La combinació perfecta per la tempesta

afp-sandy-huracan-costa-este-20.jpg L’estrella meteorològica d’aquests dies és l’huracà Sandy que avui ha arribat a la costa de Nova York i que havia desencadenat l’evacuació de milers de persones. Realment és un huracà una mica particular, però per si sol potser no hauria generat tanta inquietud si no s’hi haguessin ajuntat un parell de fets més que li han fet guanyar el nom de “tempesta perfecta”. Una combinació de factors poc freqüent, però que quan es dóna munta un bon enrenou.

A més dels vents huracanats, de les pluges intenses i de l’aparell elèctric que porti, un dels fets remarcables serà que les parts més baixes de Nova York o d’altres ciutats per on impacti la gran tempesta patiran inundacions notables amb molta probabilitat. L’aigua de mar ocuparà indrets on normalment no hi arriba ja que s’espera un augment del nivell del mar d’uns quants metres i aquest fet ens recorda com ens hem de mirar aquests fenòmens.

Normalment, quan parlen d’huracans o de tempestes, pensem en els vents i els aiguats, però la clau de tot és la pressió atmosfèrica. Els qui no som meteoròlegs imaginem l’atmosfera com una capa d’aire que cobreix la Terra i en la que passen coses com vents, núvols i pluges. Però un meteoròleg segurament mira aquesta capa d’aire com la superfície d’un líquid que presenta onades. Onades d’aire que normalment son invisibles, però no per això menys reals. Enlloc d’una capa d’aire uniforme la podem imaginar com una superfície dinàmica amb zones més altes i altres de més baixes (igual que les onades). Les isobares podrien ser l’equivalent a les corves d’altitud dels mapes.

La conseqüència és que el pes de la columna d’aire que tenim a sobre no és sempre el mateix. Si seguim amb l’exemple de les onades, quan et passa una onada pel damunt tens més pes d’aigua a sobre i, per tant, has d’aguantar més pressió. Doncs el mateix passa amb l’aire. Hi ha zones on la columna d’aire que tenim a sobre és més gran i exerceix molta pressió sobre la superfície del planeta. Altres zones, en canvi, tenen menys quantitat d’aire i la pressió és menor. Com que es tracta d’un fluid, l’aire que està esclafat a les zones d’alta pressió es desplaçarà cap a les de baixa pressió, i això donarà lloc als vents. La rotació de la Terra també hi participarà i farà que l’aire que es mou caient cap al centre ho faci girant en un sentit o altre.

Com és d’esperar, els huracans tenen al centre unes zones amb pressions molt baixes, per això es generen aquests vents tant descomunals.

La gràcia és que com més diferent sigui la pressió entre una zona d’alta i una de baixa l’aire es mourà més de pressa. És com baixar per un tobogan amb més o menys pendent. Per això els meteoròlegs sempre estan pendents de la pressió. La perfecció de la tempesta que caurà a la costa est dels Estats Units és perquè la zona de baixa pressió que l’ha generat toparà amb un front provinent del continent. La combinació d’aire càlid i humid amb un altre de fred reactiva l’huracà, però a més, el front és una zona amb alta pressió, de manera que el gradient, la diferencia entre la perifèria de l’huracà i el seu interior augmentarà molt quan es trobin els dos fenòmens. La pendent de pressions per la que lliscarà l’aire es farà fantàsticament gran

I un dels efectes de la pressió atmosfèrica és que afecta al nivell del mar. Si la pressió disminueix, l’aigua tindrà tendència a pujar el nivell ja que el pes de l’aire no pressionarà tant la superfície. Això facilitarà que les onades, que en un huracà ja seran prou grans, arribin a indrets on normalment seria impossible.

Però el que completa la perfecció de la tempesta és un factor allunyat de la Terra. Es tracta de la Lluna. La Lluna és la responsable de les marees ja que la seva força gravitatòria atreu lleugerament la superfície del nostre planeta. A terra ferma no es nota, però l’aigua del mar si que es desplaça i puja una mica de nivell. Les marees son causades per l’efecte de la gravetat de la Lluna combinada amb la del Sol. El cas és que quan hi ha lluna nova o bé lluna plena les marees son particularment importants. Són les anomenades marees vives.

Doncs aquesta nit, quan va arribar la tempesta a la costa, hi havia lluna plena. Per tant una marea viva que encara contribueix més a augmentar el nivell del mar.

Un huracà topant amb un front per aconseguir una presió molt més baixa del normal i tot això combinat amb una marea viva que encara empeny l’aigua més cap amunt. La combinació perfecta per crear un monstre atmosfèric.

5 comentaris

  • Daniel Closa

    30/10/2012 20:57

    Carquinyol. Home, és que era una combinació acollonant!

    Sinera. El katrina er un monstre però per altres motius. Pensa que el sandy era un huracà de nivell 2 al seu punt màim, i el katrina era de nivell 5. El màxim possible.

    Nama. De fet, es va fer una película titulada la tempesta perfecta basada en un fenómen similar que va tenir lloc l’any 1991.

  • Nama

    30/10/2012 18:43

    Ostres, ara ho veig. La lluna també, clar! “La tempesta perfecta”, podria ser el nom d’una pel·lícula… Gràcies Dan!
    Tinc un amic que és ara mateix a Nova York! Hi anava a passar un cap de setmana, però s’ha convertit en molt més… De moment està bé, i espero que així segueixi!

  • Sinera

    30/10/2012 10:16

    Esperem que no sigui tan devastador com el Katrina.

  • Carquinyol

    30/10/2012 8:49

    Huracà, front i marea viva… a mi m’has ‘acollonito’ !!! I a sobre entrant a una de les zones més poblades del planeta. Esperem que sigui lleu.