El menjar del Sant Sopar

148LastSupper.jpg Un dels moments cabdals del nou testament és el Sant Sopar. El vespre en que Jesús es reuneix amb els seus deixebles per sopar, deixa alguns dels darrers missatges i instaura l’eucaristia. Com passa sovint a la Bíblia, hi ha diferents interpretacions del que va ser exactament el que va passar ja que no tots els evangelis coincideixen del tot. Però això són detalls menors quan el que compta, o el que hauria de comptar, és el missatge espiritual.

La importància del Sant Sopar en la cultura europea queda clara quan ens adonem que segurament és un dels fets més representats en la iconografia al llarg de la història. El quadre del Sant Sopar de Leonardo da Vinci possiblement sigui un dels més coneguts i s’ha imitat en tota mena de imatges de propaganda o de series de televisió. Però la representació pictòrica del Sant Sopar també ha tingut una utilitat més enginyosa. Ha servit per veure com es modificaven els costums alimentaris al llarg del temps.

Per saber el que la gent menjava en determinats períodes històrics podem recórrer a la documentació, al que explicaven els novel·listes o a llistes d’aliments que es puguin recuperar en palaus o castells. Però tot això serà una mica esbiaixat. Normalment aconseguim informació sobre el que menjava la gent de classe alta. El menjar del dia a dia dels servents no és una cosa que es considerés digne de ser esmentada normalment.

Però uns investigadors van trobar una manera indirecta de comparar com canviava la idea del menjar que es tenia al llarg del temps. I el que van fer va ser agafar 52 quadres del Sant Sopar pintats en diferents èpoques entre els anys 1000 i 1800 i els van comparar. L’escena representada és la mateixa, els elements importants també són una constant, però la manera de representar-ho varia molt i és indicatiu del concepte que tenien els autors sobre un sopar en cada època.

Van mesurar la mida dels caps dels assistents al sopar, els dotze apòstols i Jesús, i van treure el valor mitjà. A continuació van mesurar la mida dels plats que hi havia pintats, la dels aliments que hi havia als plats i també la del pa que hi havia a la taula. I tot això ho van comparar amb la mida dels caps, que es feia servir com a sistema de referència. D’aquesta manera es va poder veure que a mida que passaven els segles, la quantitat de menjar i la mida dels plats anava augmentant de manera significativa. Els plats i el menjar augmentaven prop del 70 %, mentre que el pa incrementava la mida en un 23 %.

Això pot indicar que a mida que van passar els segles a Europa es va anar disposant de més menjar i per tant, a l’hora de pintar una taula hi representaven el que seria normal trobar en cada moment. De totes maneres, cal anar amb compte ja que també podria simbolitzar la importància que donaven al menjar en cada període històric. Una cosa és la quantitat real de menjar i l’altra la percepció que tenim del menjar. En tot cas, l’interessant no és tant la mida absoluta del menjar sinó el canvi experimentat al llarg dels segles.

Però sobretot és una manera enginyosa de treure informació sobre costums d’alimentació al llarg dels segles a partir de fonts ben inesperades. Aquest és un d’aquells casos en que personalment em resulta més interessant l’estratègia feta servir pels experimentadors que no pas el resultat de la recerca en si mateix.

4 comentaris

  • Andreu Llistó

    27/08/2014 17:55

    En català, és recomanable fer server el nom de Santa Cena, ja que aquesta paraula és un cultisme. Els cultismes són paraules que hem manllevat del llatí literari dels segles XV I XVI sense que hi hagués cap modificació fonètica ni ortogràfica com passa amb les paraules derivades del llatí vulgar dels segles V a VIII. Per exemple, de PODIUM deriva puig, segons les regles d’evolució diacrònica communes a totes les llengües romàniques. Modernament, fem servir la paraula podi o podium per a referir-nos a aquell objecte mitjançant una persona es pot elevar. Un alter exemple: quan hi ha eleccions diem mesa electoral i no taula electoral.

  • Sinera

    04/10/2012 22:08

    “… i la mida dels plats anava augmentant de manera significativa.”

    I fins avui, en que molts plats plans ja no entren al microones…

    I arrives a casa i no t’entren al microones!

    Carquinyol. En un menú de tast fins el GPS et fallaria!

  • Daniel Closa

    04/10/2012 8:59

    Avui en dia? Podríem extrapolar la corba que van calcular i allargar-la fins al segle XXI. Però tinc por del que sortiria. Actualment ja hem perdut molt el sentit de la mesura de les coses. A més, un percentatge importants dels apòstols haurien de tenir obesitat

  • Carquinyol

    04/10/2012 7:46

    La imaginació per a cercar vies alternatives d’informació no té límits.

    Com hagués estat el Sant Sopar avui dia? Tots asseguts en dos sofàs amb pizza i cervesa? Al McDonalds? Amb plats d’aquests tan grans on has de cercar el menjar amb GPS?