L’ull oriental

numero8.jpg De petits jugàvem a fer ulls de xinés (en aquella època en dèiem ulls de “xino”) posant els dits a l’extrem de l’ull i estirant. Aleshores agafaven aquell aspecte estirat característic de la mirada oriental. Donava bon resultat, però amb els anys vaig notar que alguna cosa no encaixava. Si mirava atentament una persona oriental, veia que els ulls eren diferents dels meus, però en realitat no eren gaire més allargats. De fet, de vegades tenen els ulls molt arrodonits, però segueixen sent diferents.

La setmana passada vaig tornar a preguntar-me on hi havia exactament la diferència. Anava en un avió ple de japonesos camí de Barcelona i hi havia ulls de totes les formes, mides i aspectes, tots diferents, però tots indiscutiblement orientals. De manera que aquesta vegada ho he buscat i ara ja he trobat la clau de la diferència, o millor dit les dues claus.

Els ulls típics dels occidentals tenen una parpella superior que presenta un plec ben característic. El motiu és que el múscul encarregat d’estirar cap a dalt la parpella està unit per la meitat de la pell de la parpella i al estirar es crea el plegament . Si agafes un llençol per la meitat i estires es forma un plec, dons és exactament el que passa als ulls dels occidentals.

A més, hi ha una petita quantitat de greix que li dona gruix i consistència a la parpella, però aquest greix només està per la part superior de la parpella. La que queda pel damunt de la zona d’unió del múscul. Això fa que la part del final, la que acaba en les pestanyes, sigui molt prima, quasi flàccida i ben enganxada al globus ocular.

En canvi, en el cas dels orientals, el múscul que estira cap a dalt està unit a l’extrem de la parpella, de manera que el plec dels occidentals no es forma. La parpella no queda dividida en dos zones i tota ella manté una mica més de consistència ja que el greix arriba fins al fina. Això fa que no s’adapti tant a la forma del globus ocular i que mantingui un aspecte més llis. En alguns casos la unió muscular no es fa a l’extrem del tot i si que apareix un petit plec, però segueix formant-se molt cap al final.

L’altre característica és el que s’anomena “brida mongòlida” tot i que el nom estricte és epicanthus medialis. És un plec de la pell provinent de sobre el llagrimall que el cobreix i que baixa fins unir-se a la pell de la cara. Pot ser més o menys marcat i sorgir en un extrem o altre de l’ull o també allargar-se fins als dos costats. Com tots els aspectes anatòmics, cal entendre que qualsevol cosa que es digui només és una generalització i que a nivell individual hi ha de tot. A més, cal malfiar perquè cada vegada són més freqüents entre persones d’origen oriental les intervencions de cirurgia estètica per occidentalitzar els ulls. Coses de la moda que sempre resulten discutibles.

I el que és divertit és quan intenten donar explicacions evolutives per entendre els dos ulls diferents. Es parla d’adaptacions al gel, a la pols de les estepes o a fenomens climàtics. Especulacions sense gaire base, perquè coses com la pols i el gel es troben també a altres indrets. De vegades oblidem que hi ha caracteristiques que es mantenen per simple casualitat, perquè no representen cap inconvenient i per tant no hi ha selecció en contra. Ja és una bona cosa, així disposem d’un increïble ventall de mirades per deixar-nos seduïr.

7 comentaris

  • Daniel Closa

    07/12/2012 16:19

    Nama. Si, perquè la manera com es reparteix el greix està condicionada per la zona d’inserció del múscul. Inserció més cap al final vol dir greix escampat per una zona més gran

  • Nama

    07/12/2012 15:53

    Quan vaig viure a Japó un temps també m’ho vaig preguntar i ho vaig buscar. El que havia trobat jo era més encarat al greix que hi ha a la parpella, però suposo que deu ser això mateix, més o menys.
    Gràcies!

  • Daniel Closa

    04/12/2012 22:42

    Roger. A mi m’encanten!

    Sinera. He he. S’ha d’anar amb compte amb aquestes coses. Després ningú es creu el motiu pel qual estaves mirant :-D

  • Sinera

    04/12/2012 22:29

    Aquest matí, anant en tren cap a Barcelona, llegia el teu article sobre les diferències que tenim a les parpelles i als lacrimals… no he pogut evitar mirar les parpelles d’una senyora del seient del davant diverses vegades… però al final m’ha semblat que em mirava “malament”… Ufff! Quines coses…

  • Roger Verdaguer

    04/12/2012 12:51

    Que no se’ls operin, tan bonics com són!

  • Daniel Closa

    04/12/2012 9:31

    So say we all
    :-D

  • David Vidal

    04/12/2012 9:13

    Molt interessant el post.
    I la imatge.. ja deja jo que em sonava! Si és de Batlestar Gallactica! (gran serie, i més profunda del que sembla a primer cop d’ull)