Consciència en xarxa

brains.jpg L’anestèsia va ser un dels grans invents de la medicina. N’hi ha prou d’imaginar com eren les intervencions quirúrgiques abans que les tècniques anestèsiques es desenvolupessin per comprendre com van canviar les coses a partir d’aquell moment. Però a més de la part estrictament pràctica, l’anestèsia també ens serveix com eina per investigar el cervell i en particular la consciència. Més que res perquè el que fa l’anestèsia és, precisament, desconnectar la consciència.

Una definició de la consciència és “un estat de la ment que permet prendre decisions de forma racional, percebre la realitat i tenir noció del propi jo”. Això serveix per distingir-ho dels somnis o les al·lucinacions, però sobretot fa referència a un estat de la “ment”. I la ment, que tots sabem el que és perquè l’experimentem subjectivament, resulta un complet i absolut misteri. Sabem que apareix com a conseqüència de l’activitat del cervell, però poca cosa més.

Ara bé, amb els anestèsics podem desconnectar la consciència, de manera que si entenem com funcionen els anestèsics podrem aprendre alguna cosa sobre la manera com s’origina la consciència i com treballa la ment. Alguns anestèsics simplement interfereixen la transmissió nerviosa, però un dels més famosos avui en dia, el propofol, actua de manera més subtil.

El propofol és va fer famós quan va resultar ser el causant de la mort d’en Michael Jackson. Una llàstima, perquè com anestèsic es mereix ser recordat per la seva utilitat en medicina i no per episodis com aquest.

En tot cas, han fet estudis on mesuraven l’activitat del cervell de voluntaris que anestesiaven amb propofol. Les neurones estan sempre enviant senyals i presentant un patró d’activitat caracteritzat per diferents ritmes de senyals. El que han vist que passa a mida que ens anestesien és que moltes zones del cervell continuen funcionant de manera més o menys normal, però els sistemes de comunicació entre aquestes àrees queden interromputs.

La similitud amb el funcionament d’internet és evident (i esperem que no ho sigui amb skynet). Semblaria que el cervell funciona organitzat en diferents xarxes de comunicació que alhora estan connectades entre si. Perquè es doni això que anomenem consciencia cal que les diferents xarxes neuronals treballin plegades. En aquests sentit, la consciència seria un bon exemple d’un fenomen en que el total és més que la suma de les parts.

De fet ja hi ha teories que expliquen la consciencia com si fos una “cosa” feta per la suma de consciències de menor nivell que presenten característiques particulars i diferents. Vist d’aquesta manera podríem entendre el que ens passa quan ens despertem. Despertar seria el procés amb el que les diferents xarxes neuronals es van connectant de nou per generar el que entenem per consciència. Per això, d’entrada anem endormiscat, espessos, funcionant com al ralentí, i anem adquirint el funcionament correcte a mida que les diferents xarxes es van afegint a la xarxa cerebral global. A l’hora de dormir seria el procés invers. No hi ha neurones individuals que van deixant de funcionar sinó xarxes que es van desacoblant de la totalitat.

Aquest plantejament ens permet deixar de mirar la consciència com una cosa que hi es o no hi és sinó com un fenomen que va emergint i que pot tenir graduacions. Probablement això també passa a mida que creixem. Un embrió no té consciència, però un nen si que la té. La consciència no aparèix com si algú connectés un interruptor sinó que ho fa progressivament, a mida que les xarxes neuronals van adquirint complexitat, van establint els lligams i van aprenent a col·laborar entre elles. I una cosa semblant deu passar en l’evolució. A mida que el cervell ha guanyat complexitat la consciència ha pogut evolucionar de formes més senzilles fins al fantàstic fenomen que experimentem cada un de nosaltres.

I de totes maneres, si us hi fixeu, anem aprenent alguna cosa del que cal perquè tingui lloc la consciència, però encara seguim a les fosques sobre el que és i com passem de cèl·lules, o xarxes de cèl·lules, a pensaments.

6 comentaris

  • yo

    04/12/2012 12:17

    Igual es una mica tard, pero m’ha semblat molt interessant aquest post. A demes me te encuriosida…es tot un mon desconegut per mi. Ser concient, no consient, subconcient, o simplement estar a la parra… o perque ens quedem encantats mirant algo. Per que un cop al cap ens fa pedre temporalment la conciencia? que passa amb l’alchol?
    i aixo que et puguis conectar o desconectar…
    Tot i les meves curiositat per aquest camp, el descobriment dels anestesic estic d’acord que han estat una revolucio per la medicina actual, tant per als metges com per als pacients. Molt xulo!!

  • Roger Verdaguer

    30/11/2012 14:58

    Ostres, això és una cosa que m’interessa molt. Fa temps hi havia pensat i a nivell de raonament em semblava que era una bona teoria això de la consciència com a propietat emergent d’un sistema. Hi ha més punts a favor. De fet, estem fets del mateix tipus de materials que els altres animals (em refereixo a les neurones en aquest cas), per tant, tot fa pensar que la consciència sigui producte d’una complexitat o interacció major. Sinó ells també n’haurien de mostrar! (i de fet crec que en mostren, però en un grau menor, com insinues tu Dani que pot existir).

    Crec que és difícil de definir perquè precisament és una propietat emergent. Podria ser interessant analitzar la consciència com analitzem una propietat emergent. Per exemple el benestar. Què fa que ens sentim bé dins una casa o un cotxe? La qualitat dels seus materials, la disposició i mil petits paràmetres materials que en generen un d’immaterial. Veient-ho així no és pas tant místic, solament intangible.

  • Carquinyol

    30/11/2012 10:22

    Daniel, després de veure Galàctica no sé si hi ha diferència, obviant el substracte és clar ;)

  • Sinera

    30/11/2012 9:41

    El que més m’atrau de tot és aquest pas que dius de les cèl·lules als pensaments. El misteri de “quin material” forma les imatges de la memòria (si és que es tracta d’algun “material” i no de “funcions” i com podem a partir dels recors formar pensaments i idees. I sobretot, sobretot… donaria tot el que tinc per saber què conforma un pensament.

    En la meva ignorància, puc pensar quelcom semblant a “núvols de fotons” o el que sigui és clar! Però no puc imaginar que sigui quelcom immaterial… com els déus! Juà.

    Jo buscaria tres interruptors. El general de l’ordinador que posa en marxa el hardware i el del modem-router que posa en marxa les neurones d’internet, que vindria a ser el “coneixement” o la “memòria” que ens obre el pas a tenir pensaments i idees complexes i el tercer que encén l’ànima dels “santurrons”.

    Uff! Quin rotllo! Oi que em perdoneu?

  • Daniel Closa

    30/11/2012 9:07

    Aplicat a humans o a skynet? Ai, ai, ai…
    :-D

  • Carquinyol

    30/11/2012 9:03

    És un model interessant aquest que comentes, bàsicament perquè és fàcilment escalable i, en teoria, no té límit de creixement.