Al límit del sistema solar

350px-Heliosphere_drawing.jpg Un bon dia llegeixes una noticia d’allò més interessant sobre un èxit científic sense precedents. Genial, però et quedes una mica parat quan tornes a llegir la mateixa notícia un any després, i tres anys després torna a aparèixer, i cinc anys després… i aleshores t’adones que alguna cosa potser no està del tot clara. Doncs aquesta és la història de la notícia que avisa que la nau Voyager 1 està abandonant el sistema solar.

Ho he pogut llegir l’any 2001, l’any 2003, l’any 2007, l’any 2010 i ara fa uns pocs dies de l’any 2012. Que us hi jugueu a que d’aquí un temps en tornem a parlar?

En realitat no és que ningú hagi perdut l’oremus. Simplement passa que ignorem com és exactament el límit del sistema solar, de manera que a mida que la Voyager I va trobant canvis els interpretem com podem i anem refent els models en conseqüència. És el que passa quan ets la primera nau que s’endinsa en aquest territori.

La Voyager I va ser llançada l’any 1977. Jimmy carter era President dels Estats Units i a Xile manava en Pinotxet. Aquell any es va abolir la censura a Espanya i es va legalitzar el partit comunista. Els telèfons mòbils només eren una fantasia de ciència ficció  que feien servir a la sèrie Star Trek i a Barcelona es va fer la mítica manifestació de la diada demanant llibertat, amnistia i estatut d’autonomia.

Ha plogut molt des d’aleshores, però la Voyager ha continuat el seu viatge. Ara segueix allunyant-se del Sol a disset quilòmetres per segon i és l’objecte fabricat per l’home que ha arribat més lluny. Ja està a més de 100 Unitats Astronòmiques de distancia. (Una Unitat Astronòmica és la distància entre la Terra i el Sol). Aquesta immensa distància fa que es trobi als límits del sistema solar, però aquest límit costa de definir amb precisió.

A més de llum, el Sol emet una cosa anomenada vent solar, que és un flux de partícules de molta energia que surten disparades en totes direccions, generant una mena de bombolla al voltant del Sol. Els planetes i tot el que considerem el sistema solar està situat dins d’aquesta bombolla que s’anomena heliosfera. En canvi, les partícules provinents de l’espai exterior, xoquen amb les del vent solar i delimiten un límit per l’heliosfera. El que passa és que no es tracta d’un límit ben definit sinó que compren unes quantes zones més o menys distingibles.

Per exemple, hi ha l’heliopausa que és el punt on el vent solar es frena del tot per el contacte amb l’espai exterior. També hi ha el xoc de terminació que seria la zona on el vent solar comença a frenar-se. La zona intermèdia seria l’heliosheath, que es per on anava la Voyager fins fa poc.

Per això es va anunciant la sortida de la nau del sistema solar. Es va dir quan es va detectar que s’acostava al xoc de terminació, quan es va endinsar en l’heliosheat i ara quan esta franquejant l’heliopausa. L’únic problema és com definir quan realment s’ha sortit de l’heliopausa. En principi haurien de passar tres coses. Hauria de detectar un notable augment de partícules provinents de l’espai exterior. Això ho està observant des de fa mesos, però últimament ha augmentat molt. També hauria de deixar de detectar partícules del vent solar, que és exactament el que ha observat des de finals d’agost. I finalment hauria de mesurar un canvi en la direcció de les partícules carregades. Això és perquè se suposa que al topar amb la bombolla de l’heliosfera, les partícules amb càrrega s’han de desviar, igual que un xorro d’aigua es desvia si topa amb un altre xorro d’aigua. Però, ai! això de moment no ho ha detectat.

El dubte és amb dos dels tres condicionants ja n’hi ha prou per considerar que la Voyager ha sortit a l’espai interestel·lar. Cal tenir ben present que això de la desviació de les partícules suposem que succeeix. És el que diuen els models. Però potser el model està equivocat.

Per això deia que, potser d’aquí un temps tornarem a anunciar, una vegada més, que la Voyager I ha sortit del sistema solar.

16 comentaris

  • Daniel Closa

    12/11/2012 8:42

    Joel, això del delta és un exemple excel·lent. La topada entre aigua de mar i de riu també crea una ona de xoc similar en el concepte.

  • Joel Pascual

    10/11/2012 17:29

    He escrit en el meu bloc escolar sobre el teu article… i he acabat pensant que els límits del nostre Sistema Solar, on les partícules de l’espai exterior interactuen amb les del vent solar, em recorden una mica la dinàmica d’un delta… una comparació potser no gaire acurada, però més o menys vàlida pedagògicament… què et sembla?

  • Joel Pascual

    10/11/2012 17:05

    Interessant Dani! M’ha sorprès molt una dada… 100 UA el límit del Sistema Solar…. i el planeta nan Plutó, el que consideràvem fins fa poc el darrer planeta del nostre sistema, està a 39.4 UA del Sol. Així, doncs, és una bona dada per entendre millor les proporcions i configuració de tot el Sistema.

  • der K

    17/10/2012 12:33

    Jo entenc que la frontera del sistema solar a més a més és mòbil, ja que el vent solar no bufa amb constància. Per tant, fins i tot podria ser que la sonda ha de creuar la mateixa frontera unes quantes vegades abans d’haber-la creuada definitivament.

  • Sinera

    15/10/2012 20:43

    I és que quants periodistes no traduirïen el següent paràgraf de la Wikipèdia…

    The two galaxies (la Via Làctea i Andròmeda) are expected to collide in 3.75 billion years, eventually merging to form a giant elliptical galaxy…

    per…

    “Es calcula que les dues galàxies xocaran entre elles dintre de 3,75 bilions d’anys…?”

    3,75 bilions d’anys…! Hi hem de treure un zero si ho volem entendre!!!

    Perdoneu si m’he equivocat… Em sol passar sovint!

  • Sinera

    15/10/2012 20:11

    Doncs sí, Daniel. SEGUR que hauré fet malament els números, però amb un bilió de pesetes ells parlaríen d’uns 500 milions de dòlars quan per nosaltres en seríen 5.000 milions!

    I aquest greu error es produeix massa sovint, per no dir cada dia, a les traduccions que aquí es fan. I als diaris, i als llibres (fins i tot a alguns de científics!) i a les televisions ho diuen i es queden tan amples!…

    Però si ens anem endinsant en aquestes coses… Ufff! Jo diria que molta gent quan sent a parlar d’anys-llum pensa: “Òndia! Quants anys!” (cosa que no ens passa als que tenim els plaer de llegir-te!).

    Mai podràs acabar la feina, Dani!

  • Daniel Closa

    15/10/2012 18:49

    He he. Era millor tenir un bilió (dels nostres) de pessetes que un bilió (dels seus) de dòlars

  • Sinera

    15/10/2012 18:10

    Perdó. On diu “O entenc” ha de dir “Ho entenc”.

  • Sinera

    15/10/2012 18:07

    Daniel. Jo encara els puc perdonar l’ús de les milles perquè els periodistes i traductors no tenen més remei que dir-ne milles o passar-les a quilòmetres.

    El que hores d’ara no té perdó dels déus és que utilitzin la paraula “billion” o “trillion” i, encara pitjor, que els traductors, periodistes i fins i tot molts economistes desconeguin la seva equivalència per nosaltres.

    M’imagino que entre els teus comentaristes tothom ho té prou clar. Però mira. Per si de cas (no m’en puc estar! No es pot ser professor!) ho escric:

    1 bilió americà = 100.000 milions d’aquí.

    1 trilió americà = 1 bilió nostre (és a dir, un milió de milions)

    I ara és quan carregueu contra mi… O entenc però és que m’he trobar amb economistes que no ho sabíen!!!

    Vaja que no hi ha color entre tenir un bilió d’euros d’aquí o un bilió d’euros d’allà…

    I perdoneu l’atreviment i/o pedantaria de dir una ximpleria com aquesta en un blog de companys sublims!

  • Daniel closa

    15/10/2012 16:37

    tramuntaire. Per descomptat és la premsa la que ho anuncia. Pero també planyo als periodistes que han di’interpretar elq eu anuncien els nois de la NASA. Aquests han d’anar mantenint la presencia als mitjans de comunicació per mantenir el presssupost, de manera que de vegades anuncien qualsevol cosa.
    El que dius de la inercia… doncs m’imgino que les partícules no afectaran perque no crec que tinguin una direcció oposada a la direcció sinó que li arribaran per totes bandes. (pero no n’estic segur, eh!)
    Al final si que es perdrà el senyal És el que ja va pasar amb les pioner X i XI fa uns anys.

    Sinera. El que deia. D’aquí uns pocs anys perdrem el contacte, de maenra que ja no sabrem quin serà el seu destí final. Però ara per ara, el Voyger I ser+à el giny humà que anirà més lluny ja que cap sonda el pdorà atrapar. La Voyager II va una mica més lenta, i la New horizons ara va més de pressa, però quan passi per Plutó perdrà una mica de velocitat i la Voyager acabarà per ser la més ràpida de nou.
    Convèncer als americans que canviin el seu obsolet sistema de mesurar? Difícil. Si ni quan van perdre la Mars Climate Orbiter per confondre quilòmetres amb milles s’ho van plantejar!

  • Sinera

    15/10/2012 15:44

    I una vegada hagi sortit dels límits del sistema solar… se sentirà més sola que la una! I potser fins i tot hi perderem tot l’interès per la contínua repetició de les mateixes dades dia rere dia. Pesada! Acabarem dient-li…

    I fins quan seguirà el seu trajecte? Pot haver-hi quelcom que la freni algun dia? No tinc ni idea de si estem parlant de desenes, centenars, milers o milions d’anys…

    Acabo de llegir que cap al 2020 estarà a uns 20.000 milions de quilòmetres, que serà -si és que ho he entès bé- quan se li acabarà la força elèctrica i el fuel del què encara disposa… però que seguirà navegant i que dintre d’uns 40.000 anys pot estar més lluny d’1,6 anys llum. Sembla que en uns 250.000 anys (hora més, hora menys!!!) podria estar cap a Sirius (potser sigui la Voyager 2…), l’estrella més brillant per nosaltres…

    Per si no he interpretat bé les dades, molt normal en mi, ho he llegit a:

    http://voyager.jpl.nasa.gov/mission/interstellar.html

    I a veure quan els americans adopten d’una vegada per totes el sistema mètric decimal. Que mira que n’és de fàcil equivocar-se i comptar els seus bilions com si dels nostres es tractés! A vegades veus llibres traduïts i articles periodístics (tele inclosa!) que fan anar els bilions i els trilions americans com si realment fossin com els nostres!

  • tramuntaire

    15/10/2012 15:32

    Doncs a mi em sembla poc prudent i/o poc exacte dir 5 cops en una dècada que la Voyager I ha sortit del sistema solar. Hi veig més la mà de l’estil periodístic que no pas del científic i precisament els enllaços que has posat no són Natures.

    Si ara ja rep més partícules provinents de l’exterior que les que envia el Sol, s’anirà frenant poc a poc o la inèrcia és massa gran? Fins on tenen previst que arribi?

    He comptat també que el senyal que envia triga quasi 14 hores en arribar! No volen dir que al final serà massa feble per rebre’l?

  • Daniel Closa

    15/10/2012 14:53

    Si que és gran, si. 35 anys per arribar al límit i movent-se a 17 km/s. Pots comptar com de lluny tenim els veins cósmics!

  • Clidice

    15/10/2012 11:15

    Caram, que gran ens ha sortit la finqueta! ;) Justament per això, per les repetides vegades que es va anunciant, es demostra el molt que es va aprenent, no?

  • Daniel Closa

    15/10/2012 10:17

    I fins i tot quan encertin, no n’estaran segurs del tot :-D

  • Carquinyol

    15/10/2012 7:58

    Bé… alguna vegada encertaran !!