Arxiu del divendres, 23/11/2012

Però, que han trobat a Mart?

divendres, 23/11/2012

curiosity2.jpg És bastant empipador. Suggerir que tens un esborrany d’unes dades importantíssimes, però no mostrar-les i deixar-ho per més endavant, i que després algú digui que no, que en realitat no volies dir el que semblava que deies…  I sobretot és empipador quan això no passa per primera vegada. Cal anar amb compte amb les notícies que filtres, perquè si després tot acaba en foc d’encenalls, et fa perdre molta credibilitat i fa que tothom es pregunti quin és el motiu que t’empeny a actuar d’aquesta manera.

I no, no parlo de política ni de medis de comunicació, sinó de la NASA.

Twitter, els diaris, les xarxes socials, tot anava ple amb la pregunta del milió: ¿Que ha trobat el robot Curiosity a Mart?

Tot va començar amb un comentari fet per en John Grotzinger, el cap de la missió. Va dir que havien fet un descobriment “dels que sortiran als llibres d’història”. Però no va entrar en més detalls i va deixar les dades exactes per una conferència de premsa que faran el dia 3 de desembre aprofitant la reunió anual de la Unió Americana de Geofísica.

De seguida van començar les especulacions. Han trobat vida a Mart? Algun diari ja havia publicat aquest titular tot i que després el seny s’ha imposat i han rebaixat les expectatives. Després de tot, el Curiosity no està dissenyat per buscar vida sinó condicions que permetin la vida. El matis és important.

Però alguna cosa han trobat. Potser molècules orgàniques complexes?, hidrocarburs? Algun producte químic que només el pugui haver sintetitzat un organisme viu? Metà?

El metà és una de les estrelles de les especulacions perquè ja ha semblat alguna vegada que el detectava. Ara, però, sembla que el que va passar és que la nau es va endur una mica d’aire de la Terra a l’interior i el que va trobar era metà provinent d’aquesta contaminació. És el que passa quan portes aparells tan ultrasensibles. I no està de més recordar que el Curiosity porta el que s’anomena SAM (Sample Analysis at Mars) i que és un dels millors laboratoris d’anàlisi química que hem parit els humans.

Haurem d’esperar pacientment fins al 3 de desembre. I esperem que realment valgui la pena. Potser els de la NASA obliden que allò que als científics ens sembla una troballa fabulosa, deixa freds a la majoria de les persones. Si estàs explorant Mart i parles d’una troballa històrica, no valen mitges tintes. Històrica serà la evidència que hi ha, o hi va haver, vida a Mart. Les troballes purament científiques són genials, a mi em posen com una moto, però no passen als llibres d’història de la manera que la majoria de la població ho entén. Si ens tornen a dir que hi ha evidències d’aigua a Mart, estarà molt bé, però no serà la primera ni la segona vegada, de manera que tampoc es considerarà històric.

Ara bé. Potser si que han trobat algun tipus de molècules indicatives de vida. En aquest cas probablement seria vida microbiana, potser al subsòl de Mart. Però tot això són especulacions, castells a l’aire que ens podríem estalviar. Parlem de dades científiques, de manera que si és així ara mateix deuen estar repetint i verificant els experiments. I després els tornaran a repetir i recalibrar per estar segurs del tot. I potser al final serà un error en algun cable. No passa res. La ciència funciona a base de mesurar i provar, anar cometent errors però intentant sempre trobar-los i corregir-los. Quan ho tinguin clar, que facin l’anunci, però mentrestant ens podriem estalviar els espectacles que recorden una mica alguns programes de la tele.

De totes maneres, reconec que m’encanta pensar que potser tindrem la sort de viure el moment en que es va trobar vida fora de la Terra. Pels que estem fascinants per aquest fenomen que anomenem “vida” no podria haver un regal millor.