Algun problema amb el meu planeta?

panspermia.jpg Un titular que apareix amb una certa freqüència és el que afirma que la vida a la Terra va poder arribar provinent de l’espai extraterrestre. Aleshores es recorda que algunes espores de bacteris poden resistir les condicions de l’espai exterior, es parla de la detecció de biomolècules en núvols de gas de nebuloses llunyanes o s’esmenta la presència d’aminoàcids amb característiques químiques molt particulars en meteorits.

És curiós, perquè el tema l’hauria de trobar interessant, suggeridor, misteriós i atractiu. I en canvi, sempre que ho sento, la paraula que em ve al cap és… “collonades”. (Ja ho se. No és una actitud molt científica, però que voleu? Els científics també som persones. Amb filies i fòbies com tothom.)

Primer que res, no vull dir que no sigui possible que la vida a la Terra provingui de l’espai. L’únic que em passa és que tinc la sensació de trobar-me amb una monumental excusa de mal pagador. Com que ens costa molt explicar l’origen de la vida a la Terra, diem que va venir de fora i santes pasqües.

La realitat és que la vida és un estat de la matèria d’allò més extraordinari. Matèria que pot fer copies d’ella mateixa, que interacciona amb el medi que l’envolta, que n’extreu energia i l’aprofita per fer coses… És absolutament fascinant i en la meva opinió, només l’aparició de la ment la supera en interès. Amb la teoria de l’evolució podem entendre perfectament com canvia i s’adapta, com es diversifica, triomfa o s’extingeix. Però l’evolució no ens dona cap pista sobre l’origen de la vida. Una cosa és com va sorgir la vida i una altra és com es va adaptant a l’ambient. Son coses molt relacionades, però son diferents. Un concepte que els creacionistes no tenen gens clar i que quasi sempre confonen.

Les molècules que conformen la vida no són especialment extraordinàries. Al menys, no ho són les peces bàsiques, els aminoàcids, els nucleòtids, els sucres… En experiments s’ha vist que es poden generar a partir de reaccions químiques senzilles. Només cal tenir els àtoms necessaris en les proporcions adequades, una font d’energia i molt temps. Però amb aquestes peces bàsiques no en tenim prou per justificar la vida. Algunes molècules van començar a interactuar creant xarxes metabòliques, algunes van començar a fer còpies de si mateixes, algunes van començar a generar barreres que immediatament definien ambients diferents a banda i banda. Coneixem totes les molècules que poden fer això, però encara ignorem com va tenir lloc la seqüència d’esdeveniments que va posar en ordre tot això.

Però, i que? Hi ha moltes coses que encara desconeixem. No som tant savis ni ho sabem tot. No tenim totes les respostes, però això és justament el que fa que la ciència sigui un camí de descoberta tan apassionant. Les religions tenen explicacions per tot, però resulten d’una simplicitat infantil absolutament decebedora. Un ésser suprem, misteriós, incognoscible i intangible ho va fer tot. O millor dit, va fer tot allò que encara desconeixem. Cada vegada que se’n riuen de fets que la ciència no pot explicar i presenten com alternativa un llibre sagrat amb les seves infantils explicacions, haurien de practicar una mica d’humilitat i acceptar que no passa res per dir: “això no ho sabem… encara”.

Doncs amb la idea de l’origen extraterrestre de la vida tinc el mateix sentiment. Potser si que va venir de fora, però per quin motiu no es podria generar a la Terra? Que a l’espai hi ha aminoàcids? Genial, però això impedeix que es formin aquí? I si la vida es va originar allà fora la pregunta segueix igual: Com es va generar? Aquí a la Terra hi havia l’energia sobrada, oceans d’aigua, tots els components necessaris en grans quantitats i mil milions d’anys per anar fent intents en tota mena d’ambients. Si no trobem l’entrellat de com va anar és problema nostre. Que hi tenen algun problema amb el nostre planeta?

La Terra és l’únic planeta del sistema solar on sabem que hi ha vida. Pensar que la vida va venir d’enfora em sembla un contrasentit. El més normal seria pensar que la vida terrestre podria sortir i colonitzar altres indrets.

Insisteixo. Podria ser que, després de tot, hagués vingut de fora. Ara com ara simplement ignorem la resposta. És un misteri. Però la gràcia dels misteris és resoldre’ls, no justificar-los!

11 comentaris

  • Daniel Closa

    03/10/2012 23:53

    Andreu. Ep! Aquesta és una interpretació una mica forçada. Tot i que tens tota la raó, només vindria de fora la Terra els components necessaris per la vida, però la discussió és sobre vida ja formada com a tal.

    sergi. Ostres. Me l’he de mirar amb calma, que l’entrada, i sobretot la discussió, és molt llarga. I per descomptat. Tot s’ha de posar sempre a prova.

    Núria. Coincideixo amb tot el que dius. Hi ha biomolècules a l’espai, i estic segur (sense proves, però tinc fe) que hi ha molta vida a diferents indrets de l’espai. Però res d’això exclou que la vida pogués aparèixer a la Terra. En realitat la discussió s’aclarirà quan trobem vida extraterrestre. Si fa servir la mateixa bioquímica, el mateix metabolisme, l similars maneres de passar la informació, indicarà que la panspèrmia es correcte. però jo apostaria a que si que trobarem vida i que compartirem algunes biomolècules, però que la manera de funcionar serà completament diferent en funció de cada planeta on s’hagi format.
    Notaràs que no discuteixo que la vida pugi ser un fenomen habitual a l’Univers. Simplement crec que té múltiples orígens i que la Terra és un lloc tant bo com qualsevol altre per que s’hi generi.

  • Daniel Closa

    03/10/2012 23:45

    Esther. Ja mels imagino dient que “si tens cuions vine aquí a dir-me que la vida es va originar a la terra” :D

    oca. Sempre cal vigilar aquesta trepa, que tenen uns conceptes molt particulars.

    Sinera. Més que extraterrestres, són d’una altra dimensió. Amb regles lògiques molt particulars.

    Tramuntaire. De fet, és una teoria científica com moltes altres. Simplement que als periodistes els fa molta gràcia (cosa que entenc perfectament). És a mi que no m’acaba de fer el pes.

  • Núria Tomàs

    03/10/2012 23:32

    Bé, aquesta vegada discrepo. La teoria de la panspèrmia no la trobo gens descabellada. Que algunes molècules també es troben a l’espai és evident i, per tant, és molt probable que no tinguin l’origen a la Terra. Això obre la porta a dir que de vida no n’hi ha només a la Terra. Aquesta hipòtesi no la defensen quatre científics sensacionalistes. Un dels grans defensors de la teoria de la panspèrmia actual era el nostra gran Joan Oró i no el considero pas un somnia truites!
    I com va sir en Carl Sagan, si en tot l’Univers només hi ha vida a la Terra, quant d’espai desaprofitat!

  • sergi

    03/10/2012 18:21

    Ja sé que només té una relació tangencial amb el contingut d’aquest article, però he trobat una pàgina web que m’ha semblat molt interessant compartir:
    http://theendofthemystery.blogspot.co.uk/2010/11/venus-no-greenhouse-effect.html

    És un científic independent que afirma demostrar i sense probabilitat d’error que l’efecte hivernacle creat pel CO2 no existeix. Ho demostra per analogia amb el planeta Venus, l’atmosfera del qual es molt més massiva que la nostra i formada gairebé en exclusiva per CO2. La temperatura supera els 400 graus i sempre s’ha dit que és degut a un efecte hivernacle descontrolat. Segons aquest home no és pas així: l’augment de la temperatura estaria relacionat amb la pressió atmosfèrica brutal de Venus. La temperatura a la mateixa pressió atmosfèrica de la Terra (1000mb) és d’uns 65 graus, exactament la que caldria preveure considerant la menor distància de Venus al Sol.
    De forma col.lateral, això sí, diu que el CO2 atmosfèric afavoreix la difusió de l’escalfor existent per la qual cosa s’afavoreix que l’aire calent dels tròpics arribi als pols. Però la temperatura global del planeta no varia, com a mínim degut al CO2.
    M’agradaria saber-ne més per poder valorar l’article amb precisió: crec que sempre esta`bé posar en dubte pustul.lats que semblin inamovibles.

  • Andreu Rodríguez Orihuela

    03/10/2012 16:04

    Realment podem afirmar “que la vida prové de l’exterior”. Nosaltres estem formats per àtoms de Carboni que actuen com a base d’altres molècules. Aquest carboni es genera juntament amb l’heli quan la vida d’una estrella arriba a la seva fi. Per tant, podem concloure que simplement som resultants de la pols de les estrelles que s’apaguen i “moren”.

  • tramuntaire

    03/10/2012 10:47

    Crec que es tracta clarament de “conclusionitis precipitata”: si a l’espai hi ha biomolècules, ergo la vida terrestre prové de l’exterior. No sé si aquest raonament apareix en els estudis que es publiquen periòdicament o és obra dels periodistes de torn que les comenten, però com dius no deixa de ser una hipòtesi entre moltes d’altres, com per exemple que aquestes molècules siguin més fàcils de generar del que puguem pensar (com a adoradors que som de la vida com a fet extraordinari). De fet, i això ja és molt subjectiu, segur que d’aquí uns centenars o milers d’anys, si encara existeix la nostra espècie, se’n riuran de nosaltres per haver pogut creure que la vida només existeix a la Terra.

  • Sinera

    03/10/2012 10:20

    Daniel. Només et cal mirar al teu voltant per veure que sí que hi ha molts extraterrestres entre nosaltres.

    Tots aquells a qui no els interessa la vida dels terrestres, aquells que no senten cap mena d’empatia pels éssers humans… tots aquests són extraterrestres inhumans. No importa d’on hagin sorgit.

    Tots aquells que sempre hem considerat com nosaltres però que no tenen dret a accedir a l’atur dels miserables… perquè han estat “escollits” per ser “servidors del poble”…tots aquests són extraterrestres.

    Tots aquest que s’han fet amb el poder de destruir el nostre planeta en un pis-pas, tots aquests són extraterrestres.

    No sé si han vingut d’algun lloc remot de la via lactea, però de mala llet sí que en tenen!

  • oca

    03/10/2012 10:14

    Si si, tal com diu l’Ester, aneu molt awerta amb la cawertna

  • Esther

    03/10/2012 8:43

    Colla, aneu amb compte el que dieu, no sigui que algú molt crític vulgui defensar uns valors amb un exemplar de la bíblia de grans dimensions!

  • Daniel Closa

    03/10/2012 8:07

    :D
    I si la Terra va a la seva, esdevindrà l’indret més inhòspit del sistema solar!

  • Carquinyol

    03/10/2012 7:51

    Les teves creències són les típiques del nacionalista (en aquest cas planetari) que pensa que el seu és millor que el dels altres i no veu la multiculturalitat universal del Univers on vivim. Aquesta defensa del teu petit racó és pròpia del segle XIX i no d’aquests temps dels cosmos globalitzat !

    :P

    No me n’he pogut estar de ser irònic i utilitzar els arguments que n’utilitzen certs individus quan es parla d’un cert lloc concret que a ells no els hi cau massa bé. EvIdenment estic d’acord amb tot el que dius.

    PS: les escoles terrícoles creen terrestres radicals !