Castanyers amenaçats

chestnut_2.jpg Arriba el fred i amb ell ja comencem a pensar en jerseis, vespres a la vora de la llar de foc, panellets i castanyes. La castanyada seguirà competint amb Halloween amb una certa inferioritat de condicions sobretot des de la perspectiva dels més menuts que sempre prefereixen la festa més divertida i emocionant. Però els costums americans no són l’única cosa que amenaça la castanyada. Un altre fet, també provinent de fora, pot comprometre l’essència de la castanyada, i deixar-nos sense castanyes.

Una de les malalties més devastadores que es coneixen passa desapercebuda perquè la seva víctima no són les persones, ni tan sols els animals. Són els arbres, i concretament els castanyers (Castanea sativa). El xancre del castanyer és una malaltia causada per un fong que s’introdueix dins els arbres a través de qualsevol ferida i que li causa la mort amb una eficàcia i rapidesa desconcertants.

Podríem pensar: vols dir que n’hi ha per tant? Sempre hi ha fongs i plagues que ataquen als arbres, però d’arbres n’hi ha molts. Potser això era el que pensaven als Estats Units quan va arribar el fong provinent d’Àsia a principis del segle XX. I aniria bé que no cometéssim el mateix error, perquè el castanyer americà (Castanea dentata) ha estat delmat de tal manera que pràcticament ha desaparegut de la seva zona natural. Parlem d’una superfície de de més de tres milions d’hectàrees i de la desaparició de més de tres mil milions d’arbres.

L’espècie no ha desaparegut del tot perquè en altres indrets encara n’hi ha. I també es poden trobar alguns exemplars joves que encara no han estat atacats pel fong, però d’arbres vells n’hi ha menys d’un centenar allà on fa un segle hi havia boscos sencers. I, com no podia ser d’altra manera, el fong va acabar per arribar a Europa cap a mitjans de segle.

Actualment n’hi ha per el nord de la península i també en tenim per aquí. La sort és que ja anem trobant alguna manera d’aturar-lo. El fong causant de tot és el Cryphonectria parasitica, però s’ha vist que hi ha diferents soques que resulten més o menys virulentes. Les interessants són les que s’anomenen hipovirulentes perquè encara que si que infecten els castanyers, la seva progressió és més lenta de l’habitual, de manera que l’arbre disposa de temps per mobilitzar sistemes de defensa i aturar la malaltia. I ara sabem que el motiu és que el fong hipovirulent està infectat per un virus.

Coses de la vida. Parlem d’una malaltia que afecta a l’agent causant d’una malaltia. La gràcia és que els fongs, quan es troben poden intercanviar material genètic.  I s’ha vist que si s’ajunten una soca normal del fong amb una que sigui hipovirulenta, aquesta li pot encomanar el virus a la més agressiva de manera que es torna hipovirulenta i deixa de ser tan problemàtica.

Per tant, podem fer servir aquestes soques com si fossin una mena de “vacuna” per lluitar contra la forma més agressiva del xancre del castanyer. Segurament caldrà treballar amb altres estratègies, però aquesta sembla ser de les més prometedores. Si es fa amb una mica de seny i s’hi dediquen recursos potser podrem salvar els nostres boscos de castanyers.

2 comentaris

  • Daniel closa

    29/10/2012 12:05

    I com que els que decideixen com es reparteixen els recursos massa sovint vieun molt lluny del camp, tot això els sembla poc important. Ja veurem com progressa tot plegat

  • Carquinyol

    29/10/2012 8:51

    El problema serà, segurament com sempre, els recursos… i la justificació la de sempre ‘puede dedicarse millones de euros mientras famílias pasan hambre?’