Arxiu del divendres, 19/10/2012

Opilions, i no aranyes.

divendres, 19/10/2012

800px-Patas_20100626.jpg Si un dia aneu a Seattle i pugeu a un dels edificis més característics de la ciutat, l’Space Needle, no us espanteu si veieu la imatge de dues aranyes gegants caminant per una de les teulades que es veuen des d‘allà. Només es tracta d’un dibuix fet amb idea de generar la il·lusió òptica de realitat. Cal dir que està genialment executat i si voleu veure com s’ho va fer l’artista, aquí teniu un vídeo que ho explica.

Però a més de no espantar-vos, intenteu no cometre un dels errors més típics quan es tracta d’aquestes bestioles. “Allò” no són aranyes. Són opilions, que encara que a primer cop d’ull s’hi assemblen, en realitat són prou diferents.

Els opilions els podeu trobar a les cantonades de les golfes, als lavabos de les cases velles, als indrets que fa temps que no es netegen i on la pols s’acumula. Són aquelles bestioles que semblen aranyes amb potes extremadament llargues i que normalment no fan res més que quedar-se quiets fins que t’hi acostes massa. Aleshores marxen movent unes cames tan llargues com febles.

Ens recorden les aranyes perquè tenen vuit potes que surten del cos en totes direccions, però una mirada més atenta ja ens permet veure alguna diferencia important. La més fàcil d’observar és la forma del cos. Les aranyes el tenen dividit en dos fragments. Les potes surten del que seria el tòrax, mentre que a l’abdomen és on hi ha dibuixets característics, però no hi surten potes. En canvi, els opilions no tenen aquesta divisió. Per dibuixar el cos d’una aranya has de fer dos esferes, per dibuixar el d’un opilió en tens prou amb una boleta.

Una altra diferència que a simple vista costa molt d’observar son els ulls. Les aranyes en tenen un grapat. Fins a vuit en alguns casos. Els opilions en tenen dos i prou i els són molt poc útils. De fet es guien més per les dues primeres potes, que fan servir com a sensors de vibracions.

Semblaria que malgrat no ser aranyes, tots dos han d’estar molt emparentats, però si mirem la taxonomia trobarem que els opilions estan més propers als escorpins que a les aranyes. Sembla curiós, però hi ha alguna espècie d’opilió que ens indica clarament la similitud. Tots pertanyen a la classe dels Aràcnids, però són ordres diferents. Els opilions són de l’ordre Opiliones, i les aranyes de l’ordre Aranae.

I encara que aquí estem acostumats als que viuen a indrets més o menys humanitzats, hi ha més de 6000 espècies d’opilions. Com acostuma a passar al regne animal, n’hi ha de totes menes, formes i colors. I també de mides. Alguns dels més grans, descoberts recentment en coves fan més de trenta centímetres de llarg. Encara que quasi tota la llargada correspon a les potes.

Existeixen aranyes verinoses, però amb els opilions podem estar molt més tranquils. No piquen, no són verinosos i tenen les potes tan delicades que amb una bufada pot fer que en perdin una. La veritat és que hauríem de topar amb un opilió de la mida dels que van pintar a Seattle per amoïnar-nos una mica.