Detalls galàctics

milkyway.jpg La imatge que ha generat l’Agencia Espacial Europea amb l’Observatori Europeu Austral de Xile i que s’anomena “Vista, gigapixel” resulta més que espectacular, aclaparadora. És una imatge de la via Làctia, la nostra galàxia, però fotografiada en l’infraroig, de manera que es veu diferent de com ho faríem a simple vista. En realitat és una petita part de la galàxia ja que “només” hi apareixen 84 milions d’estrelles. Considerant que a la galàxia n’hi ha uns dos-cents mil milions, per espectacular que sigui la foto, només és una pinzellada del total que hi ha.

La gràcia és que si cliqueu anireu a la imatge ampliable amb el zoom. Si ho feu, podreu anar explorant diferents zones de la galàxia, des  del centre on s’hi amaga un forat negre fins les zones més perifèriques on la densitat estel·lar disminueix. Una manera fascinant de descobrir la immensa quantitat d’esterelles que s’amagen a cada racó. Jo m’hi he entretingut una mica i una de les regions que m’ha fet més gràcia és una d’aquestes on hi ha zones fosques, amb menys estrelles.

pols galactica.jpg

No és un forat galàctic ni una zona amb pocs estels sinó àrees de pols interestel·lar que ens tapen el que hi ha al darrera. Només veiem les estrelles que estan per davant del núvol de pols. Amb llum visible hi ha moltes més zones fosques, però fins i tot a l’infraroig en queden algunes.

I l’altra zona que m’ha fet pensar no és cap àrea en concret sinó un  exemple del que podem trobar quan mirem atentament la galàxia. La immensa quantitat d’estels de totes menes, colors mides, distancies i brillantors.

estels.jpg

Em resulta impossible no pensar quantes d’aquestes estrelles tindran planetes on hi hagi brollat la vida. Probablement a molts només hi haurà organismes microscòpics, en altres vida vegetal o formes simples de vida animal que mai miraran encuriosides les estrelles. Però en quants hi haurà éssers intel·ligents que dirigeixin la seva atenció a l’Univers que els envolta? Amb quins òrgans sensorials estaran observant? Tindran aparells apuntant a l’espai per respondre les mateixes preguntes que ens fem nosaltres? Hi ha algú més allà?

Quan mires al cel una nit sense lluna veus moltes estrelles i penses que amb tantes possibilitats resulta poc probable que la vida no sorgeixi en més indrets. Però quan es mira imatges com aquestes no puc deixar de pensar que allà a l’altra banda hi ha (o hi havia) algú altre experimentant la mateixa curiositat que sentim  nosaltres.

No tenim cap dada sobre vida fora de la Terra, però amb tantes, amb tantíssimes estrelles disponibles em costa extraordinàriament pensar que vivim en un indret tan especial com per ser l’únic planeta habitat del Cosmos. En tot cas, només podem seguir buscant i fent-nos preguntes. Com va dir el mestre Carl Sagan: “De vegades crec que hi ha vida a altres planetes i de vegades crec que no. En qualsevol dels dos cassos, la conclusió és sorprenent”.

6 comentaris

  • Joan Codina

    05/11/2012 22:49

    Amb aquestes imatges dóna gust dir:

    “I amb això es gasten els nostres diners??”

    Bon viatge a tots!!

  • Sinera

    05/11/2012 21:08

    També jo penso, Daniel, que hi ha d’haver molta vida més enllà del nostre petit món. Seria absurd que no fos així. Tanta parafernàlia per res!

    El problema és que no sabem el perquè hi ha d’haver vida aquí o a algun altre lloc… Ni sabem perquè hi ha univers o universos… Ni la imaginació arriba tan lluny. És fascinant, però ni els filòsofs en tenen ni idea… Menys mal que sempre ens queden els teòlegs…!!!

    Amén!

  • Daniel closa

    05/11/2012 16:48

    Sinera. Podem imaginar sense parar. però el que em costa imaginar és que amb tantíssimes possibilitats com ofereix la galàxia (i la foto n’es una bona mostra) la vida només sorgís una vegada. I això que la imatge és només d’çuna única galàxia dels milions i milions que hi ha!

    Santi Cosmos.Uix si. Les distàciaes s coneixen raonablement. Més apinyades al nucli i més escampades segons t’allunyes del centre, però sempre parlem de bastants anys llum (molt més que les UA)

    Roger. He he. Si hi ha vida intel·ligent, segurament n’hi haurà que estaran per davant nostre i altres encara a les beceroles. Visitar-nos? No ho crec. De nou el motiu é sla immensa quantitat d’estrelles. N’hi ha tantes a triar que, per quin motiu haurien de venir aquí?

  • Roger Verdaguer

    05/11/2012 14:04

    Ostrens! És molt divertida la imatge. Anar veient les diferents tonalitats… I el fet que a la imatge les estrelles tinguin un aspecte similar a l’hexagonal. És qüestió del telescopi, oi? (és que de física vaig peix).

    Dani, hehe. T’ha faltat preguntar-te en cas d’haver-hi vida extraterrestre intel·ligent, si van per davant nostre i si ens han visitat ;-P

  • Santi Cosmos

    05/11/2012 12:31

    Increïblement fascinant. ¿s’ha calculat alguna vegada les distàncies entre estrelles (aprox. of course) per treure’n alguna mesura? Ja que encara que veiem a les fotos les estrelles juntes, la distància entre elles deuen ser molts superiors a les UA.
    Salut!

  • Sinera

    05/11/2012 9:35

    Tantes coses podem imaginar, Daniel! Els uns n’estarem més convençuts que altres sobre si hi ha vida o no a l’univers però la realitat hi és, només la desconeixem, de moment.

    Arriba un moment en que la ciència ha de deixar pas a la imaginació desdordant dels éssers humans, de manera que intenti omplir el buit de tot allò que la ciència no pot demostrar encara.

    Em costa creure que la gran explosió hagi estat un fenomen únic. M’agrada pensar que el nostre Big Bang s’està produïnt constanment a molts altres punts del que sembla ser un infinit. Sigui com sigui em resulta més fàcil creure en la “infinitud” dels universos -almenys en veiem un de “tangible”- que en la “infinitud” dels déus dels que no en tenim cap referéncia real.

    Però ni tan sols estem preparats per entendre el significat de “infinit”… Una pena haver de morir sabent tan poques coses…

    Hauríem de poder fer un zoom infinit per veure què hi ha i què passa més enllà del nostre petit gran univers… Potser ens trobaríem amb uns jocs d’artifici de Big Bangs i d’universos infinits.

    Per imaginació que no quedi!