Vivim en una simulació per ordinador?

matrix.jpg Suposo que la idea li ha passat pel cap a tothom alguna vegada. Bàsicament és el punt de partida de “Matrix”. Tot el que veiem, tot el que ens envolta, l’Univers complert i nosaltres mateixos, no existim en realitat sinó que som una simulació feta per un ordinador. És una idea que té gràcia i que en algunes obres de ciència ficció s’ha enfocat de diferents maneres, però que de seguida la deixem enrere com un simple entreteniment que no porta enlloc. De fet és el mateix que preguntar-se si ara estem somiant o desperts, ja que quan somiem no som conscients de somiar i tot sembla real, per absurd que sigui.

La qüestió la trobo interessant perquè ajuda a exprimir les neurones intentant imaginar algun experiment, alguna mesura, alguna estratègia que pogués respondre a la pregunta. I sempre és un exercici intel·lectual estimulant. D’altra banda, com em passa en els temes que entren més en el camp de la filosofia que en el de la ciència en sentit més restrictiu, no paro de veure trampes formals i ambigüitats lèxiques en la majoria de raonaments. Això segurament deu ser per la meva poca preparació en el camp de la filosofia, però de seguida fa que hi perdi l’interès.

La hipòtesi de la simulació, que es com es coneix el problema, el va plantejar en Nick Bostrom en un treball publicat l’any 2003 a Philosophical Quarterly. Amb uns quants raonaments conclou que els humans: o bé ens extingirem en un futur proper, o bé sobreviurem però no farem simulacions, o bé si que en farem simulacions i aleshores quasi segur que vivim en una d’elles. El motiu és que si només hi ha una humanitat real i milers, o milions, de virtuals, estadísticament és més probable que visquem en una de les virtuals. (Al menys és el que jo he entès).

Tot plegat és molt abstracte. Però hi ha qui ha agafat la idea i ha volgut jugar una mica més amb ella. El plantejament seria: Imaginem que efectivament vivim en una simulació per ordinador. Hi hauria alguna manera d’esbrinar-ho? I això ja és més interessant ja que no deixa de ser una hipòtesi que ens preguntem si pot ser posada a prova.

Si ho he entès bé, la idea del treball es basa en el fet que actualment ja podem fer simulacions per descriure el que passa en les interaccions entre els quarks. És el que s’anomena cromodinàmica quàntica reticular, però només podem reproduir en una matriu d’uns pocs femtometres, és a dir de la mida d’un protó. És molt poquet, però imaginem que la capacitat dels ordinadors augmenta de manera increïble i que podem simular tot un univers. Quins condicionants tindria que permetrien als seus habitants adonar-se de la simulació?

Un dels efectes que proposen és el fet d’estar bastit en una xarxa. Les partícules circularien en unes direccions amb més facilitat que en altres. Si alguna vegada vàreu jugar a jocs d’ordinador antics, sabreu que anaves més ràpid anant en línia recta que no pas en diagonal. Doncs si l’univers fos una simulació en una matriu similar, notaríem que els raigs còsmics que arriben a la Terra no ho farien de la mateixa manera en totes les direccions. També hi hauria algun efecte en la mesura de constants universals o en aspectes que només un físic acaba per entendre. Però la gràcia és que teòricament, i si disposéssim (o quan arribem a disposar) d’eines de mesura prou sofisticades, podrem posar a prova la hipòtesi de ”Matrix”.

De nou, és interessant l’exercici intel·lectual, encara que sospito que una intel·ligència amb capacitat de simular tot un univers, segurament no farà servir els paràmetres que imaginem. Les seves retícules no han de ser com les que fem servir nosaltres o potser trobin maneres de fer-ho sobre contínuums i no sobre retícules. El problema habitual és forçar la imaginació per postular uns éssers amb capacitat de fer coses inabastables i tot seguit restringir la imaginació per obligar-los a fer les coses a la nostra manera en lloc de donar per fet que trobaran solucions que ara ni tant sols imaginem. De fet això és el que intenta fer, amb més o menys èxit, cada generació.

Tot plegat és una mica forçat. Igual que imaginem una simulació per ordinador podriem imaginar que som la joguina d’un extraterrestre, la fantasia d’un Déu o el somni d’un ornitorrinc. Però tot i així, no deixa de ser una pregunta intelectualment estimulant. Si visquessim en una simulació, podem imaginar alguna manera d’esbrinar-ho?

8 comentaris

  • Joan Codina

    12/12/2012 18:27

    jajaja molt bona!! Segur que hi ha easter eggs!!

    Aquest matí no hi he pensat però fa anys els d’xkcd van fer una tira molt bona sobre això:

    http://xkcd.com/505/

  • Roger

    12/12/2012 13:17

    Carquinyol!, l’església del Crist Programador ja existeix al joc de rol Paranoia, hihihi.

    Jo prefereixo lo del somni de l’ornitorinc. Però alerta, en qualsevol moment pot caure a l’aigua i despertar-se!, i llavors no hi ha calendaris maies que valguin. Hahaha.

    Ara, que si fos així, també penso que seria més probable que fos una simulació ben feta. Almenys prou ben feta perquè no ens n’adonéssim.

  • Daniel Closa

    12/12/2012 11:05

    Joan. Totalment d’acord amb el sentiment d’estafa. Coi! Que els guionistes es guanyin una mica el sou sense sortides fàcils! I també d’acord en que la idea de crear un mon simulat pot ser experimentar sobre el real (encara que també podria ser un simple joc). Sigui com sigui, això no afecta la percepció que tindriem si visquessim en el simulat. Potser som actors secundaris, però si ho ignorem, a efectes pràctics creuem que som els principals!

    Sinera. Si, però l agràcia es mirar d’imaginar alguna cosa que ens indiqui si vivim en una simulació sense haver d’esperar a que apaguin el programa (probablement en aquest cas tmampoc arribariem a saber-ho)

  • Sinera

    12/12/2012 10:44

    Sempre he trobat aquesta idea divertida però molt bèstia! Si fos així, almenys sabríem que som virtuals i només ens caldria preguntar-nos si els prohoms que hi hauria al darrere dels ordinadors s’aburriran algun dia i diran: “apaga y vámonos”… i au! l’apocalípsi!

    La millor manera de saber si només formem part d’un programa informàtic seria potser deixar passar uns milers de milions d’anys més i veure si som capaços de crear un sub-univers virtual dintre del que ara ens trobaríem.

    Sigui veritat o no… sí que tinc la sensació de que som marionetes manipulades. Tu no?

  • Joan

    12/12/2012 10:43

    Em passa el mateix, cada cop que veig una peli i resulta que tot és un somni, o una simulació, com Matrix, Inception… em sento estafat. Quin recurs més fàcil per un guionista! Vinga, que al final tot sigui un somni i llestos!
    Continuant amb les comparacions peliculeres, això crec que s’assembla amb les pelis en què viatgen en el temps. Al final si hi penses molt s’acaba desmuntant per contradiccions i paradoxes.
    Si algun cop hi ha un món simulat, sempre n’hi haurà d’haver un de “real” des del qual es crei la simulació. No li veig quin sentit tindria crear un món simulat si no és per a experimentar sobre el món real. Un món simulat sempre serà l’actor secundari, mai el protagonista de la peli.

  • Daniel Closa

    12/12/2012 10:30

    Carquinyol. Segur que ja ho han considerat. Però com que la bíblia no parla del sistema operatiu, deuen haver-ho descartat! Aquests no s’ho creurien ni que els apargeués una pantalla enmig del no-res amb el missatge: “System failure. World will be reiniciated in 10 sec.”

    Joan. No era a “Contact” (el llibre, no la película) que trobaven un missatge imbrincat en els decimals de pi? Potser per aquí trobarem alguna pista!
    Després de tot, tots els programadors deixen portes ocultes en algun lloc del programa.

  • Joan Codina

    12/12/2012 10:10

    Jo aniria a buscar errors numèrics per algun lloc. Després de tants anys de computació sempre n’acaba apareixent algun. Potser el cel blau, que menciona en Carquinyol, n’és la prova..

    Havia sentit a parlar de l’article del Lattice QCD (espero que opti a l’ig nobel). Després volem que se’ns pregui seriosament :D

  • Carquinyol

    12/12/2012 9:07

    Com se n’assabentin els creacionistes ja veuràs que poc triguen a assignar-li a Déu el rol de Gran Programador !!

    Honestament, que el cel tingui el mateix color que la típica pantalla d’errades mosqueja una mica…