Interessants, però lletges.

rata talp nua.jpg Si haguéssim de triar un animal lleig, però lleig amb ganes, la meva tria seria la rata talp nua o farumfer (Heterocephalus glaber). Qualsevol animal, qualsevol ésser viu té coses interessants que el fan únic i mereixedor del nostre interès, i el cas de la rata talp nua no és una excepció. De fet, és una de les criatures més interessants que coneixem. Però malgrat tot, són unes bestioles ben desagradables a la vista. Realment aptes per pel·lícules de ciència ficció sobre monstres mutants.

A sobre, quan coneixem la seva manera de viure, encara es fan més desagradables. Són uns dels pocs mamífers eusocials que coneixem. Aquesta paraula, eusocials, fa referencia als animals que presenten una forma de vida social similar a la de les abelles, les formigues o els tèrmits. Les rates talp nues viuen en colònies de fins a 200 individus al voltant d’una reina, tres mascles que la fecunden i la resta que s’especialitzen en castes de soldats, servents i obrers. Excepte la reina, les altres femelles són estèrils, al menys mentre la reina és viva. Quan aquesta mor, les femelles lluiten entre elles fins que una es fa amb el poder i esdevé la nova reina de la colònia.

El fet d’anomenar-les rates-talp ja ens indica que són animals que viuen subterràniament. De nou, com si fossin tèrmits. Als caus hi tenen indrets especialitzats en diferents funcions i un d’aquests indrets serveix per posar-hi excrements i orina amb el que s’hi rebolquen per poder tenir l’olor de la colònia i per compartir feromones que mantenen les femelles estèrils. Tot plegat, més factors per fer d’aquests animals unes criatures ben desagradables.

I si ets un pagès de la zona d’Àfrica on viuen, encara els tens més mania ja que devoren les arrels i els tubercles de les planetes que conrees.

Encara hi ha més sorpreses. S’ha vist que aquetes animals presenten una certa insensibilitat al dolor. Al menys al dolor a la pell. Igual que la resta de mamífers, les neurones de la pell que envien senyals de dolor s’activen per una molècula anomenada substància P. Doncs aquestes rates-talp no en fabriquen, de manera que els nervis que han de generar el dolor provinent de la pell mai no envien senyals al cervell. Una altre particularitat és que viuen molt. Moltíssim. Malgrat tenir la mida d’un ratolí (entre 8 i 10 cm), les rates talp poden viure més de 25 anys.

Però la característica més excepcional d’aquests animals és que no pateixen càncer. Cap tipus. Totalment resistents. No només els espontanis sinó que no hi ha manera d’induir-lis tumors experimentals. Això ha fet que siguin uns organismes tremendament interessants per estudiar com s’ho fan les seves cèl·lules. I mica a mica anem traient-ne l’entrellat, sobretot des que hem seqüenciat el seu genoma.

De moment el que sabem és que quan les seves cèl·lules comencen a créixer massa de pressa, es posen en marxa mecanismes que fan que aquestes mateixes cèl·lules es morin. A més hi ha un mecanisme anomenat “inhibició per contacte” que fa que quan les cèl·lules es troben en contacte amb altres al voltant, el seu creixement s’atura. Això passa en tots els animals i un dels motius de l’inici de determinats tumors és un error en el control d’aquesta inhibició, però sembla que les rates talp tenen alguns sistemes addicionals de control de la inhibició per contacte.

De manera que encara aprendrem un grapat de coses interessants i útils gràcies a aquests animals.  Malgrat que siguin lletges i desagradables a la vista.

10 comentaris

  • Albert Malvarez Resa

    09/11/2012 14:22

    Animalot petit pero extrovertit

  • Daniel Closa

    08/11/2012 8:42

    Joan. La veritat és que a m també m’han deixat bocabadat aquests animalons!

    AlfredRussel. Si tu. De totes les coses curioses fixar-se només en que al neixer tenen forma de penis no diu gaire de les rates talp, però diu molt del qui va escriure la notícia!

    Carquinyol. He he. Com ets!

    Roger. Realment, cara a imaginar espècies supervivents d’algun apocalipsi, aquestes tenen força números per estar entre les espècies escollides.

    Joan. Ja se sap. Una cosa surt per la xarxa i fa gràcia i es multipliquen els comentaris per arreu!

  • Joan Codina

    07/11/2012 23:31

    Quin bitxo!! Mai n’havia sentit a parlar i avui el món s’ha confabulat per a fer-ho. Altres canals d’internet també en parlaven. Ara tindrà els seus minuts de glòria fins que algú aconsegueixi entendre les seves peculiaritats i les apliqui a la medicina.

  • Roger Verdaguer

    07/11/2012 12:57

    Ostres, jo també estic flipant!

    Saps en què m’ha fet pensar? En un documental de dinosaures que explicava la seva extinció i l’aparició dels mamífers, que devien sobreviure l’hipotètic cataclisme gràcies a viure sota terra, ser petits i esmunyedissos, etc.

    Doncs amb les avantatges sobre tumors les característiques de socialització, el viure sota terra… segur que ens sobreviuen i donen lloc a una nova prole evolutiva d’espècies! Qui sap si fins i tot algunes de boniques, hehe.

    I he d’afegir que lo de rebolcar-se en merda i comportaments de dominància i submissió… ara se m’acut una altra espècie ;-P

  • Carquinyol

    07/11/2012 11:51

    Lletges i pudents, ho tenen tot… Realment tot ésser viu té alguna utilitat, fixa’t per exemple en certa lideresa política d’un partit de dretes que no sé com m’ha vingut al cap, que no sé si té qualitats per fer el que aspira a fer, però que com a profeta apocalíptica té un futur brillant.

  • AlfredRussel

    07/11/2012 10:42

    I tant que no, Daniel! Com tu dius, amb aquest trets tan singulars és lògic que s’hi destaquen sempre els mateixos aspectes (sense comptar amb la creativa aportació de la premsa valenciana respecte a l’aspecte dels animalets ;) Salutacions!

  • Joan Ayats

    07/11/2012 10:13

    Poques vegades, mestre, m’has arribat a sorprendre tant com avui. No en sabia res d’aquesta bestiola, se m’havia passat per alt que hi hagués un mamífer eusocial. Quin maldecap pels controladors de plagues.
    Lo del càncer també és impressionant.
    Salut!

  • Daniel Closa

    07/11/2012 9:58

    AlfreRussel. Que fort! No només el títol, es que hem seguit els mateixos arguments. Amb aquestes bestioles destaca sempre el mateix, però la coincidéncia és sorprenent. Semblaria que t’hagi copiat l’entrada (no, eh!). :-D

    Sinera. Quan la reina mort la nova tria es fa lluintant entre la resta de femelles. La llei de la mes forta.
    Les bestioles aquelles eren els tardígrads! :-D

  • Sinera

    07/11/2012 9:38

    Molt lletges, Daniel! Però amb el seu curriculum que expliques sembla que són ideals per trobar el mecanisme amb el que inhibeixen el creixement de cèl·lules estranyes…

    M’imagino que abans de treballar amb elles algú les deu “purificar” amb lleixiu i demés… I si no senten dolor a la pell doncs encara millor…

    Això de la mol·lècula P també ho trobo interessant, per bé que jo prefereixo tenir-la… Així puc percebre quan em rasquen l’esquena…

    Algun dia trobareu un mecanisme com el seu, que impedeixi la proliferació de cèl·lules malignes. Això sí: pobre seguretat social! Si el càncer no fes estralls, el promig d’anys de vida augmentria tant que ningú es podria jubilar abans de morir! El certificat de defunció substituiria el recompte dels anys treballats…

    I ha un altre punt ben curiós: quan la reina mor, en què es basen per elegir-ne una de nova? En la seva “bellesa”, potser? O tal volta fan el·leccions democràtiques? O es barallen fins que s’imposa la “reina més mascle o més femenina”? Participen els mascles en la seva el·lecció o són tractacts com a simples sementals? Com a simples objectes sexuals o de decoració com ho era la dona fins no fa massa -i que encara segueix sent en molts indrets?

    Quan es comença a abordar un tema sorgeixen tantes preguntes… Aquestes bestioles, per motius diferents, em fan recordar aquells bitxets a prova de tot dels que ens vas parlar que no hi havia com acabar amb ells… aquells tan petits que semblaven tancs i dels que en aquest moment no en recordo el nom.

    Necessitaríem moltes vides per aprendre tantes coses!

  • AlfredRussel

    07/11/2012 9:27

    Mira, hem coincidit fins i tot en el títol ;)

    http://laliniadewallace.blogspot.com.es/2012/10/lleig-pero-interessant.html

    Uns animalons ben interessants, sense dubte. Felicitacions pel blog, que seguisc habitualment.