Arxiu del dilluns, 12/11/2012

Enquestes electorals, o com comptar talps.

dilluns, 12/11/2012

enquestes.jpg Si un biòleg vol saber quants animals de diferents espècies hi ha en una comarca no intenta comptar-los tots. Simplement agafa un prat que sigui representatiu de la comarca i compta els animals que hi ha al prat. Després, aquelles xifres pot extrapolar-les al total. Per descomptat, el primer que cal trobar és un prat que sigui perfectament representatiu del total. I això, simplement no existeix. Per tant, el que fa és triar el millor prat possible i després corregir les dades segons les diferències que cregui que pot tenir aquell prat en concret respecte d’un prat ideal.

Però encara cal anar amb més de compte. Per exemple, si comptem els cérvols que hi ha al prat tindrem una xifra molt fiable del total, però si el que comptem son els talps, ens caldrà recordar que per cada talp que veiem a la superfície n’hi ha una dotzena o més sota terra. De manera que caldrà deduir quants talps hi ha en realitat a partir dels que nosaltres detectem. I no és una feina fàcil ja que segurament la proporció entre talps visibles i talps ocults varia segons l’època de l’any, la pluja de la setmana passada o si alguna epidèmia afecta la salut dels talps. Totes aquestes (i altres) correccions són les que cal anar fent a partir de les xifres inicials aconseguides per determinar les xifres que considerem la millor aproximació a la realitat.

Aconseguir les dades inicials és una tècnica quasi mecànica, asèptica, estandarditzada. Però treballar les dades, decidir quines correccions cal fer per ajustar les conclusions a la realitat és una qüestió molt més subjectiva, delicada, quasi un art. I en realitat és exactament el mateix problema que han de resoldre els encarregats de fer sondejos sobre intencions de vot i coses així.

En plena campanya electoral, una de les coses que creen més expectació són les diferents enquestes que es fan. Els resultats que pronostiquen són interessants, però habitualment mai ho són tant com les respostes que generen als comentaris dels mitjans on line. Més enllà de les valoracions polítiques que se’n puguin fer hi ha un parell de comentaris que, expressats de diferent maneres sorgeixen com bolets. Per una banda hi ha l’argument, absurd però freqüent,  que ve a dir : “Quin valor pot tenir l’enquesta si a mi no m’han preguntat res?” Això només ho pot dir gent que no recorda la diferencia entre eleccions i enquestes. L’altre és el que afirma que l’enquesta no val res perquè està feta a mida de qui l’ha encarregat. Un dubte raonable en un temps en que tots els mitjans de comunicació tenen penjant una etiqueta d’afinitat per un o altre partit.

Aquests comentaris es multipliquen quan surten quasi simultàniament enquestes que ofereixen resultats diferents sobre les mateixes eleccions. I un bon exemple el vàrem tenir la setmana passada amb l’aparició de dos sondatges fets per el CIS i per el CEO i que no donaven el mateix resultat. Les diferències no eren tan grans, tot i que els efectes que tindrien si que ho eren. Un escó no és gran cosa, però si és l’escó que marca la diferencia entre majoria absoluta o no, passa a ser importantíssim.

Però en realitat no cal indignar-se amb les enquestes i abans de començar a demonitzar-les, val la pena simplement mirar amb una mica d’atenció quines són les dades que es presenten. Per exemple, els sondejos que publiquen el CIS i el CEO es fan de manera diferent, de manera que no ens ha d’estranyar que les conclusions siguin diferents. Habitualment (no se si aquesta vegada també) el CIS “cuina “ les dades i en canvi el CEO les ofereix sense processar.

Això vol dir que en un cas han tingut en compte per exemple partits als que la gent no reconeix que els vota tot i que després si que ho fa. De manera que saben que cal adjudicar-hi més escons dels que aparentment donen les dades originals. El problema és decidir quants més. Si sempre fos el mateix percentatge seria fàcil, però igual que passa amb els talps de l’exemple dels biòlegs, la ocultació del vot pot variar segons com estigui l’ambient social.

En canvi, en l’enquesta del CEO tenim les dades crues i cadascú de nosaltres o cada medi de comunicació hauria de deduir que passarà a partir d’aquelles xifres. És la mena d’enquesta que per si sola diu poca cosa, però que va molt millor per veure les tendències al comparar com canvien les coses al llarg del temps.

També cal tenir molt present el moment en que es fan les enquestes i no el moment en que es publiquen. Les mateixes preguntes abans i després d’una convocatòria electoral, d’un escàndol de qualsevol mena o d’una amenaça grollera, poden ser tant diferent com contar el nombre de cargols d’un prat abans o després de la pluja.

Per descomptat que qui les fa també té una ideologia i qui les encarrega ja tria a qui les encarrega. A més, els mateixos resultats de les enquestes també tenen efectes sobre intencions de vot, de manera que immaculadament neutrals probablement no n’hi ha cap. Això és, certament, un altre factor a tenir en compte, però que en general tampoc cal sobredimensionar ni pensar que són les úniques explicacions per uns resultats que agraden més o menys.