Trasplantaments, ànimes i fal·làcies.

Anatomy_Heart_English_Tiesworks.jpg El tema estrella de les xarxes socials d’ahir segurament va ser el comentari de la presentadora de TVE Mariló Montero parlant al voltant de l’assassí del Salobral i la notícia que els seus òrgans no s’aprofitarien per fer trasplantaments. La presentadora va dir queYo no puedo negarles que he sentido tranquilidad al saber que los órganos de este hombre no van a dar vida a nadie, sinceramente. Yo no querría esos órganos. No está científicamente comprobado, pero nunca se sabe si ese alma está trasplantado también en ese órgano”.

Naturalment, twitter de seguida es va omplir de piulades al voltant de la frase. Normal, perquè en un parell de frases condensa un grapat important d’errors relacionats amb la ciència , els trasplantaments, l’anima i fins i tot la delicadesa.

Això de la delicadesa ho dic perquè si ets una persona que està esperant un pulmó, un ronyo o un fetge que t’ha de salvar la vida, ha de fotre molt que algú digui que se n’alegra que uns òrgans no vagin per ser trasplantats perquè el donant era un assassí o una mala persona. Hi ha comentaris que cal mesurar per respecte a les persones que viuen pendents d’un fil a la llista de trasplantament. Moltes persones moren perquè aquell fetge o aquell cor que esperaven no arriba a temps.

Si en aquest cas els òrgans no s’aprofitaran segur que és per altres motius. A la pràctica no hi ha tants òrgans que serveixin ja que les condicions de la mort, l’estona que passa fins l’extracció dels teixits, l’estat de salut del donant, i molts més factors són els que al final ho determinen.

Sobre si amb un trasplantament d’òrgans també es trasplanta l’ànima, doncs que podem dir? És una reacció molt primària, quasi primitiva, enfront una tecnologia que sembla ser encara una mica massa desconeguda. Com a tema per pel·lícules de por de sèrie B no està malament. Però pensar realment que alguna cosa del caràcter del donant viatja amb el pàncrees, les retines o el fetge, vol dir tenir una idea molt simple de com funciona el nostre cos.

Les transfusions de sang també transmetran part de l’ànima? I les vàlvules de porc que es fan servir per substituir vàlvules cardíaques defectuoses?

Ahir va aclarir el que volia dir i el perquè. Aparentment, en un article a la contra de la Vanguardia, una dona que havia rebut un trasplantament de cor afirmava que notava la presencia del donant. En realitat això només demostra que el poder de la suggestió és molt gran. És el mateix fenomen que es dona quan notem com una presència inquietant al darrere nostre mentre caminem de nit per un carreró fosc.

Però la frase que més m’ha interessat és la de la doble negació. No està científicament comprovat que això no passi! És una construcció sintàctica extremadament útil perquè sembla que serveix com argument per absolutament tot el que vulguis. Des del punt de vista de la lògica és una bestiesa, però en una discussió lleugera pot colar. Si ho penses un moment, de seguida veus que no té gaire sentit. Tampoc esta científicament comprovat que els follets no existeixin. No està científicament comprovat que el déu Thor no ens miri des del cel. No està científicament comprovat que no… el que us passi pel cap. Per descomptat, que no estigui demostrat que no, no vol dir que sigui que si. Aquesta manera d’argumentar enganyosament és el que en lógica en diuen una fal·làcia. I en concret, aquest és un bon exemple d’un argument ad ignorantiam o argument d’ignorància.

La frase la va posar de moda l’Eduard Punset quan va dir que no està comprovat científicament que ell tingui que morir. Allò era una broma (suposo), però va tenir més èxit del esperat. En realitat és la mena d’arguments que es fan servir en ambients pseudocientífics per justificar actituds poc realistes. Pots afirmar la bestiesa que vulguis i tot seguit dir (amb posat seriós) “no està demostrat que el que dic no sigui cert”.

En realitat imagino que el que volia dir era simplement “quin mal rotllo, els òrgans d’algú que ha comés un crim”. Aquest és un sentiment visceral que puc entendre perfectament. Però hauria d’haver mesurat una mica (molt) més la manera com ho ha expressat i el raonament que ha fet.

3 comentaris

  • Sinera

    25/10/2012 14:12

    Dani. Aquest argument del no està científicament probat que un troçet d’ànima no passi al receptor d’un òrgan és encara més fàcil de fer amb aquell “podria” (might) que tantes vegades he mencionat en aquests comentaris i del que tan s’abusa actualment.

    Seria tal volta un troçet d’ànima PODRIA passar al cos del receptor amb l’òrgan transplantat.

    I així s’aboquen bestieses com de les que et fas ressò als mitjans que fan riure per no plorar. Pobres de nosaltres!

    I recorda, Dani. Mai ningú ha demostrat científicament que la carn de les ostres, usada en nits de lluna plena, no faci créixer el cabells a la calva. Ho haurem de probar!

  • Daniel closa

    25/10/2012 11:56

    Mmmm. Quin programa més arregladet podria fer l’Iker.

  • Carquinyol

    25/10/2012 7:59

    Jo crec que en el fons el que li passa a aquesta senyora és que a TVE1 veu la cosa molt fotuda i cerca que la fitxi n’Iker Jiménez per a Cuarto Milenio.