La flor d’aquests dies

ponsetia.jpg Fa uns quants any les plantes típiques de Nadal eren el boix grèvol o el vesc, però d’un temps ençà, la flor indiscutible que trobem per tot arreu aquests dies és la Ponsètia. Les floristeries en van plenes i a qualsevol indret pots topar amb aquelles grans fulles vermelles que duraran només uns dies, però que serà suficient com per passar unes festes ben guarnides.

La Ponsètia (Euphorbia pulcherrima) és una planta ben curiosa. Originaria de Mèxic va ser caracteritzada i popularitzada pel primer ambaixador dels Estats Units que, a més de diplomàtic era aficionat a la botànica. L’home es deia Joel Roberts Poinsett, i va portar unes quantes plantes quan va tornar als Estats Units. La flor va caure en gràcia i mica a mica es va anar comercialitzant fins arribar a la posició dominant que té durant aquestes dates.

Per Amèrica té molts noms, “Flor de Nochebuena”, “Corona del sur”, “Flor de Pascua”, però els americans li van posar el nom comercial de “Poinsettia” en honor al Joel Poinsett, que era el qui els l’havia donat a conèixer.

Malgrat el que pugui semblar, la planta no enganya gaire. Les coses vermelles no són les flors. És molt evident que són fulles que adopten color vermell. La flor és la cosa groga i petita del centre. Aquestes fulles que es van modificant i que poden agafar el color i forma de pètals es diuen bràctees i de vegades poden confondre, però en aquest cas la similitud amb les fulles és molt evident si te la mires un moment.

 Si voleu que la planta llueixi força temps mireu que no tingui pol·len a la flor. Quan allibera el pol·len, les bràctees ja no són útils a la planta i cauen molt aviat. Després de tot, la seva funció és la mateixa que la de les estructures de color de les flors: atreure els insectes per pol·linitzar.

Hi ha qui creu que és una planta tòxica. Segurament perquè pertany a la família de les eufòrbies, i d’aquestes n’hi ha moltes que efectivament són tòxiques. Fa uns anys es va donar un cas d’intoxicació en un nen que s’havia menjat fulles de Ponsètia. Després es va veure que l’enverinament era per un altre motiu, però el rumor ja havia començat. La realitat és que malgrat que si que conté algunes substàncies tòxiques, un nen hauria de menjar centenars de fulles per intoxicar-se, de manera que no sembla gaire perillosa.

De fet, quan s’ha repassat l’historial d’intoxicacions s’ha vist que no cap patir. De gairebé 23.000 casos de nens que han anat al metge perquè havien “estat exposats” a Ponsèties, no s’ha descrit cap mort, i el 92% no van presentar cap símptoma. Sembla que té molt mal gust, de manera que com a molt, la vomitaràs, però no et matarà. De totes maneres, millor que els nens la deixin tranquil·la. La ponsètia i totes les plantes.

I una última curiositat. Perquè les bràctees agafin força color, primer cal tenir-les a les fosques 12 hores al dia durant cinc dies. Després ja poden rebre força llum perquè el color encara llueixi més.

De totes maneres, a mi sempre em farà més gràcia el boix grèvol (que ves per on, sí que és tóxic!). Suposo que Nadal l’associes amb les coses que veies de petit i jo el que recordo eren les corones de grèvol penjades a les portes. Coses de les modes…

6 comentaris

  • Daniel Closa

    13/12/2012 23:50

    Home tampoc et passis ! Que no estigui protegit no vol dir que forçem a que ho acabi estan

  • Sinera

    13/12/2012 23:09

    Doncs tens raó, Daniel. El galzeran està protegit a la comunitat valenciana però no aquí. I ho trobo estrany perquè n’hi ha molt poc. Per la serra de l’Ordal hi ha molt de boix però molt poc galzeran. De fet he comprovat que si talles una branqueta no es torna a revifar: al Nadal següent la planta és més petita i acaba desapareixent si et passes massa…

    Però sabent que no està en perill, aquest cap de setmana penso anar a fer-ne un bon ram per alegrar la casa. I si en vols anar a buscar et passo les coordenades! I un plànols dels camins de muntanya… Fàcil!

  • Carquinyol

    13/12/2012 9:38

    Totalment d’acord, les coses millor en original. Jo afegiria la traducció al costat per aclarir, això sí.

  • Daniel Closa

    13/12/2012 9:27

    Carquinyol. Quan un creix amb una flor, ja fa l’associació per tota la vida. Lo de la nit bona ja ho he corregit. No calia traduir el nom que li donen al Perú, i era absurd traduir-ho malament.

    Sinera. El galzeran crec recordar que està protegit en algunes zones. Reserves naturals i similars. El boix grévol si que està protegit, però del galzeran, a la pàgina de la generalitat no hi he vist res
    http://www20.gencat.cat/portal/site/msi-dgac/menuitem.cfb4d0ec869dcac3934fec60b0c0e1a0/?vgnextoid=7d6604bc8bf4c210VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=7d6604bc8bf4c210VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD#Bloc873cfe9e625ec210VgnVCM2000009b0c1e0a____

  • Sinera

    13/12/2012 9:13

    Doncs faré la prova de posar-la a les fosques 12 hores al dia cinc dies. A mi m’agrada el galzeran, però no està permés -crec- collir-ne del bosc. El “crec” m’ha permés tenir-ne a casa un parell de branquetes… Si no està permés, em posaran a la presó com en Millet? Ai, mare!

  • Carquinyol

    13/12/2012 9:03

    Apunta un altre al grèvol, no li tinc cap mania a aquesta planta, però ho trobo més tradicional.

    Per cert, m’ha cridat l’atenció el “flor de nit bona”. No serà ‘flor de Nit de Nadal’ ? La ‘nit bona’ serà aquella en que els diguem ‘adéu siau’ als del país del costat…