I en Peter Higgs?

nomination_phy.jpg Els Premis Nobel segueixen fent camí. Ahir es va anunciar que l’escriptor xinés Mo Yan havia guanyat el de literatura i avui anunciaran el de la pau. Només faltarà que dilluns es faci públic el guanyador del premi Nobel d’economia i ja tindrem complert el ventall de laurats del 2012. Com que aquesta premis ja no entren de ple en el camp de les ciències sinó més aviat en el de les humanitats, ja no els tractaré per aquí.

Però encara queden algunes curiositats sobre els Nobel que val la pena comentar, ni que sigui per enllestir una setmana completa dedicada al llegat de l’Alfred Nobel. I és que aquest 2012 ha tingut una particularitat ben interessant el premi de física.

Els dies abans que s’anunciés els guanyadors hi havia un nom que sonava amb freqüència a molts indrets on habitualment ni es recorda que s’acosten els premis Nobel. Molta gent ho donava per fet i es va sorprendre en veure que no l’havia guanyat en Peter Higgs. Després de la tabarra que van donar els medis de comunicació amb el descobriment del bosó de Higgs. Després dels esforços que van fer els investigadors per explicar que coi era això que havien trobat, els esforços dels periodistes per resumir-ho, traduir-ho i fer-ho entenedor, i després dels esforços de tothom per mirar d’imaginar de que estaven parlant i perquè els feia tanta il·lusió, va i resulta que no mereix ni el premi Nobel.

Però el cas és que era molt poc probable que Higgs guanyés aquest any el Premi. Per descomptat, el comitè Nobel és sobirà i pot triar qui li vingui de gust. Després de tot, és una fundació privada que no ha de donar explicacions (i no les dóna). Segons la normativa, les deliberacions no s’han de fer públiques fins passats cinquanta anys. De manera que si voleu saber per quin motiu no van triar Higgs, haureu d’esperar al 2062.

Però si mirem el procediment per triar el guanyador ja veiem que era difícil que Higgs guanyés. La selecció comença cada any al voltant del mes de  setembre, quan es pot començar a proposar guanyadors. Ara bé; si teniu algun candidat en ment no cal que us entusiasmeu perquè no podeu nominar a ningú a no ser que sigueu membres de la Real Acadèmia de Ciències de Suècia, membres del comitè Nobel de Física, professors titulars de física de les universitats nòrdiques o catedràtics de física d’una de les sis universitats d’arreu del món que tria el comitè. També podeu proposar algú en el cas que hagueu rebut una invitació expressa del comitè Noble o que hagueu guanyat prèviament el premi Nobel.

Les propostes es poden enviar fins al Febrer. A partir d’aleshores queda tancat i es comencen a preparar informes. Aquí ja veiem que en Higgs ho tenia fumut perquè el bosó no es va descobrir oficialment fins al Juliol. Fora de termini. En tot cas, al març comencen les consultes del comitè amb experts en el camp i durant Juliol i Agost es preparen uns informes. La decisió final es pren al Setembre, i l’anunci es fa l’Octubre.

La descoberta del bosó va tenir molt enrenou mediàtic, però ja era massa tard per entrar dins la selecció d’aquest any. Però a més hi ha la proverbial prudència del comitè Nobel a l’hora de concedir els premis. Un exemple el tenim aquest any. El premi Nobel de química el va guanyar un investigador per uns treballs iniciats als anys setanta. És bona cosa deixar passar un temps per assegurar-se que allò que sembla tan important realment és tan important. Einstein va guanyar el premi, però no pas per la teoria de la relativitat.

I també va be ser prudents. Recordeu els neutrins que anaven més de pressa que la llum? Un any després va resultar que tot plegat era un cable mal connectat. Qui assegura que la descoberta del bosó de Higgs no és un error experimental? Fins que no es confirmi en altres experiments no n’estarem segurs. I fins i tot aleshores seguirem dubtant una mica, que dubtar és de savis.

En tot cas, si es decideixen a atorgar el premi, el comitè tindrà un problema interessant. Les normes establertes per Nobel especifiquen que només es pot repartir entre tres guanyadors com a màxim. Higgs va donar-hi el nom, però la proposta del camp de Higgs i la partícula associada va ser mèrit com a mínim de cinc investigadors. Un ja és mort, però encara en queden quatre. I a més, també se’l mereixen els qui van fer la demostració pràctica, que és un equip de molts milers de persones del CERN. Hi ha organitzacions (com la creu roja) que han guanyat el premi, però tot i així, si només poden esmentar-ne tres segur que no serà del tot just. Això en el cas que finalment el guanyin.

En tot cas serà interessant veure si finalment el guanya. I que espavilin, que en Higgs ja té una edat i si triguen gaire…

3 comentaris

  • tramuntaire

    12/10/2012 14:14

    Osti, es nota que és 12-O i que la gent només mira internet a la feina, hehe.

  • Sinera

    12/10/2012 13:32

    Tal com dius, Daniel, en Higgs ja té una edat… I sap greu. El seu objectiu ara hauria de ser no morir fins que no li donin.

  • tramuntaire

    12/10/2012 10:25

    És el problema del món immediat en què vivim, on passa tot de moda de seguida. I que hi ha gent que pensa que els Nobel són com els Òscar, en què es nominen les pel·lícules de l’any anterior. Segur que quan li donin el premi al Higgs ningú se’n recordarà de l’enrenou del bosó.