Arxiu del dimarts , 6/11/2012

Amb una mica d’orgull

dimarts , 6/11/2012

marato-tv3.jpg Ahir vaig sentir-me orgullós. Normalment malfio d’un sentiment com l’orgull que sovint, quan aconsegueixes mirar les coses amb una mica de perspectiva, descobreixes que era injustificat. Però crec que ahir no tenia motius per amoïnar-me per això. I, per acabar de reblar-ho, vaig experimentar el sentiment d’orgull per partida doble.

El primer motiu és ben personal. Fa uns quants anys vaig tenir la sort de dirigir la tesi doctoral d’una jove investigadora que competia amb mi en l’entusiasme per la ciència. Amb el títol de doctora sota el braç va començar una línia de recerca sobre malalties pulmonars, igual que molts altres joves investigadors. El cas és que durant el pont del Pilar de l’any 2004 em va trucar i em va dir: “he tingut una idea!”. No era la primera vegada ni va ser la última, però aquella idea va resultar particularment fructífera. Una estratègia per intentar curar una malaltia que de moment no en té cap de tractament.

La vàrem discutir, li vam donar voltes i finalment ho vàrem intentar en un grup de rates. I coi. Va funcionar!! Tothom té dies marcats a la memòria, doncs el dia que vàrem veure que les nostres rates s’havien gairebé curat va ser dels que tinc marcats com destacats als meus records.

Allò va ser només el principi de la història ja que calia passar dels animals d’experimentació als pacients humans. Cal dir, però que a partir d’aquell inici el meu paper ja va ser molt més residual. Després de tot, aquella no era la meva línia de recerca. Però com que compartiem laboratori he pogut anar seguint la història, els esforços per aconseguir diners, la col·laboració amb un equip de metges remarcable, el navegar per indestriables problemes burocràtics i el fet d’enfrontar-se a dificultats tan imprevistes com absurdes. Malgrat tot, la cosa va anar progressant, els estudis van continuar i el cas és que ahir vaig assistir a l’acte que es feia a la Universitat per lliurar les ajudes als projectes de recerca que es finançaran amb els diners recollits en la Marató del 2011.

Si estava allà és simplement perquè el projecte de l’Anna va ser un dels 29 escollits d’entre els més de dos-cents que es van presentar. Convocatories n’hi ha de molts tipus, molta més gent també ha aconseguit projectes, però que voleu que us digui? Quan algú a qui vas veure començar en el món de la recerca aconsegueix arribar a aquest nivell, doncs sents un cert orgull (encara que en realitat jo no hi tingui cap mèrit).

Però deia que l’orgull era per partida doble, i el motiu era el fet mateix de l’existència de la Marató de TV3. Com investigador és una cosa fantàstica ja que sempre fan falta més calers per la recerca i tenir accés a una font més de finançament doncs sempre va be. De fet, és una de les coses que desperten una certa enveja entre investigadors d’altres indrets. Estrictament la quantitat de diners és modesta si la comparem amb el finançament d’organismes oficials. Però la manera de fer-ho, la implicació de la gent i la manera com és vehicula és un fet molt més inusual del que s’acostuma a pensar.

Habitualment pensem en la Marató el dia que es fa el programa de TV3. Normal, ja que no deixa de ser un notable espectacle televisiu. Molt menys coneguda és la convocatòria dels projectes de recerca, les avaluacions que es fan i els projectes en si mateixos. Com sempre passa en ciència, n’hi haurà que tindran resultats discrets i també altres no portaran enlloc, però alguns si que aconseguiran el que es proposaven i serviran per curar persones que en un futur patiran alguna malaltia.

Que una societat es posi d’acord i dediqui un dia a recaptar diners per la recerca, sabent que no es veurà el fruit d’aquest esforç fins d’aquí a uns quants anys és un fet molt poc habitual. Menys del que podem sospitar. Però també és molt indicatiu de la manera de ser d’aquesta societat. Per descomptat que com a científic soc part interessada i gens neutral, però tot plegat em fa sentir un punt orgullós de viure en un país prou civilitzat com per tirar endavant una cosa com aquesta.