Ara digueu, La posidònia floreix…

flor posidonia.jpg

Ara digueu:

La ginesta floreix,

arreu als camps hi ha vermell de roselles.

Amb nova falç, comencem a segar

el blat madur, i amb ell, les males herbes.

 

La florida de la ginesta és el senyal que avisa de l’arribada del bon temps. De fet, en ocasions comença a florir quan encara fa fred, de manera que pot resultar una mica enganyosa, encara que veure el color groc de les seves flors sempre em posa de bon humor. La ginesta, però, no és la única planta que té una floració difícil d’interpretar. N’hi ha una altra que acaba de florir massivament i que no tenim clar si és un bon senyal o un símptoma inquietant.

Es tracta de la Posidonia oceànica, una planta que viu sota l’aigua i que constitueix uns grans prats submarins, extraordinàriament importants per la biodiversitat de les nostres costes. Recordeu que encara que visqui sota l’aigua no és un alga sinó una fanerògama, una planta superior que disposa de flors per la reproducció. Certament la majoria de fanerògames són terrestres, però n’hi ha algunes de marines, i la posidònia n’és l’exemplar estrella de la Mediterrània.

Normalment la posidònia es reprodueix de manera asexual, escampant unes arrels ben llargues de les que van sortint noves fulles. És un sistema lent però constant que li permet anar fent les grans praderies que trobem a les nostres costes. Però ocasionalment també fa flors. Unes flors no massa maques ja que no depenen dels insectes per polinitzar i per tant no li calen colors llampants ni formes atractives. I de les flors en sortiran uns fruits anomenats olives de mar que li permeten enviar les llavors a més distància per colonitzar altres indrets. El que no tenim gaire clar és el motiu que desencadena la floració ja que no és un fenomen anual com en les plantes terrestres.

Aquest any ha florit. I ha estat una floració massiva a la Mediterrània. Moltes vegades floreix en uns prats, però no en altres. Per exemple, a les balears són més freqüents que a la costa catalana. Doncs sembla que aquest 2012 la floració és general a la part occidental de la Mediterrània.

D’entrada semblaria una bona cosa. Si fan flors i fruits i llavors, podria indicar que la població de posidònia es recuperarà perquè apareixeran nous brots a nous indrets. Tractant-se d’una planta que està molt afectada per la pressió de l’activitat humana qualsevol cosa que l’ajudi a recuperar-se ha de ser benvinguda. Però, ai!, potser no va exactament així la cosa.

Hi ha dades que indiquen que la floració es desencadena en situacions d’estrès i, en particular, quan la temperatura del mar es prou elevada com per complicar la vida a la planta. Anteriors floracions com la de l’any 2003 van coincidir amb l’estiu més calorós a Europa dels darrers 500 anys, de manera que potser si que la cosa va per aquí. De fet, en aquella ocasió la posidònia va florir tres anys consecutius.

Això vol dir que la floració de la posidònia tant pot indicar que la Mediterrània està cada vegada més fumuda per culpa de l’escalfament global com que la vida segueix el seu cicle normal i ara li tocava florir. Sigui com sigui, és un bon moment per recordar la importància d’aquesta planta i el perill en que es troba. Les embarcacions la malmeten quan les arrosseguen amb les àncores. També hi ha indrets on la treien per evitar que les fulles seques s’acumulessin a la platja i fessin lleig, apartant als turistes. M’ha fet gràcia descobrir que la posidònia també s’anomena alga dels vidriers (tot i que NO és un alga) ja que aquelles fulles seques es feien servir per embalar el vidre de manera que anés protegit quan s’havia de transportar.

Però aquells prats submarins són una font de biodiversitat fantàstica i imprescindible per la bona salut del nostre mar, de manera que potser que els cuidem una mica… i vigilem atentament el seu ritme de floració.

6 comentaris

  • JOSEFAEULASIA

    16/03/2017 11:40

    esta pag molt bonaa i mi ra tmmb

  • Roger Verdaguer

    03/12/2012 20:26

    Això de la reproducció en condicions difícils per mirar d’obtenir una descendència més resistent m’ha fet recordar un seminari que vaig assistir fa poc:

    Trying to explain why Darwin could not solve the mystery of mysteries

    a càrrec del Dr. Etienne Joly de la Universitat de Tolouse

    Té a veure amb la reproducció i el manteniment de les espècies, desaparició o especiació. Molt interessant. T’ho recomano, Dani, i a la resta de seguidors del blog perquè dóna llum a una perspectiva genètica nova i interessant sobre aquests fenòmens.

  • Iris Gual

    03/12/2012 15:45

    Certament és una notícia de gust agredolç! En tot cas, gràcies per parlar-ne. La praderia de posidònia és un ecosistema molt fràgil i de tant en tant ens hem de recordar els uns als altres que no podem abaixar la guàrdia en la seva protecció.
    Quan aprenguis a fer la fotosíntesi ja m’ho explicaràs!

  • Daniel Closa

    03/12/2012 15:07

    Carquinyol. Home! Això sempre. En tot cas, l’estiu calurós que ha induit la floració (si es que realment ha sigut ell) ha estat el passat.

    Sinera. Que m’has de dir. Sembla que els que manen en aquset pais esperen que els cientñifics facin fotosíntesi per alimentar-se.

  • Sinera

    03/12/2012 9:40

    Suposant que la floració de la posidònia sigui fruit de l’estrés, potser molt aviat fins i tot nosaltres florirem… com la ginesta, i a l’espera de millors temps impossibles.

  • Carquinyol

    03/12/2012 8:50

    Esperem que no sigui per situació d’estrés, però millor anar cercant un lloc fresquet per a passar l’estiu no fos cas que …