Adéu a la clonació de dinosaures

Jurassic-Park_Logo.jpg Els dinosaures resulten fascinants. Eren grans, ferotges i van desaparèixer. Aquesta combinació els fa irresistibles per als nens i per molts adults. Que no donaríem per veure un dinosaure viu! No és estrany que tant bon punt es van començar a identificar fòssils de dinosaure els novel·listes van buscar la manera de retrobar-ne de vius en illes perdudes, en indrets aïllats o al centre de la Terra. Per desgracia, no hi ha res a fer. L’extinció de finals del Cretaci se’ls va endur per sempre.

Almenys això era el que pensàvem fins que en Michael Crichton va publicar la novel·la “Jurassic Park”, que encara va guanyar més fama quan l’Spielberg en va fer la pel·lícula. Allà plantejava una estratègia per reviure els dinosaures. Amb les modernes tecnologies de manipulació del DNA es podria agafar DNA de dinosaure i ficar-lo dins un òvul d’algun animal proper. Un rèptil o un au. Amb una mica de sort la maquinària cel·lular de l’ou llegiria i expressaria el DNA del dinosaure que es començaria a desenvolupar. Per cert que quasi sempre acabaria sense tirar endavant per mil motius, però ocasionalment podria funcionar.

L’únic problema era aconseguir DNA de dinosaure. Recordo que anava llegint el llibre i pensava, si fóssim molt, però molt optimistes, potser tindria alguna possibilitat de fer servir el DNA de dinosaure. Però d’on dimonis el pensa treure? I la inspiració brillant era… de insectes fossilitzats en ambre. Algun insecte hauria xuclat la sang d’algun dinosaure abans de quedar atrapat i fossilitzat dins l’ambre. En aquelles condicions, algunes cèl·lules sanguínies del dino es mantindrien dins l’insecte esperant que milions d’anys després arribessin els científics de InGen per reviure l’espècie.

Brillant, però per desgracia ara sabem que és erroni.

L’error és pensar que el DNA està protegit i que es mantindrà intacte. I no és així. El DNA es va degradant inexorablement amb el temps. Quan s’ha analitzat quant de temps es manté intacte la llarga cadena de DNA s’ha vist que mica a mica es va degradant fins i tot quan es conserva en condicions òptimes. S’havien fet estudis en laboratori, però ara n’han fet un analitzant el contingut de DNA dels ossos d’uns ocells extingits datats en uns quants milers d’anys. I amb tot això s’ha pogut calcular la vida mitjana del DNA.

Cal recordar que el DNA és una llarga cadena de nucleòtids units un a continuació de l’altre. L’ordre en que estan units és la clau que ens dirà com serà la proteïna per la que codifica cada gen. Doncs l’expressió “vida mitjana” ens diu quan de temps ha de passar fins que la meitat de les unions entre nucleòtids es trenquin. Els trencaments seran aleatoris, però ara sabem que passats 521 anys, la meitat del DNA s’haurà perdut.

Bé, com que en cada cèl·lula es perdrà una part diferent si analitzem unes quantes cèl·lules encara podríem refer el text complert. Però caldrà afanyar-se, perquè 521 anys després s’haurà perdut la meitat del que ens quedava. Ja sols restarà una quarta part del DNA original. I 521 anys després s’haurà esvaït la meitat del restant. I així s’anirà degradant inexorablement. A la pràctica, i sent molt optimistes, tenim la certesa de que en un milió i mig d’anys ja no quedarà res de DNA útil.

Llàstima, perquè aquesta xifra cau mol lluny dels 65 milions d’anys que han passat des que es van extingir els dinosaures. Potser podrem clonar mamuts, però en cap cas dinosaures. Adéu al somni de  Jurassic Park per culpa d’una punyetera característica química del DNA.

Al menys fins que algú tingui alguna idea genial nova.

11 comentaris

  • Santi Cosmos

    24/10/2012 15:11

    Home.. posats a clonar, qui millor que en Newton, en Tesla, Einstein, Maxwell, Emmy Noether, Fermi etc…

    Segurament que de pretendentes per fecundar el òvul d’aquestes eminències no en faltarien, ara que voluntàries per parir un fill neandertal..? xD

    Jo votaria a favor de la clonació humana, sobretot si poguéssim recuperar aquest talent que tant falta fa per la subsistència de la espècia humana.

  • Joan Joan

    24/10/2012 9:50

    Home, la solució teòrica a aquest problema —si és que ho és, de problema— és senzilla, tot i que avui dia no és possibl tècnicament, però no dubte que ho serà: deduir la seqüècia genètica dels éssers a a partir de llur fenotip.

  • Sinera

    23/10/2012 12:05

    Daniel,

    El fet que siguem imbècils o que ens comportem com a tals no hauria de frenar les metodologies científiques que puguin millorar el món i la vida. Tampoc les “petites lleis” haurien d’estar per damunt de l’investigació. Com a molt unes lleis universals ètiques molt concretes i lliures d’ideologies.

    Una pregunta per si algú la pot contestar… Després d’haver clonat gossos, ovelles i de segur que molts altres animals… podem estar segurs que no s’ha intentat clonar -o s’han clonat- humans? Penso en tants laboratoris il·legals com hi pot haver escampats pel món, pagats potser pels propis estats (aquí segur que no!) o per corporacions multinacionals. Sembla que parli de cinema… però, voleu dir que no s’ha fet mai?

  • Daniel Closa

    23/10/2012 11:09

    Sinera. Exacte. Tot i disposar de la capacitat per resoldre problemes, a la pràctica no ho fem o els empitjorem. De manera qeusi a sobre desenvolupem metodologies per generar espècies noves (o reviure’n de desaparegudes) dubto moltíssim que en fessim un bon us.

    Xexu. Certament, la bellesa intracel·lular és acollonant.

    Joan. Uix. No crec que fos pel seu DNA que van ser tant brillants. En aquest cas, l’ambient deuria tenir molta més influència. A partir del DNA podem (hipotèticament) refer espècies, però baixar-ho a nivell d’organismes concrets ja és impossible simplement perquè no podem refer l’ambient que els va moldejar el cervell de la manera que ho va fer en el seu moment.

  • Joan

    23/10/2012 10:01

    I posats a fantasiejar, ¿què tal fer reviure en John Lennon? El seu ADN només té 30 anys i seria molt més útil per la humanitat que un dinosaure… ¿heu pensat mai quantes grans cançons ens hem perdut per culpa d’un llunàtic que li va fotre quatre trets? O, anant una mica més lluny, també es podria fabricar un altre Shakespeare, el seu ADN té menys de 400 anys…. Clar que, em temo, del seu ADN ja no en queda res de res.
    També és veritat que no n’hi hauria prou de fer un altre Lennon o Shakespeare, ja que, a part de l’ADN, hi ha altres factors que els van convertir en genis…

  • XeXu

    23/10/2012 9:51

    Així és demostra que la natura és sàvia, amb l’existència dels humans no et pots arriscar a deixar el DNA allà a l’abast de tothom, que ja sabem què passa.

    De totes maneres, és una llàstima, perquè tots hem somiat a veure dinosaures vius. A mi m’encantaven de petit, tenia llibres de dinosaures i me’n sabia un munt, un dels motius per optar per carreres de ciències, segur. Tot i que quan t’hi poses veus que tot això és massa gran i que la bellesa està a l’interior… de les cèl·lules.

    Ja de més ganàpia vaig veure la pel·li, que està molt bé (estalviïn-se les seqüeles, si us plau), i vaig llegir el llibre, que em va fascinar. Però bé, haurem d’esperar la propera idea revolucionaria per intentar l’impossible de reviure el nostre passat llunyà.

  • Sinera

    23/10/2012 9:08

    Probablement tinguis raó en el que dius dels ninxols ecològics, i també dels problemes ètics amb els Neandertals… però, has pensat que els problemes com la gana en el món són tan fàcils de resoldre com dedicar-hi una petita part de les inversions en armament -o no vendre armament als països on les guerres provoquen la gana?

    Creus que els objectius actuals de la humanitat (o del poder que la regeix) són gaire ètics? Jo no!
    …….
    L’altre dia vaig estar contemplant els voltors a les muntanyes del Terol. Magnífiques bèsties! Però una llei de la UE ha prohibit el funcionament de les “buitreres” (voltoreres?) on se’ls donava porcs, ovelles i vaques senceres… a rel de “les vaques boixes”. Donat que ara ningú deixa un cap de bestià mort a les muntanyes (m’imagino que deu estar prohibit) la població de voltors d’aquells indrets està desapareixent. I ningú hi fa res! Tant costaria no donar-los-hi les parts “toves”?
    Vols dir que en una estona de pensar en positiu no es resoldrien molts d’aquests problemes dels que parlem?

  • Daniel Closa

    23/10/2012 8:50

    Home! Els avenços científics acostumen a tenir implicacions legals, socials i ètiques (i ecológiques) remarcables. És bona idea pensar-hi abans de tirar-se a la piscina.

  • Carquinyol

    23/10/2012 8:45

    Estatus social dels Neandertals? Drets laboras?… ui ui ui que el capitalisme salvatge li pot agradar la idea….

    Respecte els dinosaures, bé… segur que d’aquí uns anys sorgeix quelcom amb un altra plantejament revolucionari que pot permetre fer-ho possible.

  • Daniel Closa

    23/10/2012 8:19

    Ets optimista! En realitat jo no estic tant segur que sigui una bona idea reviure dinosaures. I no per falta de ganes! Com tu, m’encantaria veure’ls el acció. Però un animal necessita un ecosistema adient. I com a mínim, començaria a competir amb les espècies actuals per diferents nínxols ecològics. Si ja tenim problemes amb les especies invasores portades d’altres continents., imaginat els problemes que donarien animals portats d’altres èpoques!
    Amb els neandertals si que tindríem DNA disponible. De fet ja s’analitza el DNA neandertal. En aquest cas, però, tindríem algun problemes ètics. Després de tot, no deixen de ser humans. No homo sapiens sinó homo neanderthalensis, però humans a la fi. Clonar-lo per estudiar-lo? per veure’l com una curiositat? Un neandertal quins drets legals tindria? Quin estatus social? Em sembla que generaríem molts conflictes sense gaire necessitat.

  • Sinera

    23/10/2012 7:53

    Doncs sí. Una llàstima, Dani. Tot i que no som els culpables de la seva desaparició hauria estat una fita històrica molt important poder-los reviure. Vaig estar a Dinópolis, al Terol, i què donaria jo per veure aquelles ossades magnífiques correr pels camps i les muntanyes!

    Encara que ens has aixafat la guitarra de l’esperança vull pensar que algun dia potser es trobin exemplars sota el gel o en condicions de fer el miracle.

    De tota manera, pregunto: no seria més fàcil intentar fer reviure una parella de neandertals? Si dius que en la pràctica es pot arribar a conseguir DNA fins més enllà del milió d’anys…

    Alguna vegada s’ha fet reviure algun animal extingit?