Frases que no es van dir, pomes que no van caure.

NEWTON.jpg Ha mort en JR, o si més no, en Larry Hagman, l’actor que li va donar vida durant molts anys. Durant molt temps, JR va ser el dolent per excel·lència, el malparit sense escrúpols que entabanava a tothom i que era la clau de l’èxit de la sèrie. I com que Dallas va ser la primera sèrie que van emetre a TV3, i que ja abans era un èxit d’audiència, la seva mort ha tingut un cert ressò. La frase “ets un pendó, Sue Ellen” va esdevenir famosa malgrat que estrictament ell no la va dir mai a la sèrie.

En realitat, de frases famoses que mai no s’han dit n’hi ha unes quantes. En Sherlock Holmes mai va dir “elemental estimat Watson”; a Casablanca en Rick mai diu “Torna-la a tocar Sam” i Maquiavel mai va dir que “la fi justifica els mitjans”. El mateix passa amb situacions que ens han explicat moltes vegades i que en realitat tampoc van succeir. I una de les més famoses és la conegudíssima història de Newton i la poma.

La força d’atracció que experimenten dos cossos dotats de massa és directament proporcional al producte de les seves masses i inversament proporcional al quadrat de la distància que els separa. Aquest és l’enunciat de la llei de la gravitació universal que va formular el gran matemàtic Isaac Newton i que va publicar a la seva obra Philosophiae Naturalis Principia Mathematica. Newton va establir avenços fonamentals en camps com la matemàtica, la física, l’astronomia o la òptica, va gaudir de fama i honors, va tenir càrrecs polítics, va ser jutge de pau i també encarregat d’encunyar moneda, també va mantenir enfrontaments descomunals amb altres col·legues de la seva època i va passar a ser reconegut com un dels grans científics de la història.

Una vida llarga i intensa que destaca sobretot per donar a conèixer la força de la gravetat. Fins i tot la paraula que fem servir per referir-nos a la gravitació s’origina en l’ús que feia Newton de la paraula llatina “gravitas” per parlar del pes. A l’escola ens van ensenyar que a Newton se li va acudir quan li va caure una poma al cap i es va preguntar per quin motiu la poma queia cap avall enlloc d’anar en altres direccions. Si les coses queien en direcció al centre de la Terra havia de ser per l’existència d’alguna força que estirava en aquella direcció!

La història de la poma queda molt bé, resulta molt novel·lesca i implica una metàfora de la manera de fer dels científics, que a partir d’observacions del que els envolta, treuen conclusions que van molt més enllà del cas concret. De totes maneres, com acostuma a passar sempre, no està gaire clar que les coses anessin exactament així. Més que res perquè Newton mai no ho va dir això de la poma.

De fet, una de les primeres referències a la història de la poma es troba en la segona edició de dels “Eléments de la Philosophie de Newton“, de Voltaire, publicat l’any 1741. En canvi, a la primera edició no hi apareix i no està gens clar d’on ho va treure en Voltaire. Potser va ser en  John Conduitt, l’ajudant de Newton a la fàbrica de la moneda que ho va explicar a uns amics l’any que Newton va morir. Això vol dir que parlem del record d’un home explicat cinquanta anys després dels fets originals.

Si més no, si que hi havia una pomera al jardí de la cas de Newton. Ho sabem per dibuixos de la època, de manera que al menys aquest detall de la història és correcte. Però tot plegat té molt la pinta de ser una metàfora que es feia servir per expressar de manera senzilla les idees que es volien transmetre. Parlar de forces, distàncies i constants de gravitació no és fàcil d’entendre, en canvi parlar d’una poma que cau ho entén tothom. I no seria la primera vegada que una explicació metafòrica amb el temps acaba per considerar-se real.

5 comentaris

  • Esther

    27/11/2012 19:50

    Vaja, jo que ja ho havia entès d’una altra manera això de la gravetat!

    http://www.thescientificcartoonist.com/index.php?s=gravity&paged=2

  • Sinera

    27/11/2012 19:36

    Que bo, Daniel! La poma de l’Eva! Ni se m’ha ocorregut que no hi havia poma! Culpa del Durero, sembla i, sobretot, de la meva ignorància. Probablement l’arbre, d’haver existit, hauria estat una figuera.

  • tramuntaire

    27/11/2012 13:48

    I ens em de refiar d’uns dibuixos de l’època per concloure que hi havia una pomera al seu jardí? Doncs així era Montserrat fa uns segles:
    http://www.monestirs.cat/monst/bages/ba19moni/gmont29.jpg

    Per cert, és “el” fi, el que justifica els mitjans ;) Sort que no hi ha més filòlegs a la sala, que si no encetaríem una guerra que si els de ciències no sabem escriure, que els de lletres no saben sintetitzar…

  • Daniel Closa

    27/11/2012 13:08

    He he. Recorda que a la Biblia tampoc diu enlloc que el que li va donar Eva a Adan fos una poma!

  • Sinera

    27/11/2012 9:34

    M’acabes de restar una mica de màgia de Casablanca, Daniel! La tornaré a veure i m’hi fixaré més. Ara que té 70 anys… serà un bon moment. Mentre no em toquis el “Sempre ens quedarà París” no crec que la meva vida doni un tomb inesperat!

    Potser simplement en Newton va veure caure la poma de la pomera del seu jardí i li va passar a l’Eva, que li va oferir a l’Adam. Que aquestes coses passen cada dia, Daniel!

    Ai, les pomes!