La trucada màgica

Nobel-Prize.jpg Avui comença la setmana en la que s’aniran anunciant els guanyadors dels Premis Nobel d’aquest any. A mig matí coneixerem el guanyador, o guanyadors del premi de medicina o fisiologia. Demà tocarà el torn al de física i dimecres el de química. El divendres coneixerem el de la pau i dilluns següent serà el torn per el premi Nobel d’economia. Notareu que falta el de literatura, però hi ha la tradició de no  informar encara de la data en que faran públic el nom del guanyador.

Això de les tradicions es manté força en el tema dels premis Nobel. És una mica ridícul, però el cas és que això de les tradicions cada vegada m’agrada més. Potser sigui perquè visc en un indret on tenim tendència a desfer-nos de tot el que sigui vell i substituir-ho per coses noves, modernes o de disseny, de manera que poques coses tenen la oportunitat d’arribar a ser tradicionals.

En el cas dels premis Nobel, hi ha tradicions i costums de tota mena. Però una de les que genera més anècdotes és la manera d’anunciar el premi. El nom del guanyador es manté en secret fins l’últim moment i aquest secret inclou també als guanyadors. Només uns minuts abans de fer-ho públic, el comitè Nobel s’encarrega de fer una trucada per telèfon als guanyadors informant-li’s del fet. Una trucada que, de ben segur, no oblidaran mai.

Hi ha vegades que pots estar esperant-la. Si creus que has fet algun descobriment mereixedor del premi Nobel, quan arriba el dia pots preguntar-te: Rebré la trucada? Això és el que va passar amb Barry J Marshall i J. Robin Warren. L’any 1983 van publicar el descobriment d’un bacteri que vivia a l’estómac i que era el responsable de les úlceres gàstriques. Certament era un descobriment que podria merèixer el premi. El que passa és que de grans descobriments n’hi ha molts. A partir de l’any 89 els dos amics van decidir anar a prendre una cervesa a un pub per celebrar-ho en el cas que guanyessin. Ho van fer durant 16 anys, i finalment, al 2005 van rebre la trucada en aquell mateix pub. M’imagino la festa que es deuria muntar, encara que asseguren que només van beure un  a copa de vi per poder estar en condicions d‘atendre als medis de comunicació.

Altres els agafa més per sorpresa. En Richard Ernst es  un químic suís que va desenvolupar una nova metodologia anomenada “ressonància magnètica nuclear d’alta resolució”. L’any 1991 anava en avió cap a Moscou quan va veure que de la cabina sortia el capità i se li dirigia somrient per felicitar-lo i informar-li que li havien concedit el premi Nobel de Química. Diuen que quan comences un viatge mai no saps exactament com l’acabaràs, però en aquest cas segur que va ser un viatge memorable.

Ara tothom va amb el mòbil i estem més o menys localitzables, però no sempre ha anat així. L’any 1994 van guanyar el Premi Nobel d’economia  John C. Harsanyi, John F. Nash Jr. i Reinhard Selten pels anàlisis dels equilibris en la teoria de jocs. John Nash és famós per la pel·lícula “una mente maravillosa”, però l’anècdota d’aquell dia va ser que en Reinhard Selten havia anat al supermercat amb la seva dona i no hi havia ningú per agafar el telèfon. Diu que quan van arribar a casa i van veure una munió de gent a l’entrada es van espantar per si havia passat alguna cosa dolenta. I quan algú el va reconèixer i el va felicitar , ell va respondre “… felicitats, perquè?”.

Un altre economista, en James A. Mirrlees explica que quan va agafar el telèfon i va escoltar el que li deien va respondre tant educadament com va poder si tenien alguna prova per verificar que allò que li deien era cert. El dubte és comprensible, perquè guanyar un Premi Nobel no és una cosa que normalment esperis que et passi. També dubtava en Louis J. Ignarro l’any 2008, quan va rebre la trucada per informar-li que els seus treballs sobre l’òxid nítric havien merescut el guardó. Diu que després s’anava preguntant si realment havia entès bé el que li havien dit. Una sensació que, com a bon cagadubtes que soc, puc entendre perfectament.

En tot cas, avui, i els dies propers, hi haurà unes quantes persones que rebran una trucada que els canviarà la vida.

8 comentaris

  • Daniel Closa

    09/10/2012 7:40

    Joan. el comitè Nobel acostuma a ser molt conservador i a esperar uns anys abans de reconèixer un treball. però en Higgs no se si té gaire temps, que l’home ja es grandet. En tot cas, avui sortirem de dubtes.

    Sinera. Home, si que n’hi ha de investigacions obertes, però la veritat é que encara van molt perduts. Jo sospito que al final la explicació de la ment serà alguna cosa ben inesperada.

  • Sinera

    08/10/2012 11:52

    Daniel. Sé que el mite no desapareixeria perquè, diuen, la gent necessita aferrar-se al que sigui per sobreviure encara que sigui en la mentida, però si un dia s’arriva a demostrar, a conèixer empíricament la composició última de les idees igual com coneixem la composició “última?” de la materia… crec que molta gent quedaria més descolocada que el PSC!

    Ja sé que es tracta d’una fixació meva però no puc entendre com no sembla haver-hi cap línia d’investigació oberta sobre el tema.

    Com crec que vas mencionar una vegada, el tema és Nobelable!

    La única referència trobada la vaig obtenir llegint “El gen egoista”.

  • Joan Codina

    08/10/2012 9:31

    D’això del Higgs… Potser li haurien donat si el cert ho hagués confirmat (ho faran a finals d’any). Tanmateix segueixen tenint números.

    Jo, però, vull que en caigui un al Hawking. Aquest any no m’ha semblat veure gaires apostes a favor del Cirac als mitjans nacionals (no ho miro gaire) és a dir també li pot caure a ell. Ja fa massa anys que cau a experimentals.

  • Daniel closa

    08/10/2012 9:05

    Higgs i companyia tenen molts números. Però el comitè Nobel mai se sap per on pot sortir. de vegades deixen passar un temps entre la descoverta i el premi

  • Daniel closa

    08/10/2012 9:04

    Carquinyol. Hi ha vegades que ha de costar mantenir les formes i la correcció :-D

    Sinera: Ets optimista. No ho dic per la trucada ni per la teoria. Però no crec que el mite desapareixi fins i tot en el cas d’una demostració irreprotxable. Hi ha moltes idees absurdes que estan perfectament descartades i que tot i així hi ha qui les segueix creient contra tota evidència.

  • Sinera

    08/10/2012 9:04

    Espero que en Higgs rebi la trucada màgica. Apostaria que així serà.

  • Sinera

    08/10/2012 8:25

    PREMI NOBEL DE NEUROBIOLOGIA 2012: “TOTA IDEA ÉS UN NÚVOL DE PARTÍCULES”

    Aquests dies, Dani, me’ls passaré esperant la trucada màgica. La meva tesi que tota l’activitat mental, sentiments, emocions,pensament, idees, imaginació… no són altra cosa que algun tipus de partícules que a partir de tantes imatges (també formades per partícules) com portem enganxades als sistemes neuronals en conformen de noves, tan materials com las primeres. Vaja, que les idees no en tenen res d’immaterials…

    El dia que algú rebi aquesta trucada màgica sabrà tothom que ni les ànimes ni els déus són res. I un dels mites més arrelats als éssers humans, en nom dels quals (del déus) ha mort tanta gent, desapareixeran per sempre. Serem lliures i ningú es podrà escudar en l’estupidesa.

    Però per si de cas, esperará assegut…

  • Carquinyol

    08/10/2012 8:04

    Com per estar esperant la trucadeta i que en aquell moment et truqui un comercial de telefonia…