Mesurar la consciència

baseofBrain.jpg He llegit que a un congrés sobre Neurociència que ha tingut lloc a Nova Orleans una de les ponències presentava un sistema per mirar de quantificar la consciència. D’entrada sembla sorprenent que una abstracció que ens costa fins i tot definir sigui quantificable, però quan expliquen el que han fet es pot entendre la millora que representa i les limitacions del concepte.

Si ens parlem de la consciència tots sabem el que és ja que ho experimentem constantment. Però quan intentem posar-ho en paraules veiem que és difícil fer-ho de manera satisfactòria. A la Viquipèdia llegeixo que la consciència és “un estat de la ment que permet prendre decisions de forma racional, percebre la realitat i tenir noció del propi jo”. És correcte però em sembla insuficient. Les decisions irracionals, la memòria, les emocions, les intuïcions, tot això forma part de la consciència. I també els somnis i aquell estat en que estàs mig adormit però encara no del tot es pot considerar una forma o un estat de la consciència.

Com es pot quantificar això?

Doncs naturalment encara no podem, però això no vol dir que no es pugui fer res. La consciència (si voleu, la ment) és una “cosa” que emergeix com a resultat de l’activitat del cervell. No tenim ni la més remota idea de com passa i, per cert, és el major i més interessant repte de la ciència. Però que no sapiguem com passa, que no tinguem una teoria de la ment, no vol dir que no tinguem moltíssima informació. Si més no, sabem força coses que passen al cervell quan apareix la consciència. Les neurones no es comporten igual si estàs conscient que si estàs adormit o estàs anestesiat. Per tant, podem establir una correlació entre l’activitat neuronal i el grau de consciència.

Això es fàcil de dir, però quan ho intentes trobes que costa molt establir la correlació. No totes les xarxes neuronals són igual d’importants i encara no podem definir que passa al cervell només mesurant el que fan les neurones. Però si que es pot fer-ho al revés. El que han fet ha sigut enviar un breu pols elèctric al cervell i mesurar com es distorsionava el senyal neuronal. Com que l’estímul inicial era sempre el mateix, si que han pogut establir patrons en funció del grau de consciència. Han comparat persones despertes, dormides i anestesiades i han trobat diferències i patrons que es podien mesurar. Com més despert, més complex era el senyal neuronal retornat.

Quin interès pot tenir? Doncs per exemple, comparar diferents estats de pacients en coma o en estat vegetatiu o en estat de mínima consciència. Són definicions que ens semblen similars, però que marquen diferències importants en l’estat dels pacients. Hi ha pacients en un estat anomenat “síndrome de la captivitat”, que estan incapacitats per moure’s, parlar o comunicar-se de cap manera excepte movent els ulls. Però estan conscients i quan han aplicat aquesta mesura han vist que efectivament el senyal corresponia a ments conscients. En altes casos de pacients en estat vegetatiu la resposta corresponia a la de persones anestesiades, en canvi en casos de mínima consciència el senyal ja era més complex.

Tot plegat pot ser molt útil per ajudar als metges a establir l’estat concret d’un pacient. Però segueix sense acostar-nos gaire a la pregunta del milió: com generes una consciència a partir d’una activitat elèctrica circulant per xarxes de neurones? Com ha evolucionat en els diferents tipus d’organismes? Com s’activa i es desactiva cada dia la consciència quan anem a dormir i ens despertem?

Molt probablement estem en una situació semblant a la dels físics que volien explicar fa una mica més d’un segle com s’ho feia el Sol per brillar tant i durant tant temps. Fins que no es va descobrir la radioactivitat i l’energia nuclear, simplement no tenien manera d’explicar-ho. Amb la ment potser necessitem que algú trobi un principi físic o biològic que ens obri un nou camp i que faci que una cosa tan misteriosa esdevingui fascinant, però entenedora.

Mentrestant ens limitarem a anar mesurant el cervell i imaginant com els canvis que detectem afecten la ment.

6 comentaris

  • Roger Verdaguer

    16/10/2012 18:54

    Hihihi Home, això que proposes en fidelitat ja s’assembla a alguns mètodes d’aproximació a determinats problemes, això! :D

  • Sinera

    16/10/2012 16:21

    Roger. Posats a dir tonteries (vull dir jo, que no pas tu!) podríem escanejar-nos el cervell en tres dimensions amb un bon gadget o amb una ressonància magnètica (no tinc ni idea si ho fa en 3D) i passar el resultat per una de les modernes impresores 3D amb un material de textura càrnica i color càrnic… I, a partir del resultat obtingut, intentar trobar la pròpia consciència (juà) i fer-li un bon rentat… I exposar els sistemes neuronals a tot tipus d’estímuls i analitzar les reaccions.

    Vendre’n còpies per Internet, dius? No. No… Cadascú que s’imprimeixi el seu.

  • Roger Verdaguer

    16/10/2012 15:18

    Ostres! Cervell magnètic? Noooooooo! Ja veig tot de malparits corrent amb imants X-D

    Us imagineu…

    …que la consciència emergeixi del fet de “detectar” l’impuls nerviós per part d’alguna altra cèl·lula que exercís de “mirall” (vull dir com les neurones mirall fan quan veiem una altra persona fent quelcom)? és adir, un procés de reconeixement.

    … que l’impuls nerviós sigui simultani en dos moments diferents de temps (molt curts) i això permeti relacionar-los per reconèixer-se un mateix una fracció temporal abans i després?

    XDDD Sí, sí, com diu en Dani segur que ens falten molts avenços físics o biològics (increïbles, afegiria) per entendre-ho. És divertit pensar-hi.

  • Sinera

    16/10/2012 9:03

    Aquest tema, Daniel, m’apassiona extremadament. I dius una gran veritat quan afirmes que les decissions preses “a consciència” estan sempre marcades per “altres decisions irracionals, la memòria, les emocions, les intuïcions, tot això forma part de la consciència“. Jo hi afegiria:

    1. Una colla de “filtres” (creences, ideologies, mites…) que també afecten en gran manera la consciència i les decisions que prenem. I…

    2. Els factors externs, que són molts i que afecten en gran mesura la presa de decisions “en consciència?”. La consciència del Wert junt amb els factors externs que l’envolten no li permet afirmar el que és obvi: que les llengües han de mimar-se.

    Tot aquest cúmul d’informació que ens permet tenir “consciència” ha de romandra “gluonat”, segurament en forma d’imatges sensorials, a diferents sistemes neuronals. I les preguntes…:

    1. De què, de quina estranya “matèria” estan formades aquestes imatges? de pixels? (juà), de fotons? d’uns i zeros? (juà)… i quins i com són els “gluons” que les mantenen “enganxades” (fins que els pobres es cansen!) als sistemes neuronals? Què fàcil seria tot si fossin simples zeros i uns i el cervell fos magnètic!

    En aquests moments veiem com els factors externs propagandístics i d’histèria col·lectiva ens faran prendre decissions que potser més tard trobarem absurdes, com si haguessin estat decissions alienes a nosaltres mateixos.

    La consciència (o la mala consciència) de cadascú és un cúmul de moltes variables, sovint incontrolables, que ens fan prendre decissions racionals i irracionals.

    Però tal com dius, Daniel, el primer és anar aprenent a interpretar les reaccions dels sistemes neuronals en front dels diferents estímuls. Pas a pas i amb molt de temps s’en treurà l’entrellat.

    Proposo que tan aviat sigui possible ens posem a fabricar flascons de molts diferents estímuls (com si d’olors es tractés)… Un flascó d’estímuls “de vora mar a les vacances”, un altra “d’orgasmes bestials”, un flascó “d’independència a la carta”, un flasco “d’amor adolescent”…

    M’enrotllo com una persiana!

  • Júlia

    16/10/2012 8:25

    Potser els ordinadors quàntics tindran consciència!!

  • Carquinyol

    16/10/2012 8:06

    Lamentablement prer mesurar la inconsciència de segons qui no ens manquen pas indicadors, tot i que ja sé que son termes completament diferents als que expliques en el teu apunt.