El meu virus

T4.jpg Quan era petit m’encantava muntar cases o castells a partir de retallables de paper. No quedaven gaire perfectes, però a mi em feia gràcia, que és el que conta. Aquell entreteniment va quedar perdut en el temps fins ahir, que mirant per la xarxa vaig topar amb un model retallable que de seguida em va captivar. Immediatament el vaig imprimir i al vespre vaig poder dedicar una bona estona a retallar, plegar i enganxar. Ja ni recordava com de relaxant pot ser! Durant una horeta et permet oblidar tots els merders del dia a dia. Al final no va quedar malament i aquí al costat us deixo la foto. Una imatge que demostra que encara recordo com muntar retallables (tampoc és difícil) i també, que soc un friki reconsagrat. Perquè el model és el de un virus. Concretament el bacteriòfag T4.

No direu que no és maco!

Quan es parla de virus, normalment no acostumem a tenir gaire clar com els hem d’imaginar. Hi ha qui els pinta com besties peludes amb cara ferotge, però la realitat és que un virus és poc més que una mena de maquinària molecular que transporta i injecta el material genètic a les cèl·lules. N’hi ha com el de la grip que son arrodonits o polièdrics com el de la SIDA. Altres, com el del mosaic del tabac són allargats o el de l’ébola que té forma de filament. Però uns dels més espectaculars són uns virus que infecten bacteris i que per això s’anomenen bacteriòfags o simplement fags. D’aquests, el T4 és dels més espectaculars.

La seva forma recorda el mòdul lunar de les missions Apol·lo, i realment, les potes serveixen per “aterrar” sobre la superfície dels bacteris. Aleshores, quan les potes es pleguen, el que fa és injectar el DNA víric, actuant com si fos una xeringa. Un DNA que està guardat al “cap”, que s’anomena càpside. Un cop el DNA és dins del bacteri, comença a fer-se copies del fag fins que la cèl·lula bacteriana peta i allibera un centenar de nous fags disposats a seguir infectant bacteris. Tot el procés dura al voltant de mitja hora.

Un virus que a nosaltres no ens fa res i que només infecta bacteris semblaria poc interessant, però la realitat és que pot resultar molt útil per, per exemple, introduir gens particulars a bacteris que ens interessin. Després de tot, no deixa de ser un sistema microscòpic de transport de gens. D’altra banda, hi ha la idea de fer-lo servir com antibiòtic. Si una infecció resulta ser resistent als medicaments habituals, podríem fer servir aquests virus per matar als bacteris. En realitat els fags tenen moltes més aplicacions de les que podria semblar a primera vista.

Com que la forma del fag T4 és molt característica no es estrany que tingui una certa fama entre biòlegs i similars. Podem trobar imatges d’allò més artístiques, models per fer-lo en paper, virus de peluix i vinyetes de còmics.

I el fag de paper resulta interessant també per fer-nos una idea de la mida dels virus. Està fet a escala 1:950.000, de manera que arrodonint una mica podem dir que el virus és un milió de vegades més petit que el model. Això vol dir que si ampliéssim un virus real fins la mida del de paper, mantenint la proporció d’increment el virus de paper mesuraria tant com la distància entre Barcelona i la Jonquera. I, de nou mantenint les proporcions, una persona tindria els peus a Barcelona i el cap a Dinamarca.

Realment són molt petits els virus!

10 comentaris

  • Esther

    14/11/2012 18:39

    ep! heu vist aquest?

    http://www.lukejerram.com/glass/gallery/t4-bacteriophage

    al cosmocaixa!

  • David García Soler

    14/11/2012 18:13

    ¿Podria saber a través de quins medis es “veu” la forma d’aquest virus i com es mesuren?
    Els virus no són essers vius perquè nosaltres definim, convencionalment, que no tenen vida. Mai ningú ha pogut tobar una frontera objectiva entre matèria viva i matèria inert.
    Aquesta “zona grisa fronterera” segur que algun dia ens obligarà a redifinir coses. Ningú no sap quin ésser viu és el més “elemental” absolut; podem saber quin és el més elemental conegut. L’enigma de la realitat és infinit; la possibilitat (i el goig) d’entendre una mica més sempre és al nostre abast.
    Gràcies, Daniel, per compartir amb nosaltres els teus coneixements.

  • yo

    14/11/2012 16:46

    Potser la teva nova becaria et pot ensenyar molt de constrir bitxos amb paper. Es una artista de la papiroflexia. Es molt maco el teu virus, m’agrada molt.

  • Esther

    13/11/2012 23:11

    Uf! El tema de si son vius o morts!! Hehehe, això dona per un debat!
    Es pot dir que un virus és capaç de rebre i generar informació? es comunica i s’adapta a l’entorn? és capaç d’autoorganitzar-se? és capaç de metabolitzar energia? I a partir d’aquesta mantenir els seus constituents bàsics? Té mecanismes de transmissió de les seves característiques?
    Els virus no compleixen amb molts d’aquests punts. Un virus necessita d’un altre sistema autoorganizat per perdurar i poder reproduir-se. Per mi no estan vius.

  • Jordi

    13/11/2012 15:52

    Dues coincidències: sempre he vist els virus com naus espacials i,… també feia retallables d’aquests quan era petit :)

    Vida? com sempre hi ha arguments en els dos sentits però si que crec que forma part del sistema de la vida.

  • Daniel closa

    13/11/2012 13:46

    Carquinyol. Si. De vegades penso que si. Quan et comences a identificar massa amb en Sheldon Cooper, t’ho has de replantejar :-D

    Sinera: De fet, ja es fan servir virus per lluitar contra tumors. No aquests, que infecten només bacteris, però altres com adenovirus o retrovirus tenen (o tiindran) moltes utilitats en terapèutica.
    Viu un virus? En la meva opinió no. pDiguem que estan a la zona gris fronterera entre la materia animada i la inanimada.

    Esther. Veus que fàcil? Si es que tinc unes idees… ;-)

  • Esther

    13/11/2012 12:47

    Tenim una companya a punt de presentar una tesi de virus, precisament bacteriòfags…. ja tenim un regal El farem a mida pòster! :)

  • Sinera

    13/11/2012 11:22

    Millor muntar un virus que obrir la televisió en aquests dies en que està infectada amb el virus PROPAG E (d’extrema) que ataca directament els sistemes neuronals! I aquest sembla interessant pel que dius que podria dipositar a les cèl·lules un ADN fals o un medicament… Sembla ciència ficció! Però qui sap les coses que s’arribaran a aconseguir. Qui sap si algun dia no es podrà utilitzar per fer explotar les cèl·lules cancerígenes.

    Em pregunto com s’ho fan els virus per trobar les cèl·lules on dipositar el seu ADN. Amb quin GPS s’orienten per arribar a l’objectiu? Tampoc sé si es consideren vida actualment.

  • Carquinyol

    13/11/2012 8:55

    Molt interessant l’explicació vírica… però veient el que fas per entretenir-te només et puc dir que necessites desconnectar, de debò, amb ‘carinyu’ ;)