Arxiu del dimarts , 16/10/2012

Mesurar la consciència

dimarts , 16/10/2012

baseofBrain.jpg He llegit que a un congrés sobre Neurociència que ha tingut lloc a Nova Orleans una de les ponències presentava un sistema per mirar de quantificar la consciència. D’entrada sembla sorprenent que una abstracció que ens costa fins i tot definir sigui quantificable, però quan expliquen el que han fet es pot entendre la millora que representa i les limitacions del concepte.

Si ens parlem de la consciència tots sabem el que és ja que ho experimentem constantment. Però quan intentem posar-ho en paraules veiem que és difícil fer-ho de manera satisfactòria. A la Viquipèdia llegeixo que la consciència és “un estat de la ment que permet prendre decisions de forma racional, percebre la realitat i tenir noció del propi jo”. És correcte però em sembla insuficient. Les decisions irracionals, la memòria, les emocions, les intuïcions, tot això forma part de la consciència. I també els somnis i aquell estat en que estàs mig adormit però encara no del tot es pot considerar una forma o un estat de la consciència.

Com es pot quantificar això?

Doncs naturalment encara no podem, però això no vol dir que no es pugui fer res. La consciència (si voleu, la ment) és una “cosa” que emergeix com a resultat de l’activitat del cervell. No tenim ni la més remota idea de com passa i, per cert, és el major i més interessant repte de la ciència. Però que no sapiguem com passa, que no tinguem una teoria de la ment, no vol dir que no tinguem moltíssima informació. Si més no, sabem força coses que passen al cervell quan apareix la consciència. Les neurones no es comporten igual si estàs conscient que si estàs adormit o estàs anestesiat. Per tant, podem establir una correlació entre l’activitat neuronal i el grau de consciència.

Això es fàcil de dir, però quan ho intentes trobes que costa molt establir la correlació. No totes les xarxes neuronals són igual d’importants i encara no podem definir que passa al cervell només mesurant el que fan les neurones. Però si que es pot fer-ho al revés. El que han fet ha sigut enviar un breu pols elèctric al cervell i mesurar com es distorsionava el senyal neuronal. Com que l’estímul inicial era sempre el mateix, si que han pogut establir patrons en funció del grau de consciència. Han comparat persones despertes, dormides i anestesiades i han trobat diferències i patrons que es podien mesurar. Com més despert, més complex era el senyal neuronal retornat.

Quin interès pot tenir? Doncs per exemple, comparar diferents estats de pacients en coma o en estat vegetatiu o en estat de mínima consciència. Són definicions que ens semblen similars, però que marquen diferències importants en l’estat dels pacients. Hi ha pacients en un estat anomenat “síndrome de la captivitat”, que estan incapacitats per moure’s, parlar o comunicar-se de cap manera excepte movent els ulls. Però estan conscients i quan han aplicat aquesta mesura han vist que efectivament el senyal corresponia a ments conscients. En altes casos de pacients en estat vegetatiu la resposta corresponia a la de persones anestesiades, en canvi en casos de mínima consciència el senyal ja era més complex.

Tot plegat pot ser molt útil per ajudar als metges a establir l’estat concret d’un pacient. Però segueix sense acostar-nos gaire a la pregunta del milió: com generes una consciència a partir d’una activitat elèctrica circulant per xarxes de neurones? Com ha evolucionat en els diferents tipus d’organismes? Com s’activa i es desactiva cada dia la consciència quan anem a dormir i ens despertem?

Molt probablement estem en una situació semblant a la dels físics que volien explicar fa una mica més d’un segle com s’ho feia el Sol per brillar tant i durant tant temps. Fins que no es va descobrir la radioactivitat i l’energia nuclear, simplement no tenien manera d’explicar-ho. Amb la ment potser necessitem que algú trobi un principi físic o biològic que ens obri un nou camp i que faci que una cosa tan misteriosa esdevingui fascinant, però entenedora.

Mentrestant ens limitarem a anar mesurant el cervell i imaginant com els canvis que detectem afecten la ment.