Arxiu del dilluns, 5/11/2012

Detalls galàctics

dilluns, 5/11/2012

milkyway.jpg La imatge que ha generat l’Agencia Espacial Europea amb l’Observatori Europeu Austral de Xile i que s’anomena “Vista, gigapixel” resulta més que espectacular, aclaparadora. És una imatge de la via Làctia, la nostra galàxia, però fotografiada en l’infraroig, de manera que es veu diferent de com ho faríem a simple vista. En realitat és una petita part de la galàxia ja que “només” hi apareixen 84 milions d’estrelles. Considerant que a la galàxia n’hi ha uns dos-cents mil milions, per espectacular que sigui la foto, només és una pinzellada del total que hi ha.

La gràcia és que si cliqueu anireu a la imatge ampliable amb el zoom. Si ho feu, podreu anar explorant diferents zones de la galàxia, des  del centre on s’hi amaga un forat negre fins les zones més perifèriques on la densitat estel·lar disminueix. Una manera fascinant de descobrir la immensa quantitat d’esterelles que s’amagen a cada racó. Jo m’hi he entretingut una mica i una de les regions que m’ha fet més gràcia és una d’aquestes on hi ha zones fosques, amb menys estrelles.

pols galactica.jpg

No és un forat galàctic ni una zona amb pocs estels sinó àrees de pols interestel·lar que ens tapen el que hi ha al darrera. Només veiem les estrelles que estan per davant del núvol de pols. Amb llum visible hi ha moltes més zones fosques, però fins i tot a l’infraroig en queden algunes.

I l’altra zona que m’ha fet pensar no és cap àrea en concret sinó un  exemple del que podem trobar quan mirem atentament la galàxia. La immensa quantitat d’estels de totes menes, colors mides, distancies i brillantors.

estels.jpg

Em resulta impossible no pensar quantes d’aquestes estrelles tindran planetes on hi hagi brollat la vida. Probablement a molts només hi haurà organismes microscòpics, en altres vida vegetal o formes simples de vida animal que mai miraran encuriosides les estrelles. Però en quants hi haurà éssers intel·ligents que dirigeixin la seva atenció a l’Univers que els envolta? Amb quins òrgans sensorials estaran observant? Tindran aparells apuntant a l’espai per respondre les mateixes preguntes que ens fem nosaltres? Hi ha algú més allà?

Quan mires al cel una nit sense lluna veus moltes estrelles i penses que amb tantes possibilitats resulta poc probable que la vida no sorgeixi en més indrets. Però quan es mira imatges com aquestes no puc deixar de pensar que allà a l’altra banda hi ha (o hi havia) algú altre experimentant la mateixa curiositat que sentim  nosaltres.

No tenim cap dada sobre vida fora de la Terra, però amb tantes, amb tantíssimes estrelles disponibles em costa extraordinàriament pensar que vivim en un indret tan especial com per ser l’únic planeta habitat del Cosmos. En tot cas, només podem seguir buscant i fent-nos preguntes. Com va dir el mestre Carl Sagan: “De vegades crec que hi ha vida a altres planetes i de vegades crec que no. En qualsevol dels dos cassos, la conclusió és sorprenent”.