vida a la Terra va poder arribar provinent de l’espai extraterrestre. Aleshores es recorda que algunes espores de bacteris poden resistir les condicions de l’espai exterior, es parla de la detecció de biomolècules en núvols de gas de nebuloses llunyanes o s’esmenta la presència d’aminoàcids amb característiques químiques molt particulars en meteorits.

És curiós, perquè el tema l’hauria de trobar interessant, suggeridor, misteriós i atractiu. I en canvi, sempre que ho sento, la paraula que em ve al cap és… “collonades”. (Ja ho se. No és una actitud molt científica, però que voleu? Els científics també som persones. Amb filies i fòbies com tothom.)

Primer que res, no vull dir que no sigui possible que la vida a la Terra provingui de l’espai. L’únic que em passa és que tinc la sensació de trobar-me amb una monumental excusa de mal pagador. Com que ens costa molt explicar l’origen de la vida a la Terra, diem que va venir de fora i santes pasqües.

La realitat és que la vida és un estat de la matèria d’allò més extraordinari. Matèria que pot fer copies d’ella mateixa, que interacciona amb el medi que l’envolta, que n’extreu energia i l’aprofita per fer coses… És absolutament fascinant i en la meva opinió, només l’aparició de la ment la supera en interès. Amb la teoria de l’evolució podem entendre perfectament com canvia i s’adapta, com es diversifica, triomfa o s’extingeix. Però l’evolució no ens dona cap pista sobre l’origen de la vida. Una cosa és com va sorgir la vida i una altra és com es va adaptant a l’ambient. Son coses molt relacionades, però son diferents. Un concepte que els creacionistes no tenen gens clar i que quasi sempre confonen.

Les molècules que conformen la vida no són especialment extraordinàries. Al menys, no ho són les peces bàsiques, els aminoàcids, els nucleòtids, els sucres… En experiments s’ha vist que es poden generar a partir de reaccions químiques senzilles. Només cal tenir els àtoms necessaris en les proporcions adequades, una font d’energia i molt temps. Però amb aquestes peces bàsiques no en tenim prou per justificar la vida. Algunes molècules van començar a interactuar creant xarxes metabòliques, algunes van començar a fer còpies de si mateixes, algunes van començar a generar barreres que immediatament definien ambients diferents a banda i banda. Coneixem totes les molècules que poden fer això, però encara ignorem com va tenir lloc la seqüència d’esdeveniments que va posar en ordre tot això.

Però, i que? Hi ha moltes coses que encara desconeixem. No som tant savis ni ho sabem tot. No tenim totes les respostes, però això és justament el que fa que la ciència sigui un camí de descoberta tan apassionant. Les religions tenen explicacions per tot, però resulten d’una simplicitat infantil absolutament decebedora. Un ésser suprem, misteriós, incognoscible i intangible ho va fer tot. O millor dit, va fer tot allò que encara desconeixem. Cada vegada que se’n riuen de fets que la ciència no pot explicar i presenten com alternativa un llibre sagrat amb les seves infantils explicacions, haurien de practicar una mica d’humilitat i acceptar que no passa res per dir: “això no ho sabem… encara”.

Doncs amb la idea de l’origen extraterrestre de la vida tinc el mateix sentiment. Potser si que va venir de fora, però per quin motiu no es podria generar a la Terra? Que a l’espai hi ha aminoàcids? Genial, però això impedeix que es formin aquí? I si la vida es va originar allà fora la pregunta segueix igual: Com es va generar? Aquí a la Terra hi havia l’energia sobrada, oceans d’aigua, tots els components necessaris en grans quantitats i mil milions d’anys per anar fent intents en tota mena d’ambients. Si no trobem l’entrellat de com va anar és problema nostre. Que hi tenen algun problema amb el nostre planeta?

La Terra és l’únic planeta del sistema solar on sabem que hi ha vida. Pensar que la vida va venir d’enfora em sembla un contrasentit. El més normal seria pensar que la vida terrestre podria sortir i colonitzar altres indrets.

Insisteixo. Podria ser que, després de tot, hagués vingut de fora. Ara com ara simplement ignorem la resposta. És un misteri. Però la gràcia dels misteris és resoldre’ls, no justificar-los!